CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 15 de novembre

Gerard Joan Barceló

Dissabte, 31.8.2019 03h00

Principat de Catalonha e Aran: catalan, occitan... e esperanto!


Comentaris 13 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (15 vòtes)
carregant En cargament


Besièrs, octòbre de 2007

Barcelona, julhet de 2010




O per un trilingüisme sostenible.


Fa dos meses, escriguèri un article per prepausar que l'italian foguèsse lenga oficiala del l'ensems politic de Catalonha e d'Aran. Fòrça mai seriosament, m'agradariá de tornar parlar, en qualques linhas, de las questions de las lengas sul territòri que m'i identifiqui plenament coma occitanocatalan.

Me pensi que pauques legeires vos opausaretz al fach que lo catalan siá lenga prioritària dins l'espaci catalan stricto sensu. Lo catalan n'es la lenga pròpria, e tant l'espanhòl al sud coma lo francés al nòrd son de lengas impausadas pel poder politic. Evidentament, non rebuti pas que se parle o s'escriga espanhòl o francés, perque aimi totas las lengas, las aprendrai totas se foguèsse possible, e tombarai pas dins lo ridicul autoritarisme de voler enebir a qual que siá de cultivar quina lenga que siá. Totun, encara uèi, lo catalan demòra una lenga fragila, e se la politica francesa a fòrabandit lo catalan al Nòrd coma lenga sociala, al Sud lo castellan es sovent la primièra lenga d'usatge. Qui sap, per exemple, quant es complicat al Principat de poder agachar al cinèma de filmes doblats en catalan? La realitat sociala e politica de Catalonha a tresmudat en acte militant çò que seriá quicòm de normal. O qui sap que de comerçants de còps ordenan als clients de parlar espanhòl? O visquèri un jorn amb l'emplegada d'una fornariá. En quin país se fa atacar qui vòl simplament parlar la lenga del territòri? Lo catalan deu èsser la lenga normala, non?

Tanben l'occitan, jos sa forma populara aranesa, es l'unica lenga plenament legitima en Aran, puèi qu'es la lenga de son territòri. O sabèm, paucas formas d'occitan son encara lenga sociala en Occitània, e l'aranés n'es una excepcion. Mas sabèm pereu, ça que la, que sa fòrça relativa es fragilitat; coma lenga d'usatge jornadièr, es uèi minoritari dins una proporcion mai flaca que lo catalan sus son territòri. Amb l'ajuda de l'ensenhament immersiu, de son oficialitat e del supòrt de la populacion occitana locala, l'aranés deu doncas èsser la lenga de totes dins la Val. Per i ajudar, torni demandar que, sens oblidar l'indispensabla dobertura a la realitat de tot l'espaci occitan, s'ensenhe l'aranés en tota Catalonha. Uèi, los mejans umans e las formacions universitàrias son tròp escassas per aténher rapidament aquel objectiu, mas qual pensariá qu'es pas una tòca desirabla se volèm l'egalitat de drech entre las lengas pròprias?

A la defensa de las lengas potencialament en perilh del territòri catalan e aranés voldriái apondre çò de la dobertura internacionalista. Cèrtas, soi realista, e ben conscient que los besonhs economics e las realitats toristicas fan venir inevitabla la coneissença de l'anglés e d'autres idiòmas reputats internacionals. Pasmens, utopista assumit, amb la fe que de pantaisses que i a se realizen un jorn se las circonstàncias lor son favorablas, constati qu'en Catalonha fòrça mond son conscients de las questions de justícia e d'ecologia lingüisticas. Es per aquò que pausi una question als legeires catalans e araneses que me pòscan legir: perqué Catalonha e Aran promourian pas la soleta lenga bastida per èsser una aisada eficaça de comunicacion internacionala: l'esperanto?

Per ansin, la promocion del catalan e de l'occitan aranés, que d'unes malinterpretarián coma "nacionalista", seriá completada per una projeccion exteriora clarament internacionalista. E maitas personas entendrián alavetz que la defensa de l'occitan, del catalan o de l'esperanto son las tres figuras complementàrias de la revendicacion de justícia culturala sens la qual i a pas nat respècte de l'umanitat.





publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

5 de setembre 14.18h

#12 se vei qu'aparatz ambe passion l'esperanto, escampant tota objeccion morfologica, e vos estacant a la soleta fonccionalitat practica, indesnegabla.
Amb aquò, sabretz saique admetre que l'interlocucion esperantista fa besonh d'una reciprocitat del mestritge d'aquèlla lenga artificiala, quand la quita intercomprension interlatina n'es naturala, per pauc que le francés-parlant ne fasquèsse un esfòrt etimologic.
En defòra de l'airal latin (romanic) o anglés, l'esperanto tèn interès tan... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 de setembre 08.59h

#11 Per m'estar passejat peu monde e parlat a egalitat (es la tòca màger) dambe Japoneses, Brasilians, Russes e Australians en Esperanto, cau díser que la "sufixacion grammaticala sistematica" m'a pas jamès pausat lo mendre problèma. Ma hemna se sona Irena e quan parli d'era, disi "Irena" en Esperanto, pr'amor qu'un adjectiu pòt servir de nom petit, i a fòrças exemples polidets.

Au contra, es una libertat que pòt crear concèptes estrangèrs a sa cultura pròpria, e aquò n'a pas de ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 de setembre 13.59h

#10 Pensi que le monde latin deuriá se fisar en las seus capacitats naturalas d'intercomprension, sense passar sistematicament per l'anglés, en quitar l'obstacle de las conjugas.
L'Interlingua, le latin sense flexion oufre de claus intuitivas a qui s'i vòl plan ronçar.
Encara caldrà que le monde parlant francés tòrna aprendre l'intonacion latina generala de l'abans-darrièira sillaba.
Nonobstant l'interès de l'esperanto, la sufixacion grammaticala sistematica fòra semantica, generalame... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de setembre 19.59h

#9 Se pòt discutir sense de fin sus detalhs, solide, mes cau prénguer de la hautor e saludar l'istòria incresibla d'aqueste projècte de patz engibanat per una persona soleta e que, ara, se pòt trobar sus Google revirada, a pertocat monde deu cinc continents e compta au demiei deus Wikipèdias los mès importants.
A despart d'aquò, la sola situacion qu'am es l'impausicion de l'anglés au nivèu internacionau, e aquiu sèm pas sus detalhs lingüistics, mes sus una situacion d'injustícia e... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 de setembre 21.11h

#6 de segur, amb aquò l'esperanto peca de per le seu ipergramaticalisme flexional, que coneis pas l'anglés nimai...es una morfologia tipica d'un besonh intellectual, sens preocupacion de la fonccion primièira d'una lenga... I a un Just miei-camin ambe un isolantisme blos a la chinesa...


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 de setembre 21.01h

#7 de segur, amb aquò me permetretz de pensar que la negacion d'una paraula es pas parièra que le contrari, coma pas-bon e marrit, etc...
L'acusatiu se pòt remplaçar amb una preposicion coma en japonés, o le directiu coma en anglés.
Las lengas pòden se simplificar dins le temps coma le nederlandés a bèlls còps, jol usatge...


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 de setembre 20.57h

"Le vocabulari natural amputat de miètat ambe la seria de contraris formats de per blosa prefixacion…" Aquò's une regularizacion d'un sistèma que fonciona naturalament endacòm mès. Existís per exemple "malkontent" en polonés, que vòu díser … quauqu'un de pas content (!)

" La marca sufixala del plural e/o del accusatiu (inutil...) qu'es fòrça de mal díser en cadena parlada". Si l'accusatiu es inutil, de qué podèm díser de la conjugason occitana, deu son subjonctiu e deus verb... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 de setembre 20.39h

#4 Aqueste es un dels prejutjats mai frequents contra l'esperanto. Mas a mon vejaire es pas aquò qu'es criticable.

Quant a la sintaxi, l'esperanto es plan mai aisit per un parlant de lengas isolantas coma lo chinés que per nautres.

Quant a la consciéncia sociala, un amic esperantista telogo (del sud d'India) me disiá que per el l'esperanto èra, per ara, una alternativa fòrça melhora que l'anglés que lor es impausat. E ieu apondriái qu'es milanta còps pus net e just qu'un occitan e u... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 de setembre 20.04h

la Generalitat reconeis tanben oficialament la lenga dels signes catalana https://www.parlament.cat/document/nom/TL118.pdf


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 de setembre 17.00h

L'esperanto és una llengua internacional concebuda per un occidental per a occidentals. Per a locutors de llengües tonals com el vietnamita o el xinès, l'esperanto és difícil.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions