CAPÇALERA: VAU SERENA
CAPÇALERA2: ESTRENA DE L'AN

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 19 de febrièr

Gerard Joan Barceló

Dissabte, 28.12.2019 18h00

França o Espanha? Causissi la libertat!


Comentaris 5 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargament


A Montelaimar, durant una manifestacion del començament del mes




Etiquetas
Barceló, DrechesLingüistics, DrechesLingüisticsBarceló, DrechesPolitics, Espanha, França, libertat

Sovent, quand critiqui França davant de catalans del Principat, qualqu'un me ven dire qu'Espanha es pièger; cada còp que critiqui Espanha davant d'occitans de l'estat francés, qualqu'un me ven dire que França es pièger. "Vertat deçai los Pirenèus, error delai", çò escriviá Blasi Pascal. Qual a rason?

Non comentarai pas las economias ni los sistèmas socials dels dos païses, seriá longàs e pretendi pas brica d'èsser un economista ni un geograf, e parlarai amb la boca d'un militant dels dreches politics e lingüistics dels pòbles.

E dirai una evidéncia, qu'o es pas sempre de l'autre caire dels Pirenèus: val mai de viure dins l'estat espanhòl se parlas una autra lenga que la de l'estat central. La Constitucion espanhòla permet a las comunautats autonòmas d'aver de lengas oficialas al costat del castelhan, la francesa reconeis sonque "la lenga de la Republica", lo francés, e se servís d'aquela reconeissença per interdire quina oficialitat que siá d'una lenga non francesa. L'inscripcion de las lengas nòstras coma "patrimòni de França", en mai d'èsser umilianta pels parlaires despossedits de la proprietat de las lengas, coma se lo sol proprietari ne foguèsse l'estat francés, a pas agut cap d'efièch concret sus la necessària proteccion de la diversitat lingüistica. E mai s'una majoritat politica, sus tal territòri, en favor d'una oficialitat partejada amb lo francés, accedís al poder, l'estat central o pren pas en compte. Mos compatriòtas còrses ne fan l'amara experiéncia.

Me respostaretz que la situacion es pas perfiècha en Espanha, e es verai. Per exemple, l'aragonés es pas protegit, la drecha espanhòla fa servir lo tèrme "valencian" de l'Estatut valencian per assajar de rompre l'unitat de la lenga catalana, los parlamentaris bascos, catalans (lato sensu) o galècs se pòdon pas exprimir normalament en lors lengas respectivas a Madrid; los mèdias e los procèsses son ultramajoritàriament en espanhòl; los parlaires de lengas autoctònas non castelhanas sovent los agarisson de ciutadans e mai de policièrs espanhòls que s'apièjan sus la Constitucion espanhòla per dire qu'es un dever de parlar castelhan; sèm luènh d'una equitat en favor de las lengas mai feblas. Pasmens, s'Espanha es pas un paradís, França es l'infèrn.

D'unes lausan lo fach que França siá una republica. O es, mas la republica non es pas una garentida de democracia. Lo poder en França es, o sabèm plan, fòrça centralizat, çò qu'aluènha mecanicament los ciutadans dels centres de decision, e la republica francesa mespresèt sas minoritats, foguèt una colonizaira crusèla, reprimiguèt amb violéncia los movements obrièrs, privèt durant 70 ans las femnas de drechas politicas. L'aument recent de las violéncias policièras rassegura pas gaire sus la qualitat democratica francesa.

Cèrtas, ara Espanha es a reprimir per mejan de sa polícia e de sa justícia  la volontat pacifica dels catalans del Principat de daverar l'independéncia, e Euròpa e lo Mond començan de s'avisar qu'aquela represssion es pas digna d'una democracia: s'es reconegut, per ne donar un exemple recent, que Junqueras, Comín e Puigdemont tenon una immunitat parlamentària d'eurodeputats. Pareis pas normal, tanpauc, que lo rei d'Espanha (que deu indirèctament son poder a un còp d'estat) sortisca regularament de la neutralitat esperada, en democracia, d'un monarca constitucional. E quin regim democratic mandariá la polícia a matracar de votaires pacifics? 

Mas que fariá França se, per exemple, una part d'Occitània, economicament importanta, foguèsse a mand d'èsser independenta? D'autres an agut comparat la Nòva Caledònia amb Catalonha, mas es justificada, aquela comparason? I aguèt de luchas sagnosas dins aquela illa del Pacific qu'èra a l'origina lo domeni d'una civilizacion tecnologicament mens desvolopada. França mena pas las meteissas repressions perque, simpletament, es ja arribada d'escafar las consciéncias nacionalas de quasi totes sos pòbles.

En consequéncia, causissi pas França, causissi pas Espanha, causissi la libertat.


abonar los amics de Jornalet

 


 



publicitat
BANER1: AOF



Comentaris

3 de genièr 17.21h

#3 E mai cal suprimir los rics, en suprimissent lo dreit de s'enriquir subre l'esquina dels autres…


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 de decembre 19.23h

SI OCCITANIA TINGUES UN ESTAT PROPI, NO ESTARIA ARA LLUITAN PER LA SUPERVIVENCIA DE LA SEVA LENGA, DE LA SEVA CULTURA E DERA ISTORIA. AMB UN ESTAT PROPI ELS POBLES DE AMERICA NO QUESIN ESTAT MASSACRATS E EXTERMINATS. SENSE UN ESTAT PROPI ELS PO BLES NO ES PODEN ORGANITZA NI DEFENSARSE.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 de decembre 12.05h

Lo problèma es pas Espanha o França, lo problèma es l'Estat. Un Estat catalan serà un problèma de mai, non pas a causa del fach catalan, mas a causa de l'Estat. l'Estat es l'opression del pòble au profièch d'un petit nombre, lo dels mai rics. Cal suprimir los Estats.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de decembre 20.42h

Benlèu que lo debat es benlèu pas a plaçar sonque al nivèl del fonccionament dels estats, mas tanben al nivèl cultural e social.

Pòdi imaginar los ciutadans de l'estat espanhòl arribar a trespassar las crisis que se presentan o que son a se presentar a eles per de que an las competéncias e las coneissenças per i arribar e bastir quicòm de nòu.

Mentre que pensi pas que les franceses agèssen los mejans intellectuals e culturals (parli pas d'intelligéncia) per se despatolhar de las... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de decembre 20.24h

Coma se ditz: plus clar l'aiga.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament e es en espera de moderacion

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER3: Ràdio Occitània

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions