Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Los dos cristianismes, o perqué soi crestian

Mas n'i a un autre, lo dels anonims, reconeguts sants o non, que luchèron per la patz, socorreguèron los paures e los estrangièrs, o perdèron lor vida pr'amor de la justícia, coma lo pastor Martin Luther King
Mas n'i a un autre, lo dels anonims, reconeguts sants o non, que luchèron per la patz, socorreguèron los paures e los estrangièrs, o perdèron lor vida pr'amor de la justícia, coma lo pastor Martin Luther King
Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

Mai d’informacions
En aquestes tempses que fòrça gents, e mai occitanistas, se mesfisan de l'islam, en l'acusant de totes los mals, defendi al contrari una societat de la convivéncia perfiècha, ara per ara pro utopica, ont cadun pòsca exprimir liurament çò que crei o non. Longtemps, tot semblava simple: las societats tradicionalas èran puslèu unifòrmas, unidas per las meteissas valors. Uèi, tot pareis mai complicat perque los progrèsses, necessaris, del respècte de la persona, an creat de tensions. Tre que qualqu'un exprimís de cresenças o de valors contràrias a çò que pensam, nos còsta d'o acceptar. Exigissèm amb rason lo drech de dire çò que pensam, mas sovent o fasèm a condicion que los autres sián d'acòrdi amb nosautres. Cèrtas, es necite tanben d'aver de valors comunas per viure ensems, en consequéncia se deu respectar los dreches dels que son sovent mespresats o secutats e doncas combatre lo racisme, lo sexisme e tot çò que s'opause a la dignitat umana de totes. Mas aquò nos autoriza pas de sospechar qui pensa pas coma nosautres d'èsser una menaça per la libertat. Avalirem pas lo fanatisme en venent fanatics nosautres.

Quand parli de dos cristianismes, me referissi pas a de diferéncias teologicas que, per malastre, aguèron de consequéncias tragicas en Occitània, de l'exterminacion dels catars a la guèrra civila del sègle XVI fins al secutament dels camisards. Parli d'una oposicion mai prigonda e mai anciana, transversala a las confessions desparièras.

I a totjorn agut, almens dempuèi la fin de l'Empèri de Roma, e ne vesèm encara las consequéncias als Estats Units, en Bolívia o en Brasil, un cristianisme del poder, que, en remandant la justícia a un delà la mòrt, a justificat la somission a l'òrdre terrèstre. Las femnas e las minoritats sexualas se devián taisar, e aquel cristianisme s'es adobat amb las inegalitats socialas, los abuses de las autoritats, l'esclavatge, la deportacion dels negres e l'Apartheid. E mai acceptèt l'orror absoluda del nazisme en inventant la teologia per ieu antibiblica del Jèsus "arian".

Mas n'i a un autre, lo dels anonims, reconeguts sants o non, que luchèron per la patz, socorreguèron los paures e los estrangièrs, o perdèron lor vida pr'amor de la justícia, coma lo pastor Martin Luther King. Es un cristianisme que crei que lo salvament es pas quicòm reservat a un delà la mòrt, mas es una realitat viva uèi. Un cristianisme que crei que se l'Esperit Sant nos transforma, es pas per un endeman malsegur, mas per un uèi que nos baila lo poder de transformar lo Mond. Per ieu, es lo cristianisme de Jèsus.


"Alara lo Rei dirà als de sa drecha: 'Per aicí, los benesits de mon paire, recebètz en eiretatge lo reialme que vos es alestit despuèi la creacion del Mond, qu'aviái talent e me donèretz a manjar, aviái set e me donèretz a beure, èri forestièr e m'aculhiguèretz, èri nud e me vestiguèretz, èri malaut e me vesitèretz, èri en preson e me venguèretz veire.' Alara los justes li respondràn: 'Sénher, quora te vegèrem afamat e te noiriguèrem, assedat e te faguèrem beure, quora te vegèrem forestièr e t'aculhiguèrem, nud e te cobriguèrem, quora te vegèrem malaut e en preson e te vesitèrem?' Lo Rei lor respondrà: 'Amen o vos disi, çò que faguèretz a un dels mai pichons de mos fraires, o me faguèretz.' " (Matieu 25:34-40)


abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

t.
10.

Lo malastre mei gran per lo cristianisme ?
en 312 l'emperaire Constantin ne hasut la religion oficiala de l'empèri roman .
Abans, èra una religion qu'ensenhava d'aimar las gents .
Apuèi estut un utís de poder e la Glèisa son braç ( armat plan sovent ! tròp sovent ! ) .
Per sègles e sègles ….
Ailàs per los crestians .

  • 3
  • 0
oksitanlaştıramadıklarımızdanmısınız Apraquital, tresena tenda apèi lo tuc còsta lo riu ont se banhan nusas las zègas a negrenuèch
9.

Ah tè aniràs lor parlar de la convivençia que techa a rag cada jorn a la crestianda d'orient : Libanés, còptes eca...
Te van lèu fach te despertar de tas utopias!

  • 4
  • 4
Diòp
8.

#4 Pas guaire de crestianas qui hèn de linguistas en Occitània, que volèvi díser. Que i a l'excellenta Ubauda, ne sèi pas s'es crestiana (e que me'n foti) mès qu'ei ua hemna, pròva qu'en aquest magnific país d'Occitània (la deu Jornalet), que i a quand meme hemnas, totun dab ua hemna per cent òmis, ne's cau pas estonar se los occitans ètz en gran perilh d'extincion. B'ei possible que las hemnas no'n sentiscan pas a casa aquí o serà que las amaguetz? On son las hemnas au jornalet? Aqueste misteri n'ei pas san, ce dic jo.

  • 3
  • 0
Diòp
7.

#4 Pas guaire de crestianas qui hèn de linguistas en Occitània, que volèvi díser. Que i a l'excellenta Ubauda, ne sèi pas s'es crestiana (e que me'n foti) mès qu'ei ua hemna, pròva qu'en aquest magnific país d'Occitània (la deu Jornalet), que i a quand meme hemnas, totun dab ua hemna per cent òmis, ne's cau pas estonar se los occitans ètz en gran perilh d'extincion. B'ei possible que las hemnas no'n sentiscan pas a casa aquí o serà que las amaguetz? On son las hemnas au jornalet? Aqueste misteri n'ei pas san, ce dic jo.

  • 5
  • 0
ltrobat
6.

De léger tanben:
https://www.liberation.fr/societe/2014/09/10/les-plus-antireligieux-ont-la-vision-la-moins-laique-de-la-religion_1097592

Que horni lo Stéphane Lavignotte qu'ei tanben un defensor de las lengas minorizadas e que signè lo manifèste occitanista en 2014 (la soa familha qu'ei d'Ortès).

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article