CAPÇALERA: Eth Ligam occitan Youtube

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 5 de julh

Gerard Joan Barceló

Dissabte, 22.2.2020 03h00

"Ensenhaments de Lengas e Culturas d'Origina": qualques reflexions


Comentaris 4 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (14 vòtes)
carregant En cargament


Aquesta setmana, lo president francés Macron a anonciat l'acabada dels "Ensenhaments de Lengas e Culturas d'Origina" a la rintrada 2020 en nom de la lucha contra lo "separatisme islamista". Aqueles ensenhaments facultatius serián remplaçats per d'"Ensenhaments Internacionals de Lengas Estrangièras". Lèu fach, voldriái partejar qualques reflexions.

Araboislamofobia

D'en primièr, se constata tornarmai la volontat de far pojar l'araboislamofobia en sospechant una comunautat etnicoreligiosa d'èsser un perilh per la Santa Republica. Es probable que siá un mejan de far créisser l'extrèma drecha en justificant sas teorias paranoiacas, e de permetre la reeleccion aisida de Macron fàcia a Le Pen, aquesta tornarmai al segond torn de la presidenciala. Perqué, d'efièch, estigmatizar la lenga aràbia mentre qu'aqueles ensenhaments pertòcan tanben de païses de cultura majoritàriament crestiana coma Espanha, Portugal, Itàlia, Croacia e Serbia, e que i a un acòrdi amb un estat cèrtas musulman mas non arabofòn, Turquia? D'unes me respondràn que saique i a mai de demandas de familhas sortidas de Marròc, d'Argeria e de Tunisia, mas ne sabi pas las chifras exactas. En se, es una bona idèa de voler melhor enquadrar, valent a dire per d'institucions educativas publicas, aqueles ensenhaments, mas aquel nòu dispositiu, prepausat en realitat dempuèi quatre ans, es encara fosc. En mai d'aquò, contràriament a çò que pretend la propaganda presidenciala, pòdi dire per mon experiéncia que vòli pas, totun, generalizar abusivament, que los escolans que seguisson aqueles ensenhaments d'arabi (per parlar sonque d'aquela lenga) van aital mens a l'escòla coranica, e que los ensenhaires qu'ai vistes m'an totjorn semblat luènh d'un perfil islamista. 

L'arabi, lenga mespresada o esglasianta?

E precisament, l'arabi s'ensenha pauc dins las escòlas, collègis e licèus publics de l'estat francés. Mentre que la lenga nos poiriá interessar per mai d'un motiu (lenga de civilizacion, lenga de populacions immigradas sus nòstre territòri, lenga de nòstres vesins de la riba sud de la Mediterranèa), cada còp que se parla de la desvolopar un pauc, de tempèstas de protèstas se descadenan de pertot. Deven lo fantasma de la paur de l'envasiment que buta fòrça mond a la considerar coma un simbòl diabolic d'islamizacion. Mentre que se la vesèm pas coma una lenga demest d'autras, fomentam l'islamisme en empenhent de familhas a frequentar mai sovent las escòlas coranicas.  Al contrari, la saviesa seriá de laïcizar l'arabi, de lo separar del discors religiós. Per ansin, cresi rasonable que s'ensenhe mai e melhor dins las escòlas publicas, amb una ofèrta institucionala mai ampla que lo modèl qu'es a s'espandir sus tot lo territòri francés en favor de l'anglés coma primièra lenga e de l'espanhòl coma segonda.

E l'amazigh?

Pasmens, tant dins la formula 'Ensenhaments de Lengas e Culturas d'Origina" coma dins l'encara fosca formula "Ensenhaments Internacionals de Lengas Estrangièras", se pòt criticar l'exagerada plaça de las visions estatalas dins la definicion de las "culturas d'origina". Perqué los marroquins del Rif o los argerians de Cabilia aurián pas accès a l'amazigh? Tornarmai, França, en permetent aqueles ensenhaments dins los ans 1970 per ajudar las familhas dels trabalhadors immigrats a pèrdre pas de ligams  amb los païses originaris, confond las culturas, los pòbles e los estats. Un·a "italian·a" deuriá pas, segon ela, pèrdre contacte amb lo toscan mas o poiriá sens problèma amb l'occitan, s'es de las Valadas, o amb lo sicilian se ven de la mai granda illa mediterranèa? Un·a nòrd-african·a, el·a, auriá d'estudiar la lenga aràbia soleta, e de considerar coma non pròpria sa lenga berbèra? O disi, evidentament, sens volontat d'opausar las lengas e las culturas: m'es de grèu de veire, de còp que i a, d'occitanistas a tombar dins l'antiarabisme en nom de l'aparament de las lengas autoctònas de l'Africa del Nòrd. Simpletament, que cadun pòsca causir la lenga amb la quala s'identifica.

E las lengas nòstras?

De segur, d'aquel modèl ben francés que considèra cada país coma un espaci cultural unifòrme, los occitans, entre autres pòbles, ne sèm las victimas. Podèm plànher que se siá aparat l'accès de familhas sortidas de l'immigracion a lors "lengas e culturas d'origina" sens que los occitans accediscam normalament a nòstras lenga e cultura originàrias! Me grèva que lo movement occitan, que tròbi d'aquesta passa tròp pauc bolegaire, se siá pas unit, non pas per denonciar que de gents vengudas d'autres païses ajan encara de ligams amb lors culturas, mas per exigir que, pertot, s'ensenhe nòstra cultura e nòstra lenga originàrias. Farem pas l'invèrs de deputats de La França Insomesa que legitiman las lengas de l'immigracion per desqualificar la lucha per las lengas de nòstres territòris, direm pas, doncas, que cercam de defendre l'occitan contra las lengas dels immigrats, mas es nòstre dever d'exigir que s'acabe la discriminacion que la patís l'occitan. Nòstres mainatges e felens an drech de recobrar la lenga de lor país.

Quina republica que se ditz democratica e sociala dins sa Constitucion pòt acceptar la discriminacion?

abonar los amics de Jornalet



publicitat
BANER1: AOF



Comentaris

22 de febrièr 22.00h

L'arabi lenga unenca? Cal pas malsaupre la problematica de l'arabi als países arabis, notadament al Maghreb, que l'arabi classic de l'ensenhament i es força desparièr e alluenhat de la lenga populara locala. Les dialectes maghrebins o darijah son parlats de per la màger part de la populacion sense cap d'oufficialitat, e resisten plan contra tota l'educacion escolara forçada. Le Macron se gorra un còp mai, subre la lenga d'origine del monde de l'immigracion m... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de febrièr 15.30h

De tota mèna perque ensenhar dins de lengas localas de mal-comprene coma l'englès, l'arabi, l'occitan o lo turc quand avem la benastruga possibilitat d'ensenhar dins La lenga de La civilizacion universala, lo francès ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 16   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de febrièr 10.30h

Coma o ditz lo tèxte de G J Barceló tota la macronalha crei que la reeleccion de lor champion seriá aisada fàcia a M Le Pen alh segond torn de la presidenciala. M'es aviaire que s'agoran. Se Macron parla pas de l'amazigh es pas solament per ideologia , es tanben perque saup pas qu'aquela lenga existís.


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de febrièr 08.48h

Quina republica que se ditz democratica e sociala dins sa Constitucion pòt acceptar la discriminacion ? Pas la mieuna : la Republica de Catalonha (an 02) reconeis l'occitan coma lenga cooficiala… Tèrra e libertat !


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions