Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Catalonha e Occitània: renonciem pas a res!

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

Mai d’informacions
En Catalonha d'unes esperavan lo dialòg amb Espanha; al contrari se ven de refortir la repression, e pèrdon lor semilibertat de presonièrs politics. Los impulsors d'aquel dialòg qu'a pas jamai agut luòc an oblidat una evidéncia: dins un conflicte d'independéncia l'estat accèpta pas jamai de parlar amb lo territòri rebèl abans que se senta flac. Perqué l'estat espanhòl, persuadit d'aver ganhat, prendriá lo risc, en dialogant, de pèrdre Catalonha?

En mai d'aquò, los renonciaments successius an agut per resultat l'afebliment de l'independentisme. Per d'unes caldriá abandonar de tròces de la nacion catalana per far gaug a França e Espanha; lo castelhan deuriá èsser mai fòrt dins los airals ont es pas dominant, e se deuriá oficializar en cas d'independéncia; lo referendum de 2017 seriá sonque estat una mobilizacion sens res de definitiu; caldriá fòrça mai que lo 50% dels votants en favor del òc per que lo resultat foguèsse valid; seriá abans tot una lucha per de dreches fondamentals e pas tant per la libertat d'una nacion; tot comptat e rebatut, parlar de nacion menariá al racisme e al faissisme, etc.
D'aquel discors rajan tres consequéncias: l'aflaquiment de las revendicacions, timidas e confusas, a division dels independentistas, sens estrategia comuna,  l'inaccion, puèi que se sap pas pus ont anar.

Coma o ai agut escrich, es encara possible, ça que la, de tornar en Catalonha a l'independentisme sens paur de fa tres ans. Mas me vòli adreiçar als occitans. Que podèm ganhar se renonciam a tot çò que fa çò que sèm?  A de parts de nòstre territòri? A la tòca de l'ensenhament generalizat e obligatòri? A una reconeissença oficiala de la lenga nòstra per tota Occitània? A defendre lo pòble? A voler decidir sus nòstra tèrra? A s'assumir coma nacion que vòlga recobrar sa dignitat e obténer reparacion de l'etnocidi?

Nòstre camin es mai long, avèm mens de fòrça que los catalans, mas es una rason per far créisser nòstras feblesas al risc de nos autodestruire?



abonar los amics de Jornalet
 


 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Franc Bardòu
1.

Cap pòble non ten cap dreit de decidir per un autre pòble qu'el meteis. Los Castilhans ni los Franceses non an dreit de decidir ni pels Occitanocatalans. E son los salvatges que fan primar la fòrça subre lo dreit, despuèi sempre.

  • 9
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article