CAPCALERA: IEA-AALO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 5 de decembre

Gerard Joan Barceló

Dissabte, 3.10.2020 12h45

Separatista


Comentaris 11 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (19 vòtes)
carregant En cargament


Tornarmai, defendrai ieu lo principi del dialòg de las culturas per favorir la compreneson recipròca, e criticarai l'òrdre social neoliberal que paradoxament quita pas de crear de desòrdres portats per las injustícias socialas e economicas
© Daniel Jolivet




Etiquetas
Barceló, faissisme, fanatisme, neoliberalisme, politica

Es una de las novetats de la presidéncia Macron: ara la "Republica" lucharà contra lo "separatisme". Sabèm totes qu'aquel mot denóncia en realitat lo fondamentalisme musulman que cercariá d'impausar sas pròprias leis a la rèsta de la populacion, o almens de se n'isolar. Rai, los fanatismes religioses son tostemps estats una menaça per la libertat; e mai cresent en Dieu, sosestimi pas la realitat liberticida de la religion, especialament quand se mescla de politica e de las frustracions o revòltas socialas davant l'injustícia e las discriminacions. Coma sovent, çò poiriam tanben remarcar, los extremismes se noirisson entre eles: per de musulmans la radicalizacion es una responsa al racisme totjorn que mai descomplexat dins la societat francesa, coma o mòstra l'editorialista ultranacionalista e violentament xenofòb Éric Zemmour, convidat dins los mèdias malgrat sas condemnacions judiciàrias per provocacion a l'òdi, e a lor torn de ciutadans jonhon l'extrèma drecha coma reaccion a un islam que lor pareis una menaça. An aqueste prepaus, vos recomandi la lectura d'aqueste grand —e long— article de la jornalista catalana Alba Sidera.

Luènh de baissar la tension, la referéncia al "separatisme" illustra l'endurciment del discors oficial, que fa gaire parlava puslèu de "comunautarisme", per estigmatizar las "comunautats" que voldrián viure segon lors leis. Amb lo mot de separatisme, lo discors oficial se radicaliza, en acusant de grops socials de voler, benlèu per la violéncia, formar de microestats dins lo sant estat francés. 

Tornarmai, defendrai ieu lo principi del dialòg de las culturas per favorir la compreneson recipròca, e criticarai l'òrdre social neoliberal que paradoxament quita pas de crear de desòrdres portats per las injustícias socialas e economicas. Tot l'opausat de la politica del govèrn de França, a l'encòp supremacista francesa e pròcapitalista. Una politica de pompièrs piromans.

E ieu, occitan mas tanben catalan e còrs, me pausi aquesta question: se n'i a que se vòlon separar del Reialme dels Francs, perdon: de la Republica Francesa, de qué sortís aquela volontat? A ieu me còsta de demorar unit a un estat que contunha d'exterminar las culturas que fan qual soi uèi. A quinas formacions politicas francesas me pòdi identificar se gaireben totas s'escandalizan amb çaganh quand se prepausa d'oficializar una lenga nòstra al costat de la santa lenga d'Uc Capet? Quand totes refusan quitament las nocions d'autonomia o d'autogovèrn? Quand nos cal estudiar l'istòria del Reialme, perdon: de la Republica, a partir del sol ponch de vista de París? Quand la libertat, l'egalitat e la frairesa, ja mai teoricas que vertadièras, s'arrèstan sul pic quora reclaman de poder viure un pauc en occitan? Quinas amiras nos prepausa una França que nos ofrís pas pus l'espèr del progrès social? 

Alavetz me disi que nos caldrà ben separar d'una organizacion politica que nos escantís. Perque volèm pas sonque viure al país: volèm viure.


abonar los amics de Jornalet


 



publicitat
BANNER1: IEO Arièja



Comentaris

6 d'octòbre 10.33h

#8 I-a tanben aquel reprovèrbi african qu'es pas mal tanpauc : "S'as un ennemic grandàs, fai-te pas cagar a ensajar de lo tuar. Assèita-te sul marge del flume, tardaràs pas a veire passar son cadavre."


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'octòbre 17.33h

#3
Que cau mens·hidar-mos deths separatisti araesi de qui e uòlenn dehtrusir era unitath goahcoa enn bèth parlantz un se-dident ehtandard diuergent.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 8
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'octòbre 16.31h

#4 ensagi de m'integrar


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 7
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'octòbre 15.23h

Saupre de qu'avia en ment aquel escur conselhièr en com' qu'aguèt l'idèia debila o machiavelica de la causida oficiala del mòt separatisme per parlar (cal sonar un cat un cat) de la question arabò-musulmana en França es un mistèri total.
Nosautres occitans, còrses, bascs o catalans sabem plan çò que vòlon dire separatisme o separatistas. Aquò a pas res a veire amb la problematica de l'emigracion magrebina en general e de l'islamism radical en particular.

A mens qu'aquò siague per... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'octòbre 14.55h

perdoneu-me perqué encara no em puc expressar en Occità . Penso que estem entrant en temps que faran canviar moltes coses .
Els espanyols no són res més que una còpia dels jacobins , amanida amb feixisme . Poc a poc , i cada cop més gent està veient com Madrid només viu de expoliar als altres .
París fa el mateix , però malhauradament són més efectius en destruir les llengües que no pas els espanyols ( aragonès , gallec , asturià , basc ( sembla que en recuperació ) i català ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 14   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'octòbre 12.59h

#2 Levat per Catalonha cal notar que los dos autres referendums que citatz (Escocia e Quebec) an pas vist triomfar l'independencia.


Valora aquest comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'octòbre 11.35h

— E ieu, occitan mas tanben catalan e còrs, me pausi aquesta question: se n'i a que se vòlon separar del Reialme dels Francs, perdon: de la Republica Francesa, de qué sortís aquela volontat?
— Los que pòrtan aquela volontat son d'erètges que refusan de creire, segon la religion oficiala, al divinal estat francés exagonal etèrne… Los erètges, los Franceses los fasián cremar sul brutlador, un còp èra… Ara los fan calar mediaticament e pedagogicament, aquò basta.

— A ieu m... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'octòbre 10.41h

#3 Ja los coneishem ad aqueri separatistes gascons, son coma es blavers valencians e es provençaus e coma es antioccitanistes aranesi. E sabem qui los alimente compde tengut deth sòn espanholisme e francisme e dera hastiosa occitanofobia e catalanofobia que prediquen. Aqueri messatges d'òdi an deslegitimat tot eth vòste combat contra er occitan. Serie fòrça melhor que vos, senhor Lefis, vos abstenguèssetz de liéger e comentar Jornalet. Arren de bon pòt gésser quan ètz en un mejan qu'... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 19   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'octòbre 10.24h

Atencion ça que là als séparatistas gascons que l'estandard non vòlon ges parlar. Eles son pas de separatistas bons coma los separatistas catalans.


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 14
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 d'octòbre 18.28h

Cal soscar que se Catalonha, Escòssia e Quebèc faguèron de referendum d'independéncia, son los govèrns locals qu'o faguèron. Cal començar per prendre lo poder regional local en primièr.


Valora aquest comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER3: Ràdio Occitània

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions