CAPÇALERA: Conselh Generau d'Aran 728x90
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 24 d'abril

Gerard Joan Barceló

Dimenge, 21.4.2013 03h00

Viatge dins l’autra Catalonha


Comentaris 4 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (16 vòtes)
carregant En cargament


Lo 13 d’abril passat, anèri a Perpinhan per afortir mon sosten personal a la Potonejada,   una iniciativa nòrd-catalana per la quala las gents se potonejavan per lor lenga, per que se faguèsse una politica lingüistica. Aquò me permetèt de tornar en Catalonha Nòrd.

 
Tre mon passatge en tren a Salses, lo limit septentrional de las tèrras catalanas, la senhaletica de l’SNCF cambièt: d’ara endavant la segonda lenga venguèt lo catalan. Pensavi doncas que lo trobariái tanben arribat a l’estacion de Perpinhan “la catalana”, mas non: dins las vilas grandas se pòt pas escriure dins una “lenga regionala”, e los anoncis bilingües se fasián en francés... e en espanhòl! Res en catalan que se pòdia supausar coma la lenga comuna del Nòrd e del Sud de Catalonha...
 
Ça que la, tanlèu sortit de la gara, remarquèri sus una publicitat de l’SNCF per d’òbras que sonavan l’estacion “el centre del món” (lo centre del Mond), allusion transparenta a la galejada del pintre Salvador Dalí, que qualificava aital la gara de Perpinhan, e en caminant long de l’avenguda Charles-de-Gaulle, m’agradèt de constatar la preséncia sistematica del catalan dins lo nom de las carrièras, e mai las mens pichonas e las mens toristicas.
 
Coma èra d’ora e que me podiái pas encara installar a l’ostalariá, dinnèri dins un restaurant de l’avenguda: cosina catalana, colors catalanas pertot... e mai los toalhons s’afichavan catalans, sang e aur, amb la representacion de la barretina tradicionala, e desiravan “bon profit” (bon apetís). Mas totòm i parlava sonque francés, e quand demandèri a la serveira se coneissiá lo catalan, se desencusèt cortesament de lo saber pas.
 
Plan lèu, me venguèt la sensacion qu’èri dins un territòri que mesclava Catalonha e Occitània. Causiguèri coma dessèrt una fougasse catalane, que fasiá pensar a l’encòp a la fogassa e a la coca dolça dels sud-catalans. Força gents, de totas edats, portavan de camisetas amb las colors del club de rugbi l’USAP, un espòrt tan popular en Occitània mas practicament inconegut sus las tèrras barcelonesas. A la librariá catalana, plaça Joan Peyra, la dòna d’un trentenat d’annadas que me serviguèt parlava catalan mas amb un accent que fa mai pensar a las entonacions occitanas que non pas a las del catalan referencial. Me produguèt exactament la meteissa impression la nòrd-catalana qu’anonciava lo programa musical plaça Aragó. Lo quite nom de la manifestacion, la Potonejada, que convidava a far de potons es d’aparéncia mai occitana que non pas catalana (petonejada, petons).
 
La rèsta de la manifestacion me produguèt d’impressions analògas. De joves i portavan d’estelades, las bandièras independentistas, mas parlavan pas catalan entre eles. Es tanben en francés, de còps, que se cantava, plaça Aragó, e las signaturas del manifèst pels dreches lingüistics nòrd-catalans se demandavan quora en lenga francesa, quora en lenga catalana. En defòra de la manifestacion e de las carrièras ocupadas per las sardanas, las còblas e los cantaires, dins los bars, los cafès, los restaurants sonque s’ausissiá lo francés. Me semblèt doncas d’assistir a una manifestacion occitanista, mas aquel còp amb qualques gotas de catalanitat en plaça d’occitanitat dins un ocean francofòn... Coma o ramentavan los quites organizaires de la Potonejada, pauques escolans nòrd-catalans accedisson a la lenga catalana: 8 %... Fin finala, malgrat la vesinança del Principat de Catalonha, lo catalan a Perpinhan se tròba dins una situacion de subordenacion comparabla a la de l’occitan, amb l’esperança, pr’aquò, de la vitalitat de la lenga en Catalonha Sud. L’endeman, la pagina 3 del quotidian L’Indépendant mostrèt – ça que la sens cap d’analisi seriosa de las mancanças de l’escòla, de l’administracion, dels mèdias e de la vida publica – la problematica d’una lenga desirada mas afeblida per la manca de reconeissença sociala, de leiautat lingüistica e doncas de transmission intergeneracionala: de gents entrevistadas i venián dire lor interès, e mai lor amor pel catalan que parents o grands lor avián pas volgut transmetre.
 
Quin ensenhament en traire? Benlèu que non basta pas de tenir un sentiment identitari per salvar una lenga se los mejans de transmission publics e privats son deficients. Per acabar, ne donarai un autre exemple: fa qualques annadas, rescontrèri una nòrd-catalana que, malgrat una identificacion fòrta a Catalonha, me semblèt pas de voler aprene lo catalan. En Catalonha Nòrd coma en Occitània, longa es la lucha contra un estat que nos a acostumats a mespresar nòstras lengas per la glòria del francés. Luchem ensems per nòstra libertat, valent a dire nòstra dignitat.



publicitat



Comentaris

22 d'abril 17.32h

els catalans del sud molt sovint,i, depenent del lloc de Catalunya,on siguis,ens sentim solets,alhora que parles la teva llengua i veus que ningú t,entén,som un poble,com el vostre,acostumats al menyspreu i la falta de respecte,però molts em apres la lliçó,i dins nostre em sentit un ( CLIC )em canviat d'idea sobtadament, aixo vol dir,que volem una defensa total de la nostra cultura,L'ESTAT PROPI,i farem el possible per aconseguir-ho,demà ho podeu fer vosaltres,i,nosaltres us recolzarem(mo... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 d'abril 21.51h

Occitanismes en rossilhonés ? Qué de mes normau compte tengut dera posicion geografica dera Catalonha deth nòrd.

Senon que pensi qu'aqueth article que ditz quauquarren mes sense ac explicitar. Ath delà d'èster aculutarat e mautractat peth estat francés, era incoerréncia de daubuns militant de qui defenen eth país o era lenca sense hèr eth pas (pormor que n'ei un totun) d'apréner era lenca e de parlar-la, qu'ei ua contradiccion de qui cau arrelhevar.


Valora aquest comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 d'abril 20.28h

Aquò m'afortis dins l'idèa , que la mònòcultura francèsa acaba de s'impausar de pertot sul territòri ( un pauc tròp) estequit de l'etzagòna . D'un biais lo Conselh Constitucional , l' Academia Francèsa , Lo Monde , France Culture , o d'eveniments coma la dictada mòda Pivòt , o d'idèas coma la francofonia (ont l'aparament de la diversitat sus la Tèrra), lo marathon dels mots ece...... son los apleches per n'en finir ambe la cultura occitana o coma m'aprenètz uèi la cat... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 d'abril 13.40h

Una plan polida relacion d'aqueste viatge nòrd-catalan.

Sabi pas s"aquò me fal de mal o de ben saber que tenem fraires de misèria. Nos sentissem mens solets.

La moralitat es que la linha de front es mai longa qu'òm se pòt imaginar.


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions