CAPÇALERA2: Entèsta drecha, convergéncia occitana-fixa

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 19 d'octòbre

Gerard Joan Barceló

Dimenge, 24.11.2013 03h00

Esperanto, la lingvo internacia


Comentaris 8 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (8 vòtes)
carregant En cargament


Encara que las escasenças de’n parlar me son escassas, foguèri esperantista abans d’èsser occitanista. Ai oblidadas las rasons precisas que m’empenhèron a m’interessar a aquela lenga. Bensai foguèt l’azard d’una recèrca sus internet, en 1996, a l’epòca de son començament en França, a l’Escòla Normala Superiora de París que, coma tota “Escòla Granda” francesa provesida de totes los mejans, ja aviá accedit a totas las ressorsas del malhum informatic mondial. Bensai volguèri aprigondir ma coneissença de la lenga internacionala, que son nom m’èra pas inconegut. Bensai simpletament m’inspirèt ma curiositat per las lengas, naturalas o artificialas.
 
Me pivelèt lo gèni de son creator,  Ludwik Lejzer Zamenhof, que, sens èsser lingüista, capitèt de fargar una lenga simpla e flexibla: 16 règlas de basa, d’adjectius que s’acaban sempre amb una a, de noms amb una o, d’advèrbis amb una e, una conjugason a l’encòp aisida e capabla amb un jòc de participis e de vocalas – a per çò actual, u per çò virtual, o per lo futur, i per lo passat – d’exprimir totas las nuanças semanticas possiblas, un sufix de femenin ino, un sufix de plural en j, un sufix d’acusatiu en n per lo complement dirècte del vèrb e l’expression del luòc de destinacion, una combinason dels sufixes segon lo modèl, de bon aprene, de las lengas aglutinantas, una remirabla soplesa sintactica, entre autres aspèctes que me semblèron, tre que los aguèri descobèrts, dignes de l’interès mai grand.
 
Tant intens foguèt mon estrambòrd que decidiguèri d’estudiar l’esperanto, gràcias a un cors en linha, validat puèi dins un escambi telefonic amb un formator, e que volguèri crear e animar un club esperanto a l’ENS. Un fracàs total. Cap de mos camaradas uèi probable de professors respectats dins las universitats francesas respondèt pas a ma proposicion, levat un informatician timidet que preferissiá los ordenadors a las relacions umanas. Pièger: èri vengut un original que d’unes, progressistas diplomats, agachavan amb lo meteis mesprètz barrejat de mesfisança qu’inspiravan mas originas non professoralas e non borgesas e mos ligams amb Corsega.
 
Decebut per aqueste fracàs e tròp isolat per poder practicar la lenga, anèri abandonant l’esperanto, que lèu-lèu, après un sojorn en Canadà, foguèt remplaçat dins mas preocupacions per las lengas subordenadas, en particular lo còrs e l’occitan. Me semblava tanben que i aviá dins l’esperantisme una obsession de l’anglés qu’oblidava la complexitat dels conflictes lingüistics e coincidissiá paradoxalament amb lo chauvinisme francés, que vòl far creire que la sola menaça per la diversitat lingüistica es la lenga de Shakespeare, la lenga de l’empèri rival e venceire. M’escalustrèt lo constatar que encara s’inventavan un fum de lengas artificialas puslèu que de’n desvolopar l’usança quand avián provat, coma l’esperanto, lor eficacitat. Cada an recebiái lo bulletin dels esperantistas provençals que silenciava l’occitan, coma se la diversitat e los escambis concerniguèsson sonque lo francés e l’esperanto; aital, segurament de biais involontari, d’esperantistas sostenián lo francés e non l’occitan en Occitània, legitimant l’escantiment de las lengas. Qualque temps apuèi, escriguèri publicament, en 2011, al filosòf mediatic francés Michel Onfray qu’aviái opausat, dins un article de Le Monde, l’esperanto, lenga de çò universal, a las lengas subordenadas, expression segon el de la xenofobia e del replec identitari, amb una amalgama que denoncièri coma indigna d’un intellectual rigorós e que barrejava pseudointernacionalisme e chauvinisme vertadièr.
 
Cossí podiái èsser a l’encòp occitanista – e catalanista e corsista – e esperantista? Foguèt un brave solaç, fa pas gaire, de conéisser l’existéncia d’esperantistas catalans, e me faguèt gaug de saber que s’èra acampat, en novembre, en Occitània, en Aran, lo primièr congrès d’esperantistas occitans. Per malastre, i poguèri pas anar ieu, mas enfin s’exprimissiá amb claretat la tòca vertadièra de l’esperanto: non pas contribuir a eliminar encara mai la diversitat de las lengas mas al contrari las aparar en prepausar una lenga que totes los pòbles an d’aprene mas que cap de pòble impausa pas a un autre.  Malgrat un vocabulari essencialament europèu, l’esperanto permet dempuèi mai d’un sègle de comunicar sens ierarquia lingüistica, dins un esperit de convivéncia entre las nacions, totas egalas en dignitat e en respècte. Imaginatz un pauc la cara dels imperialistas que nos dison de longa: “Avèm de besonh d’una lenga comuna” (la lor) se lor respondèm: “Sèm consents. Aprengam l’esperanto! E daissatz-nos parlar la nòstra!”
 
Utopic, tot aquò? Segurament! E tant melhor, perque las utopias fan progressar l’umanitat.



publicitat



Comentaris

25 de novembre 09.53h

Fa temps em vaig interessar per l'Esperanto. Pot funcionar com a llengua universal i crec, com a catalanoparlant, que seria la solució més respectuosa i que no suposaria cap amenaça per a les llengües de les nacions més febles. Cert que l'Esperanto no té idiomatismes, però un mainatge de família esperantista inventà el verb "krokodili" que vol dir parlar Esperanto fent servir també paraules
d'altres llengües... Esperantisme i occitanisme (o catalanisme) no són incompatibles, sinó ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de novembre 20.52h

#6 Per aiçò l'esperanto pòt pas remplaçar una lenga "naturala"... E tant melhor, perqu'es pas la tòca de l'esperantisme! :-)


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de novembre 19.02h

#5 « [S]e las expressions idiomaticas balhan shuc a la lenga, son un trabuc a la comunicacion e hèn sovent cagar l'aprenent… »
A jo que'm hèn cagar las integralas deu quatau grad. Pr'amor d'aquò que daishi las matematicas taus qui las aiman. Tà las lengas, qu'ei drin parièr. N'i a qui las aprenen dab plaser, e d'autes non.
Francament, los aprenents qui veden la lenga vertadèra com un empach que son en realitat acarats a un de dus trabucs (o lhèu los dus) :
1) qu'an un shètre ensenha... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de novembre 18.22h

#1 Vaquí ua question de las bonas.
Te podi respóner que non pas, n'i a pas d'expressions idiomaticas en Esperanto e per astre que ni' a pas. Mès lo problèma ei que l'uman ei uman e podes totun trobar expressions tipicas, sustot en çò deus joens, aquò qu'ei a l'encòp plan e marrit.
L'Esperanto estoc creat entà comunicar entre personas de duas lengas mairalas diferentas shens que pas nada n'aja de superioritat sus l'auta. N'ei pas lo cas entad ua mair e los son mainatge, per exemple. Den... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de novembre 15.52h

#3 Cal legir, de segur : "contradirián pas la volontat de compreneson interculturala?", ja qu'es una question. Si que non, lo paragraf es de mal comprene.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de novembre 15.42h

#1 Question interessanta. Fa d'annadas que practiqui pas pus l'esperanto (mas aquò es a mand de cambiar), doncas i pòdi pas respondre ieu, e bensai d'occitanistas esperantistas que legiràn l'article e los comentaris nos en poiràn dire mai. Los divèrses nivèls de lenga supausan una usança informala e espontanèa de la lenga e tanben una volontat d'expressivitat que bensai correspondon pas a las tòcas d'una lenga concebuda d'en primièr coma instrument de comunicacion e, en generala, apr... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de novembre 13.15h

Article deus interessants e aunèstes, en tot cap. Que'm sembla de resumir plan la problematica, au mensh tau desentenut qui soi.


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de novembre 13.12h

Que'm pausi ua question sus l'esperanto.
Ua question lhèu drin arreborida…
Quan parli francés, occitan o quitament anglés, qu'èi lo cap conhit d'expressions, idiomatismes, abracats e autes torns "familhèrs", umoristics o ipocoristics, deus que las mairs e disen aus mainatges o qui's disen entre talòs a l'estanguet, etc. Au mensh autant que lo literari o l'esporgat, qu'ei aqueste nivèu de lenga, lo vernacular, neurit de creacion espontanèa e de transmission populara, qui'm hè voler ap... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions