CAPCALERA: VILA DE TOLOSA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 17 d'octòbre

Gerard Joan Barceló

Dimenge, 20.4.2014 03h00

Las leiçons del nacionalisme còrs


Comentaris 4 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (9 vòtes)
carregant En cargament


Aqueste 30 de març en Corsega aguèt luòc un eveniment que se’n mesuran pas encara las consequéncias: la larga victòria dels nacionalistas a Bastia, segonda vila e mai que mai capitala economica de l’illa. Cèrtas, se tracta d’una coalicion eteroclita, ja que los nacionalistas moderats, valent a dire opausats a la lucha armada e puslèu autonomistas qu’independentistas, se tròban associats al segond torn a la drecha francesa UMP e a de dissidents d’esquèrra, mas se pòt pas dobtar, totun, que siá una victòria nacionalista: la lista desfacha representava lo jacobinisme mai caricatural, lo de la familha Zuccarelli, que governava la ciutat còrsa despuèi 1968, e los partits franceses an acceptada l’eleccion d’un nacionalista coma cònsol, Gilles Simeoni.
 
Gilles Simeoni es lo filh del lidèr nacionalista istoric lo doctor Edmond Simeoni. Aqueste coneguèt la preson per l’ocupacion armada, lo 21 d’agost de 1975, amb un desenat de militants, de la cròta d’un viticultor pè negre, per denonciar que foguèsson bailadas en prioritat als franceses d’Argeria las tèrras còrsas en detriment de la païsanariá insulara. La gendarmariá francesa intervenguèt e, en los afrontaments, moriguèron dos gendarmas mentre que foguèt nafrat un ocupant nacionalista. De tota aquesta violéncia, Edmond Simeoni se’n pentiguèt, e malgrat la creacion de l’FLNC un an apuèi, comencèt un long combat pacific per la libertat de Corsega.
 
Son filh Gilles a seguida la meteissa via, e lo 6 d’abril passat, l’endeman de son eleccion coma cònsol, faguèt un discors public mai que mai en lenga còrsa  en onor del grand patriòta còrs, president de la Corsega independenta, Pasquale Paoli. Lo vidèo ten una bèla fòrça simbolica, que lo darrièr imatge mòstra lo nòu cònsol que pòrta entre sos braces un drollet negre amb un bendèl blanc a l’entorn del cap, coma una dobla allusion a la bandièra còrsa, “a testa mora”, e a la dobertura de Corsega a totas las originas.
 
De biais superficial, se ditz sovent que la poténcia relativa del nacionalisme còrs s’explica per las bombas. Es inexacte. En realitat, los atemptats an fòrça demenit dins l’illa despuèi los ans 1980, las famosas “nuèchas blavas”. Los nacionalistas que condemnan pas la lucha armada, quand van separats dels autres a las eleccions, despassan pas jamai los 10 %. Quand s’unisson als moderats, fan pèrdre, coma foguèt lo cas a Aiacciu, amb sonque un elegit. A Portivechju, demorèron minoritaris e l’union dels nacionalistas moderats amb l’esquèrra obtenguèt tanben un bon resultat, malgrat la victòria de la drecha municipala. Per las eleccions territorialas de 2010, los nacionalistas de Femu a Corsica (Fagam Corsega) èran estats mai de dos còps mai votats que los de Corsica Libera, e jamai l’ensems de las doas listas nacionalistas separadas non aviá tant capitat: representava mai del tèrç dels votants.
 
Cossí comprene aquestes succèsses nacionalistas còrses? Per ieu, resultan de la volontat de la populacion insulara de trobar d’autras solucions que las prepausadas per l’esquèrra o la drecha francesas. Los nacionalistas parlan pas sonque de lenga, de cultura ni mai d’istòria, mas assajan de bastir un discors coerent suls problèmas concrets dels còrses: los efièches pervèrses del torisme de massa, l’especulacion immobiliària qu’empedís la populacion de se lotjar de biais decent, lo respècte de l’ambient natural vist coma lo patrimòni de totòm, la reflexion sus un modèl de desvolopament economic, la democracia locala mespresada pels metòdes clientelistas, la necessitat per Corsega de tenir pro de poder per tal de se far de leis especificas a sa situacion. Fàcia a aqueste discors e mai aquestas propòstas, las nonresponsas del govèrn francés, e mai quand es l’ensems de las fòrças politicas insularas que li demanda quicòm, coma la cooficialitat de la lenga còrsa, refortisson las tendéncias nacionalistas còrsas.
 
Amb l’eleccion de mai d’un cinquantenat d’elegits municipals occitanistas, bensai aurem nosautres tanben l’escasença de bastir (sens marrit jòc de mots) lo discors economic, politic, cultural e social coerent que nos es de manca. Se nos organizam pas, se contunham al mièg de nòstras divisions, se fasèm la chausida de la passivitat, se cresèm encara que los partits franceses s’interessaràn als occitans, que demorarà de nosautres?
 
“Lenga, cultura, país!” Ne tornarem parlar lèu-lèu.



publicitat



Comentaris

16 d'agost 21.03h

#3 Ara amb un autre sit: http://www.a-manca.net/


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 d'abril 21.08h

#2 En Corsega, i a tanben una esquèrra radicala nacionalista: http://www.a-manca.org/


Valora aquest comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 d'abril 20.29h

Un autre son de campana : http://michelstefani.over-blog.com/2014/04/dr-edmond-et-mr-gilles-enfin-la-novation.html


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 13
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 d'abril 19.25h

Un excellent article plen de saviesa, de pragmatisme e de fe dins l'avenidor de la nòstra nacion

Viscan "Lenga, Cultura, País"!


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions