CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 22 de març

Gerard Joan Barceló

Dimenge, 29.6.2014 03h00

Alsàcia o las trapèlas del bilingüisme


Comentaris Un comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargament


Los que me coneisson plan o sabon, Alsàcia m’es pròcha despuèi mai de vint ans. Delà l’encant de sos vilatges e de son arquitectura germanica famosa per sos colombatges, benlèu m’a atrach sa semblança amb Corsega, partejada entre dos espacis culturals distints: pr’amor de l’istòria e de la geografia, Corsega es entre França e Itàlia (e Sardenha) coma Alsàcia es entre Alemanha (e Soïssa) e França. Alsàcia seriá doncas lo miralh de Corsega, e d’aitant mai que se nòta dins lo rebat una inversion de l’imatge.
 
Totas doas an d’efièch una lenga pròpria en relacion estrecha amb la lenga de l’estat vesin: Corsega amb l’italian, Alsàcia amb l’alemand. Totun se vei pas del meteis biais aquesta relacion: en tèrra còrsa la lenga s’es autonomizada a respècte de l’italian, segon un procèssus d’elaboracion que me sembla pas acabat, mentre que l’alemanic e lo francic d’Alsàcia, los alsacians l’apèlan de costuma “lo dialècte”. I apondon generalament pas “de l’alemand”, mas aquesta qualificacion frequenta e ambigua mòstra que la populacion considèra pas que sa lenga siá en mesura d’ocupar totas las foncions socialas. S’aquesta subordenacion se compren a respècte de l’alemand estandard, se pòt concebre coma l’articulacion entre las variantas auta e bassa de la meteissa lenga (la diglossia segon Charles Ferguson), mas se la cal comprene a respècte del francés, seriá l’indici d’una inferioritat de l’alsacian al mièg de la societat d’Alsàcia (la diglossia segon Joshua Fishman) qu’alestís son eliminacion al profièch del francés.
 
Per malastre, benlèu caldriam preferir la segonda ipotèsi. Encara que se parla fòrça la lenga alsaciana a respècte de la populacion totala e, ailàs, en comparason amb l’occitan en Occitània, s’ausís pauc per carrièras, en particular dins las vilas grandas, e sa preséncia dins los mèdias es tan discreta coma la lenga nòstra dins son país: a pro pena qualques minutas quotidianas sus la cadena de television France 3, e una absurda separacion de la ràdio locala France Bleu entre una version FM en francés (doncas de bon accedir) e una version grandas ondas en alsacian (doncas pauc accessibla). Quand trabalhavi en Alemanha, la primièra causa que remarcavi tre arribar a Estrasborg èra l’omnipreséncia del francés. Quand, qualques ans apuèi, viviái dins la capitala d’Alsàcia, de còps me veniá a l’aurelha d’alsacian mas tostemps de bocas de parlants, bensai encara mai de parlantas, de bèla edat. L’alsacian, en realitat, patís lo meteis problèma de transmission que las autras lengas subordenadas de l’estat francés, e per exemple dins una escòla mairala bilingüa d’Estrasborg en mai de dètz ans s’atrobèt sonque una familha dialectofòna d’aperaquí uèch cents: un fraire e una sòrre que conversavan en alsacian entre eles. Paucas son las gents de mens de 40 ans capablas de competéncias activas.
 
Se parla sovent de bilingüisme en Alsàcia, mas de qué se tracta? Consequéncia del passat recent, ont fòrça alsacians anèron pas a l’escòla francesa,  se nòta una forma de bilingüisme francés-alemand dins la propaganda electorala, dins la premsa e dins los cultes, mas coma totes los alsacians en favor de qui se metèt en plaça son d’un atge tras qu’avançat, se pòt preveire sa desaparicion: los cultes en alemand se celèbran mai d’ora que los en francés, la premsa traducha en lenga alemanda es de mal trapar, los partits politics comunican sempre mai exclusivament en lenga francesa malgrat l’usança emblematica, de còps, de l’alsacian.  Per contra es a se desvolopar un ensenhament bilingüe, a l’encòp dins l’ensenhament public, dins d’escòlas e de seccions bilingüas del segondari, e dins l’ensenhament associatiu analòg a nòstras Calandretas.  Se tracta mai que mai d’un ensenhament francés-alemand estandard (apelat de biais impròpri Hochdeutsch), e mai s’existís dins las escòlas associativas la possibilitat minoritària que las 16 oras setmanièras d’alemand (“lenga regionala d’Alsàcia”) se subdevisisson en 13 oras de Hochdeutsch e 3 oras d’alsacian. Coma la transmission intergeneracionala de l’alemand popular es ara febla, fin finala l’alemand se viu mai coma la lenga del vesin que la lenga pròpria. Los escolans que l’aprenon charran entre eles sonque en francés, levat, de segur, las situacions blosament escolaras.
 
En mai d’aquò, las associacions que promòvon l’alsacian parlan de contunh de bilingüisme, çò que non solament es ambigú (bilingüisme francés-Hochdeutsch, francés-alsacian, francés-alemand en general?) mas tanben es contraproductiu. Totes los alsacians, ara, parlan francés: l’enjòc non es pas lo bilingüisme mas lo salvar l’alsacian, clarament en perilh, e sembla tras qu’evident que lo bilingüisme perpetua lo conflicte lingüistic en favor de la lenga dominanta, valent a dire lo francés. L’eficacitat d’aquesta politica bilingüa es d’aitant mai relativa que, d’un caire, los parents inscrivon los mainatges mens per interès sincèr per la lenga alemanda, referenciala e/o populara, que pr’amor que son de seccions de bona reputacion, e que, d’un autre caire, la desconeissença de l’alsacian rend los escolans mens capables de mestrejar l’alemand estandard. En consequéncia, es cada jorn mai complicat als joves alsacians de trobar un emplec en Alemanha, e encara mai en Soïssa germanofòna, ont l’alemand popular es valorizat, çò qu’implica de conéisser a l’encòp l’alemand estandard... e l’alsacian: dels dos costats de la frontièra se parla en realitat alemanic. De joves alemands i son a remplaçar los alsacians, çò que logicament fa créisser lo caumatge en Alsàcia.
 
Un còp de mai se constata que la transmission es e deu èsser lo centre de tota recuperacion vertadièra. L’alemand d’Alsàcia, pauc escrich (malgrat qualques autors, mai que mai dramatics, e la preséncia discreta de la lenga dins la senhaletica de cèrtas vilas), pauc ensenhat e cada jorn mens parlat, es en perilh d’extincion, e sembla pas que lo bilingüisme de l’ensenhament lo pòsca salvar. La situacion ideala seriá probable que se transmetèsse la lenga populara a l’ostal mentre que s’ensenhariá dins totas las classas la lenga referenciala. Desirem doncas per la belesa d’Alsàcia que los alsacians pòscan crear de malhums o de nuclèus de parlants.
 
Coma o devèm far per l’occitan.



publicitat



Comentaris

20 de julh 16.50h

Un brave article per descriure lo sicut de las lengas de Franca ....


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions