CAPÇALERA: Eth Ligam occitan Youtube

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 5 de junh

Gerard Joan Barceló

Dissabte, 7.3.2020 03h00

Contra lo silenci: lectura de Mireia Boya


Comentaris 5 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (18 vòtes)
carregant En cargament


"Trencar el silenci"
© Mireia Boya




Las femnas son las grandas invisibilizadas de l'istòria umana, e aquò ja se pòt remarcar dins lo procès independentista catalan, ont se parla mai de Carles Puigdemont e Oriol Junqueras, un en exili e l'autre en preson, que de las presonièras politicas coma Carme Forcadell, condemnada per "sedicion" per aver coma presidenta del Parlament permés un debat, o Dolors Bassa, èx-ministra regionala del trabalh, escandalosament confonduda dins la senténcia de la parodia de jutjament amb l'èx-ministra de l'educacion uèi exiliada en Escòcia, Clara Ponsatí. Se sap generalament que lo president Puigdemont, uèi eurodeputat, es en exil en Belgica, mas qual sap que las èx-deputadas Marta Rovira (ÈRC) e Anna Gabriel (CUP) son ara en Soïssa?

Contra aquel silenci que ne son victimas las femnas arriba lo libre autobiografic de Mireia Boya, Trencar el silenci. Tres o quatre còps dins ma vida, ai agut l'astre de poder parlar un pauc, coma occitanista e catalanista, amb aquela personalitat publica aranesa, nascuda en Comenge (Sent Gaudenç), que, mentre que d'unes en Aran voldrián trencar lo ligam del país de cap de Garona amb Catalonha e Occitània per lo melhor asservir a Espanha, a plan comprés que las libertats de Catalonha e d'Occitània, la primièra mai accessibla que la segonda, son mai que compatiblas: es lo meteis camin.

Ai escrich per abitud "Mireia Boya", mas ela signa "Mireia Boya Busquet", per referéncia a sa maire, primièra sindica d'Aran de 1991 a 1993, Maria Pilar Busquets. Son libre, de fach, es un raconte cronologic, de la mòrt de sa maire en novembre de 2016, a la revelacion de son escleròsi multipla en 2019, que precisament empachariá l'autora de venir maire s'o volguèsse. Es mai qu'un raconte: es tanben una meditacion sus las esmogudas personalas e l'engatgament politic, amb una orientacion clarament feminista. Las amistats, que sián politicas (Marta Rovira e Tamara Carrasco, aquesta victima d'una arrestacion arbitrària en 2018 per un pretendut terrorisme, signan respectivament lo prològ e l'epilòg) o simplament personalas (lo grop de las amigas intimas dich "las 10%"), estructuran l'obratge e lo messatge que cèrca de transmetre. Fàcia a las agressions masclistas, que Mireia Boya ne foguèt paradoxalament victima dins una organizacion politica d'ideologia proclamada antipatriarcala, a l'invisibilizacion de part dels politicians cravatats, tanben al moment de la declaracion d'independéncia tanlèu suspenduda e fin finala falhida, fàcia a la politica de la terror volguda e organizada contre l'independentisme de part de l'estat espanhòl, fàcia a las desfortunas de la vida, malautiá o dòl, l'empatia femenina crèa de solidaritats constantas que congrean la resiléncia e de victòrias avenidoiras, ja que l'emocion, tradicionalament considerada coma una feblesa, se tresmuda en una fòrça per avançar ensems. Aital se concretiza lo vèrs de Louis Aragon cantat per Jean Ferrat: "La femna es l'avenidor de l'òme".

Fin finala, Trencar el silenci es l'òbra d'una resilienta. Resilienta dels dòls de sa maire e de son paire. Resilienta del secutament psicologic d'un masclista falsament antipatriarcal. Resilienta de las menaças de la pseudojustícia espanhòla. Resilienta de las decepcions del procès d'independéncia. Resilienta de la tramautizanta nòva d'una malautiá potencialament invalidanta. D'efièch, lo "ieu" de Mireia Boya, jamai narcissic, tostemps conscient de sas errors, es tanben un "nosautras" qu'es pas un renonciament. 

Al contrari, es un convit generós e valent a contunhar la lucha, cèrtas en prenent en compte nòstra umanitat, mas totun sens pèrdre l'esperança de la victòria finala.

 


BOYA, Mireia. Trencar el silenciAra Llibres, 2020. 192 p. 17,90 èuros (version en papièr).




abonar los amics de Jornalet
 


 



publicitat
BANER1: AOF



Comentaris

9 de març 18.45h

#4 Òu, l'andòlfi ! Quand Mitterand e Strauss-Khan passaràn a esquèrra, te farem signe. Son neoliberals, e donc de dreita.


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de març 13.15h

Cal saludar lo coratge de la Mireia Boya d'aver denonciat lo que la secutèt psicologicament al dintre del seu partit d'esquèrra e çò que i arribèt se seria poscut passar amb un partit de dreita. Dins l'istòria de l'esquèrra mondiala d'obsedits sexuals e predators n'i a ! Volètz quauques noms ? Iosip vissarionovich Djogashvili dit Estaline e pichon paire dels pòbles Maò Dze Dong François Mitterrand Dominique Strauss Kahn


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de març 18.00h

Probablament qu'es un bon libre, mas es escrich en catalan. Es una causida literària respectabla (totes los occitans an plan lo drech d'escriure dins la lenga que vòlon), mas enfin lo gascon tanben pòt parlar de causas seriosas. Mai d'un occitanista d'esper el se'n farà la reflexion. Cresi que l'autora, en fasent seguir lo nom de son paire del nom de sa maire (coma es mençonat dins l'article), fa pas que respectar finalament l'usatge espanhòl per l'estat... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de març 08.07h

Mercés per l'entresenha, lo me cal legir


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de març 07.45h

Un libre de legir! Amb un mocador pas luènh, que plorèri mai d'un còp.
Mercé e òsca a Mireia Boya !


Valora aquest comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions