CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 20 de novembre

Gerard Joan Barceló

Dissabte, 2.11.2019 03h00

L'occitan es nòstre: quauquei reflexions


Comentaris 3 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (11 vòtes)
carregant En cargament


"Quin occitan volèm?". Lenga de clubs? Lenga de la societat? De quina societat? De quinei societats? Lenga de l'escòla? Lenga dei mèdias? Lenga de la familha? Lenga d'un pòble? D'una nacion? D'un Estat? 




Etiquetas
aranés, Barceló, LengaCurda, occitan, OccitanNòstre

La setmana passada, parlèri d'un libre que sa lectura me pareis interessanta, Le Français est à nous, e acabèri l'article amb quauqueis elements de reflexion sus la lenga nòstra, per que siguessiam conscients que l'occitan, justament, es nòstre. Uèi, desvoloparai un pauc mon opinion.

Per ieu, que l'occitan siegue nòstre implica mai d'una causa. Primier, siam ò volèm èstre una comunautat lingüistica, que definissèm en la reconeissent. Reconeissèm que delà sa varietat intrinsèca, l'occitan es una lenga, e la practica qu'avèm de la lenga nòstra nos convida de lònga a respectar sa varietat. Que siguem de Bearn ò de Lemosin, de Provença ò de Roergue, siam, amb lei mejans de comunicacion modèrnes, mai ò mens totjorn expausats a la diversitat intèrna de l'occitan. Lei filmes d'animacion ò non doblats en lenga occitan cèssan pas de metre en scèna aquela diversitat en fasent parlar quau en gascon, quau en lengadocian, quan en provençau, etc., sensa que la comunicacion semble impossibla. Se comparam nòstra situacion amb aquela dei curdes, elei pereu son fàcia a una granda varietat, mai granda que la nòstra, que lei dos principaus dialèctes (principaus d'un ponch de vista demografic), lo kurmanjî e lo soranî tenon de diferéncias estructuralas prefondas, coma lei presenta un vidèo pedagogic en anglés. Pasmens, lei diferéncias estructuralas empedisson pas la reconeissença de Curdistan coma una realitat nacionala unificada. Per tornar a l'occitan, se la question nacionala es pas consensuala au nòstre, la comunautat lingüistica si, franc de quauqueis usatgiers que cèrcan de rompre aqueu consens.

Tanben, se l'occitan es nòstre, participam collectivament a la bastison de l'occitan, amb çò que i adusèm. Quau i adutz un eiretatge familiau, quau i pòrta de coneissenças transmesas per l'escòla, quau de lecturas, quau de recèrcas personalas ò professionalas. Tot aquò definís un usatge collectiu. 

D'autre caire, l'usatge collectiu es condicionat per la situacion de l'occitan, una lenga socialament febla, quasi escantida, fàcia ai pressions constantas dei lengas dominantas. Cercam de luchar còntra aquelei pressions, còntra aqueleis influéncias excessivas per trobar una autenticitat qu'en realitat nos fugís de lònga. Dempuei de lònguei decennis, de cercaires prepausan una codificacion establa, pas encara acabada perque, coma que siegue, la lenga es un objècte que fasèm viure, e de còps aquela volontat de codificacion acipa frontalament leis usatges.

Es que mancam de realitats institucionalas que compelisson a una estabilitat. Franc de la Vau d'Aran, onte un paradòxe de l'Istòria a fach qu'una forma originala de gascon pirenèu, modelat per lo contacte especific dau catalan e dau castelhan, es l'occitan mai institucionau amb una oficialitat e un usatge administratiu.  Coma gerir aquela institucionalitat d'un gascon de la dinamica intèrna particulara? Coma evitar que devengue una autra lenga? Remarqui que lo libre recent dau lingüista catalan Carles Castellanos, Els cosins del catalàautreja a l'aranés una plaça especiala. 

L'occitan es nòstre. Per tant, fàcia an aqueleis escomessas, nos devèm far fisança, en respectant a l'encòp lei realitats de l'usatge, mai tanben en prenent en còmpte la situacion de la lenga, mai tanben en sospechant pas de marrideis intencions aquelei que trabalhan a la codificacion e a la coeréncia de l'occitan dins sa diversitat. L'occitan es nòstre, e a besonh de totei per viure. S'ai cridat a la realizacion d'un diccionari generau de la lenga que fague consens, cresi pereu qu'avèm de respòndre a la question "Quin occitan volèm?". Lenga de clubs? Lenga de la societat? De quina societat? De quinei societats? Lenga de l'escòla? Lenga dei mèdias? Lenga de la familha? Lenga d'un pòble? D'una nacion? D'un Estat? 





abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

2 de novembre 23.23h

#2 Jutjarai pas aicí de las accions o inaccions del ciutadan Valadièr. Mas per far simple : un governament que vòl salvar una lenga fa al mens tot çò qu'a fait la Generalitat de Catalonha pel catalan. En comparason, e de plan luènh, totas las instàncias francesas oficialas nos prenon per trufas, e nos gaitan crebar mespresosament. E mai se venon, d'unes al mens, botar un pauc de mercura-cròma subre la camba de fusta…

Vòli plan acceptar l'idèa que d'aicí, d'ailà, un o un autre del... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 de novembre 14.32h

Article plan interessant. Coma per Bretanha o lo país basc francés, avèm dos organismes publics en carga de la lenga : Ofici Public de la Lenga Occitana (OPLO) e Lo Congrès. Tôt aquò perqué avèm fait las manifestacions Òc per per l'occitan en 2005, 2007 e 2009 (aquela aTolosa amb lo sosten actiu de la comuna que n'éri adjunt à la lenga occitana). E tanben gràcia à la preséncia d'un elegit PS occitanista , Remesi Pech en Miègjorn Pirinèus en 2004 puèi dos elegits del partit occ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 de novembre 09.28h

— Quina lenga volèm ? Lenga de clubs ?
— Perqué non, mas pas sonque !

— Lenga de la societat ? De quina societat ?
— Plan segur, una lenga de societat solidària anticapitalista e libertària…

— De quinei societats ?
— Unas societats dels pòbles liures definits per lor lenga pròpia dins un federalisme mondial…

— Lenga de l'escòla ?
— Plan segur, indefugiblament, e una lenga occitana ensenhanta, non pas sonque qu'ensenhada, mas tanben una lenga amb una fòrma academic... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions