CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 11 de decembre

Gerard Joan Barceló

Dissabte, 16.11.2019 10h00

Per la Bolívia de sos pòbles, una anti-França


Comentaris 3 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (10 vòtes)
carregant En cargament


Se sap d'efièch que Morales e los sieus an talament afortit lo caractèr plurinacional del país qu'ara Bolívia se nomene oficialament Estat Plurinacional de Bolívia
© Ricardo Patiño




Etiquetas
Barceló, Bolívia, EvoMorales, França, LengasIndigènas

Cinc cents ans après l'invasion colonizaira, mai que mai espanhòla e portuguesa, de l'America latina, que menèt a la mòrt d'individús, de pòbles e de civilizacions, aquesta part del continent american ne pòrta las terriblas piadas. Encara uèi, l'America latina es lo terren de despietadoses afrontaments entre una esquèrra que cèrca de metre fin a las inegalitats socialas e mai etnicas considerablas, e una drecha sovent reaccionària, que s'apièja sul fondamentalisme protestant e sus l'integrisme catolic, e que servís en realitat los interèsses economics de l'imperialisme estatsunidenc. Sabèm que los Estats Units d'America s'autoproclaman "America": es mai qu'un acorchiment del nom oficial del país mai poderós del continent. Coma Jornalet o fa dempuèi totjorn, dirai tostemps "estatsunidencs" e non "americans" a sos ciutadans.

Après çò que sembla d'èsser un còp d'estat, ja que l'armada boliviana a mandat en exili lo president Morales, e forçat a la demission sos eventuals successors per interim, l'arribada al poder de Jeanine Áñez, segonda vicepresidenta de la Cambra dels Senators, l'a saludada lo govèrn de Trump, que la reconeguèt sul pic, malgrat de problèmas de legalitat, coma l'abséncia de quorum o de nòvas eleccions dels presidents de las doas cambras del parlament de Bolívia. Mentre que lo president Morales, que se declara pasmens "catolic de basa", aviá proclamat la laïcitat de l'Estat, la nòva presidenta boliviana se faguèt investir amb una bíblia, e tanben reconeguèt Juan Guaidó coma president de Veneçuèla, el tanben sostengut per Trump, malgrat lo fach que lo còp d'estat que lo volguèt assajar Guaidó es ara per ara falhit. Pereu Áñez se faguèt venir celèbra per de declaracions racistas envèrs los pòbles indigènas de Bolívia, pasmens majoritaris al país, en qualificant lors culturas de "rites satanics" e en cridant a la segregacion contra eles. Se pòt remarcar que, contràriament a la tradicion de nomenar coma ministre dels afars estrangièrs un indigèna, n'i a pas cap dins son govèrn que se vòl provisòri.

Sabi plan que l'oposicion acusèt de frauda lo govèrn de Morales per la darrièra eleccion, e qu'el, davant la violéncia per carrièras, ne volguèt prepausar de nòvas, e coneissi tròp pauc Bolívia per assolidar que l'oposicion aviá drech o non, solament dirai que Morales a agut tòrt de s'arrapar al poder malgrat un referendum que refusèt que concorreguèsse a un nòu mandat presidencial, e farai tres observacions.

La primièra es que Bolívia a una ressorsa que pòt atraire las cobesiás occidentalas: es una enòrma resèrva de liti, compausant indispensable a las batariás dels esmartfòns e de las veituras electronicas que nos vòl vendre lo capitalisme verd. Benlèu es preferible, per d'interèsses economics que i a, d'aver en Bolívia un govèrn que cèrque pas de se distanciar de l'Occident, e aquò d'aitan mai que lo govèrn de Morales nacionalizèt las ressorsas gasièras e petrolièras.

La segonda es que la politica de Morales es una reüssida economica e sociala. Fòrça bolivians son sortits de la pauretat gràcias a ela. Mas se sap que las reüssidas descadenan sovent l'enveja e las vòlhas de revenge.

Coma tanben -e aquò serà ma tresena remarca- la revolucion etnica que l'a instituida l'esquèrra boliviana. Se sap d'efièch que Morales e los sieus an talament afortit lo caractèr multietnic del país qu'ara Bolívia se nomene oficialament Estat Plurinacional de Bolívia. Non solament governèt amb los movements indigènas, mas, de lenga mairala aimara, oficializèt 36 lengas indigènas, e obliguèt los foncionaris de ne conéisser almens una

Imaginatz una França oficialament plurinacionala ont un policièr aja l'obligacion de parlar occitan o breton? Ont s'admeta que lo "pòble francés" es l'union forçada de mai d'una nacion? Imaginatz una França que resistisca a l'òrdre economic mondial ultraliberal?

Èra la Bolívia d'Evo Morales.




abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

18 de novembre 17.26h

Amazigs i quetxues i aimaràs, pateixen ambdós un etnocidi a càrrec d'una burgesia arabitzada i hispanitzada respectivament....Per això els catalans i ells hauríem d'empatitzar més i veure que, com a "indígenes" estem sotmesos al mateix trcate vexatori... I això és igualment vàlid per als occitans...


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de novembre 19.45h

Aquela empega
Es l'espital que se trufa de la caritat!


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de novembre 09.49h

Imaginam que Joan Barcelòn siaja au còp, Pitagore, Socrate, Leonard d'a Vinci, Einstein, Neissim Haramein, e un grand savi mistic.
Imaginam...imaginam...


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 15
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions