CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 14 de novembre

Marçal Girbau

Dijòus, 24.7.2014 03h00

“Arribavan los francimands” (III)


Comentaris 8 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (14 vòtes)
carregant En cargament


En 2009, la lingüista Susann Fischer publiquèt un article intitulat Expletives, definiteness and word-order in Romance: Accounting for the differences between Spanish/Catalan and French[1]. Dins aqueste article, Susann Fischer defend quicòm fòrça diferent de çò que expausa lo catalan Vallduví e qu’aviam vist dijòus passat. Per ela, non es vertat que totes los subjèctes del catalan –e del castelhan, e ieu i apondriái de l’occitan…– en posicion pre-verbala sián, per fòrça, d’elements sinislocats. Al contrari, pensa que los subjèctes pre-verbals pòdon èsser d’elements non periferics.
 
Lo grand problèma de la proposicion de Fischer es que, malgrat que Fischer menciona lo quite article de Vallduví que ne parlèrem dijòus passat, non i a cap de fragment del sieu article ont l’autora contradiga qualque argument de Vallduví. De fait, es un pauc al contrari: los diferents exemples e arguments de Fischer son ja contra-argumentats per Vallduví dins lo sieu article, quicòm de susprenent s’avèm en compte que l’article de Vallduví foguèt publicat abans que l’article de Fischer.
 
Per exemple, Fischer bota d’exemples per ensajar de mostrar que lo catalan, en tant que lenga ­pro-drop, non es forçadament tostemps una lenga VOS. Segon ela, es una lenga que permet de construccions VS al meteis nivèl e valor que las construccions SV. En mai, ne fa una comparason amb d’autras lengas, coma lo francés, e aquí l’error se fa encara mai grand. Aquí un exemple de Fischer:
 
(3)
a) La carta va arribar.
b) Va arribar la carta.
 
(4)
a) Une fille est arrivée.
b) Il est arrivé une fille.
 
Benlèu, a vista de nas, se podriá pensar que la construccion 4 a) es en francés egala e equivalenta a la construccion 3 a) en catalan. E, tanben, entre las frasas 3 b) e 4 b). La realitat, pasmens, es que son de construccions plan diferentas.
 
Ara demostrarem que 3 a) se tracta d’una frasa marcada amb lo subjècte sinislocat e, per contra, que 4 a) es una frasa canonica en francés, amb lo subjècte en posicion pre-verbala. Existís una pròva plan simpla: en catalan e en occitan, se pòt bastir, sens que i aja una trencadura prosodica, una frasa coma la seguenta:
 
5 La letra cresi qu’arribèt.
 
Podèm observar, alavetz, que se tracta d’una frasa subordinada d’Objècte Dirècte, amb un vèrb principal, cresi, e lo vèrb de la subordinada, arribèt. Podèm constatar, tanben, que lo SN La letra, qu’es subjècte del vèrb arribèt, apareis a l’esquèrra del vèrb principal de la proposicion, cresi. Es a dire, qu’avèm una frasa ont lo subjècte del vèrb de la proposicion subordinada se junh al marge esquèrre de la proposicional principala. Segon Vallduví, “la manca de concordança entre el SN i el verb de la proposició principal, i l’existència de casos anàlegs de sinislocació d’objecte (...) mostren que es tracta d’una sinislocació i no d’un cas d’elevació de subjecte § 4.4.3”. La pròva finala l’avèm s’ensajam de tradusir aquesta meteissa frasa al francés. En francés regional, oral e colloquial o deuriam dire aital:
 
6 La lettre je crois qu’elle est arrivée[2].
 
Podèm veire, donc, que quand ensajam de dire quicòm parièr en francés, sèm obligats d’utilizar lo pronom de represa elle, pr’amor que se tracta d’una sinislocacion, aital coma o fariam se foguèsse un OD o un OI. Non es possible en francés de dire *La lettre je crois qu’est arrivée. Aquò pròva que 3 a) e 4 a) non son de frasas equivalentas. De fait, 4 a) es una frasa que se deu comparar, en catalan, a una frasa coma 3 b). Es a dire, aital:
 
7.
a) Ha arribat una carta. (cat)
b) Une lettre est arrivée. (fr)
 
Las frasas 7 a) e b) òc que son de frasas equivalentas. La particularitat es que lo francés non pòt bastir una frasa coma *Est arrivée une lettre, perqué lo francés, òc, exigís –segurament perqué se tracta d’una lenga de subjècte explicit–, per las proposicions principalas[3], d’aver tostemps lo subjècte explicit dins la frasa en posicion pre-verbala, en tant qu’estructura canonica. Es a dire, lo francés es una lenga SVO. Per contra, vesèm que quand lo catalan e l’occitan botan un subjècte en posicion pre-verbala se tracta, tostemps, d’una sinislocacion.
 
Podèm, tanben, analisar l’exemple al revèrs, es a dire:
 
8
a) Es ARRIBADA, cresi, la letra.
b) *Es arribada cresi la LETRA.
 
c) Elle est ARRIVÉE, je crois, la lettre.[4]
d) *Est arrivée je crois la LETTRE.
 
Las majusculas son la marca de la cima tonala.
 
Podèm observar divèrses fenomèns, que nos servisson per n’extraire qualques  conclusions:
 
quand lo vèrb principal, cresi / je crois apareis entre lo vèrb subordinat e lo subjècte del vèrb subordinat (la letra / la lettre), lo fòcus –es a dire, la cima tonala de la frasa– es lo vèrb subordinat (es ARRIBADA), e, evidentament, entre lo fòcus e tot çò que i a après dins la frasa, i a una trencadura prosodica (trencadura que se trobava pas, per exemple, dins de frasas coma 5).
 
se botam, donc, lo vèrb principal cresi entre lo vèrb subordinat e lo subjècte del vèrb subordinat qu’apareis en posicion post-verbala, de fait, tant en francés coma en catalan, non sèm dins un modèl de frasa canonica, al contrari, çò qu’avèm es una frasa que lo subjècte (la letra) del vèrb subordinat (es arribada) es dextralocat, es a dire, en posicion periferica. Es una frasa, donc, marcada.
 
aital, vesèm tanben que non es possible, en occitan, d’ensajar de bastir una frasa amb aquesta estructura (V2 + V1 + Subj2) ont lo vèrb de la subordinada siá en posicion non periferica, perqué alavetz deuriá poder èsser la cima tonala de la frasa, e aquò non es possible.
 
 
 
Après l’analisi de tres articles, donc, pensi que podèm conclure divèrses punts:
 
sembla provat e demostrat que, aital coma o defend Vallduví pel catalan, en occitan, quand lo subjècte apareis en posicion pre-verbala, se tracta tostemps d’una sinislocacion, es a dire, lo subjècte es en posicion periferica.
 
sembla tanben provat, que, a diferéncia de çò que defend Fischer, non i a de free inversion del subjècte en occitan, o, dit d’un autre biais, non i a doas plaças non marcadas possiblas pel subjècte en occitan. Cada còp que lo subjècte non apareis en posicion post-verbala periferica o pre-verbala (periferica, donc), se tracta d’una aparicion marcada, aquo’s, non canonica. Aquò se passa perqué, dins aquestes cases, i a una volontat pragmatica de l’emissor, e, alavetz, apareis tanben una marca prosodica. L’occitan, donc, es una lenga VOS.
 
per contra, sembla tanben provat e comprovat que lo francés es una lenga SVO, e, donc, que la plaça canonica del subjècte en francés es la pre-verbala.
 
tanben avèm pogut comprovar que, s’en francés una frasa amb l’estructura SVO es una frasa canonica, e una frasa SVO en catalan es una frasa marcada amb lo subjècte sinislocat, non se pòt dire que sián d’estructuras equiparablas ni equivalentas. Aquò’s especialament important per la disciplina academica e professionala de la traduccion, perqué vòl dire qu’una frasa SVO del francés non se deuriá revirar per una frasa SVO amb la meteissa estructura en occitan, e una frasa SVO de l’occitan, non se deuriá revirar per una frasa SVO amb la meteissa estructura en francés, pr’amor que las valors pragmaticas qu’exprimisson caduna de las frasas dins sa lenga son plan diferentas. Es a dire, una frasa coma Los gojats cantan una cançon, en occitan, non se deuriá jamai revirar al francés per quicòm coma Les garçons chanten une chanson, mas per quicòm, en tot cas, coma Les garçons, ils chanten une chanson. Al revèrs, una frasa en francés coma Les garçons chanten une chanson, se deuriá revirar a l’occitan per quicòm coma Cantan una cançon (los gojats).
 
aquesta reflexion sus las reviradas se deuriá tanben aplicar per tot çò qu’es lo domeni de l’ensenhament de l’occitan, los manuals escolars e pedagogics, ont mòstran tostemps las frasas SVO coma de frasas canonicas. S’abans d’aqueste article nos podiá ja semblar urgent de formar de nòu los professors d’occitan sus de questions de sintaxi, un còp vista aquesta question, cresi qu’ara deven completament peremptòri.
 
A dijòus, encara!



[1] Publicat dins lo Proceedings of the IV NEREUS INTERNATIONAL WORKSHOP:
DEFINITENESS AND DP STRUCTURE IN ROMANCE LANGUAGES.
[2] Probablament aquesta frasa non seriá acceptada per la normativa francesa per amor que la normativa non permet de far aquesta mena de sinislocacions. Ça que la, se tròba correntament dins lo francés regional.
[3] Per las proposicions subordinadas, sabèm qu'es possible de trobar de subjèctes non marcats e non periferics en posicions post-verbalas. Mas aquò deurà èsser analisat un autre còp.
[4] Coma la frasa 6, aquesta frasa seriá pas acceptada per la normativa francesa pr'amor que la normativa permet pas de far aquesta mena de dislocacions. Ça que la, se tròba correntament dins lo francés oral. Cal remembrar que a nosautres nos interèssa pas la normativa, qu'es una convencion, nos interèssa l'estudi descriptiu de las lengas.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

2 d'agost 19.46h

Mercés Marçal per quel article que podriam, emb dau temps, comentar mai, mas te voliá demandar perque botavas "non" coma negacion en plaça de "pas". Sabe ben que la virada en "non" se podiá trobar dins 'na forma d'occitan pauc que pro anciana, autanben dins la literatura, mas comprene pas perque l'utilizas coma forma usuala, te mercege d'avança per ta responsa. Qu'es mas 'na question que me pause, fas coma t'agrada mai, de segur.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de julh 21.51h

#6 Granmercés.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de julh 21.29h

#5 Òsca pel "crotzament" e tanben la revirada de "L'étranger".


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de julh 13.16h

#1 Qu'ès un brave òmi, n'as pas volut notar que Girbau e's defeneish com "sUfista categoric". Per aquò, la sufisença, qu'ei un mot qui ne l'està pas lèd.


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de julh 10.56h

Ai aprestat mon paqueton de pop-corn.
Espèri que lei comentaris de la jornada seràn gostós estent la qualitat d'aquel article nòu.


Valora aquest comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de julh 10.25h

" l’error se fa encara mai grand.": non, l'error se fa encara mai grandA. Enqüèra quauques esfòrç, mossur Girbau, e un dia que saberatz escríver l'occitan shens catalanismes inutiles.


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de julh 09.37h

Una pensada de solidaritat amb los legeires qu'auràn legit l'article fins a la fin... coratgoses!!!


Valora aquest comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de julh 07.57h

LAS DENTS DE "L'AMER"(II)
Sénher Girbau, per vos ameritar plenament l'etiqueta de filològue vos pensatz pas que senat seriá de tornar modelar vòstra carta de vesita, valent a dire de cambiar "especializat SUS las relacions occitano-catalanas"(influençat per un francés refèit de nòu dins l'estile farlabicat cap e tot, desentendut dins sas pretensions avantgardistas) per "especializat DINS las ..." ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Marçal Girbau

Marçal Girbau logo rss

Filològ e promotor cultural, especializat sus las relacions occitano-catalanas.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions