Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

L'estandardizacion de l'occitan (e X): l'Acadèmia Occitana, una question de principis

Marçal Girbau

Marçal Girbau

Filològ e promotor cultural, especializat sus las relacions occitano-catalanas.

Mai d’informacions

Uèi acabarai los mieus articles sus l'estandardizacion en tot vos parlant de l'estructura que dempuèi 2008 es a trabalhar a l’estandardizacion de l'occitan de manièra seriosa, scientifica e engatjada, totstemps en acòrd amb lo legat d'Alibèrt. S'agís de l'Acadèmia Occitana – Consistòri del Gai Saber.

Après qualques meses de soscadissa, fa qualques setmanas sollicitèri de far partida de l'Acadèmia, per ensajar de collaborar volontàriament al procès de normalizacion de la nòstra lenga. Los motius que me faguèron prendre aquesta decision son divèrses e complèxes, mas pensi que tot se pòt resumir se legissèm los principis fondacionals de l'Acadèmia e nos demandam quin occitanista pòt non èsser d'acòrd sus qualque punt. Vos demandi de los legir fredament e sens apriorismes, gaireben coma se non sabèssetz de quina estructura s'agís. Aquí:

·       "L’Acadèmia Occitana reconeis la realitat d’un occitan comun, transcendent totas las varietats eretadas de la lenga. Contribuís a sa codificacion en tot seguir la rega dels reformators modèrnes." Es a dire, la lenga occitana es una sola lenga, unitària. Non i a cinc o set lengas d'òc diferentas. I a una lenga que se ditz occitan. Fins aquí, diriái que totes i sèm d'acòrdi, non?

·       "Reconeis e defend tanben las varietats eretadas de l’occitan. Socializadas localament, d’una legitimitat indenegabla, son la sorga primièra d’enriquiment de la lenga comuna. Se pòdon en retorn apiejar sus aquesta per lor desvolopament (mots sabents, neologismes, adaptacions divèrsas)." Es a dire, l'Acadèmia reconeis las varietats localas de l'occitan e s'engatja per las defendre. Pensi qu’aquí contunham d'acòrdi, non es pas aital?

·       "Preconiza l’ensenhament de la fòrma comuna de la lenga, parallèlament a sa fòrma eretada locala (segon de modalitats d’adaptar puntualament: coma basa d’aprendissatge de la fòrma eretada o al contrari coma abotiment de son estudi)." Es a dire, l'escòla deu combinar l'ensenhament de la varietat locala amb l'ensenhament de la fòrma estandard. Qual es que non es d'acòrdi sus aquò? Degun, espèri.

·       "Considèra desirabla l’utilizacion de las varietats eretadas de la lenga dins la creacion literària e per tota comunicacion intèrna a lor espaci linguistic, mas preconiza l’emplec unic de l’occitan comun dins los domenis scientifics e tecnics, coma per tota comunicacion inter-occitana." Donc, l'Acadèmia es partidària de la distribucion foncionala, considèra positiu que la creacion literària se faga en varietat locala, e los documents administratius, scientifics, tecnics o de comunicacion inter-occitana sián redigits en estandard. Es exactament lo modèl de distribucion foncionala qu'avèm analisat aquí dins qualques articles. Objeccions?

·       "Considèra que la toponimia locala (vilatges, lòc-dits, carrièras…) deu totjorn èsser respectada (o restituïda) dins sos caractèrs especifics e istorics. Cada còp que se pausa lo problèma pels noms de vilatges, preconiza que la distincion de las omonimias se faga per l’apondon del nom tradicional del país (Roergue, Carcin, Lomanha…) e non del riu. Per amor que, dins l’espandi d’Occitania, totes aqueles noms se deurián destriar." Donc, principi de subsidiarietat. La toponimia locala deu èsser respectada e non i deu aver cap d'institucion mai nauta qu’i intervenga. Qual i pòt èsser contrari, encara?

·       "Considèra que los païses catalans, e mai se sián fargada una lenga pròpria, e los païses occitans fan partida despuèi l’origina d’una meteissa comunitat culturala. Dins aquela amira, Occitans e Catalans devon aviar las condicions de subrevida de lor paraula comuna millenària cap al mond de deman." Punt capital e benlèu lo mai polemic, malgrat que fa qualques annadas non auriá pausat jamai cap de problèma –quicòm que nos fa veire que i a agut un cambiament dins lo mitan occitanista, que ne parlarem un autre jorn. En tot cas, l'Acadèmia defend que Catalans e Occitans fasèm partida de la meteissa civilizacion culturala, e l'estandardizacion non se pòt far sens prendre en compte aquesta realitat e los enjòcs geopolitics que i a darrièr. Es que i a qualqu'un que pòsca defendre obèrtament que los Occitans e los Catalans non fòrman istoricament una unitat culturala? Es que i a qualqu'un que pòsca dire obèrtament que la cooperacion entre Catalonha e Occitània non es ni estrategica ni positiva per Occitània e Catalonha? Es que i a qualqu'un qu'aja lo coratge de dire qu'a Occitània non li cal Catalonha, e que a Catalonha non li cal Occitània dins l'avenir? Que sortisca alavetz, e que non s'amague pus, que se sentís.

·       "Considèra tanben que, per sas causidas lexicalas tocant a la lenga modèrna e mai que mai sos neologismes, l’occitan deu demorar en armonia totala amb l’ensemble de las lengas romanicas." L'Acadèmia, donc, assumís una vision modèrna e en convergéncia amb las autras lengas romanicas. Ont es lo problèma?

·   "L’Acadèmia occitana, al servici de la cultura occitana, solidària de la defensa de totas las culturas del mond, se vòl partidària de la construccion europèa." Diriái que tot l'occitanisme parteja aquesta vision obèrta de las culturas e europeïsta. Soi segur que non m'engani, vertat?

Aquí los principis basics de l'Acadèmia Occitana. Es per eles qu'ai volgut sosténer l'Acadèmia e m'engatjar personalament per aqueste projècte. E ieu me disi, encara, que non es possible que i aja d'occitanistas que sián contra aquestes principis. Me disi que son de principis talament essencials e evidents, que s'aparentament i a de mond que dison que non i son d'acòrdi, non es pas per de rasons ideologicas o filosoficas contra aquestes principis, mas es per de rasons de "clan", de "familhas". O vòli creire aital, almens. La question centrala, donc, non es pas se tala o tala autra estructura es estada fondada per de personas de tala o tala autra "familha". Tot aquò son de debats miserables de societats malautas. E pensi que totes serem d'acòrdi qu'Occitània es una societat madura, democratica e obèrta, ont totes nos podèm exprimir e podèm balhar la nòstra opinion sens èsser punits. 

E aquí tanben caldriá apondre quicòm mai sus l’Acadèmia, que me sembla indispensable. Es lo fait que l’Acadèmia es una estructura independenta dels poders politics e associatius e es aital que se vòl. Aquò non vòl pas dire que l’Acadèmia non prenga en compte la societat civila occitana, al contrari. Dins l’Acadèmia i a de representants fòrça remarcables de la societat civila. Mas fonciona d’un biais independent. Es aital que tanben fonciona l’Institut d’Estudis Catalans o la Real Academia Española. 

Conclusion: l’Acadèmia Occitana a un foncionament scientific, rigorós, e imparcial, çò es, lo foncionament d’una vertadièra acadèmia de la lenga. 

Lo debat prigond, donc, es la question qu'aviam ja pausada a la debuta d'aquestes articles: quals sèm vertadièrament los que volèm avançar cap a una Occitània plenament normalizada? Totes los qu'o desiram non podèm que partejar los principis basics e lo foncionament independent de l’Acadèmia. E soi gaireben segur que pauc a pauc d'autras estructuras occitanas que uèi non an encara de principis basics clars e de foncionaments completament independents, o assumiràn. E alavetz, los felicitarem. Amb las doas mans. Perque, malgrat çò que pòscan dire, "eppur si mouve".


Nòta pel lector:

Car lector: Al long de dètz articles –e, doncas, dètz setmanas– avèm pogut debatre sus l'estandardizacion de l'occitan. Avèm parlat de modèls d'estandardizacion, de modèls d'organizacion sociolingüistica, d'organismes estandardizators, e uèi sèm arribats a la fin. Vòli pensar que, en essent conscient que çò qu'ai escrit non deu aver agradat tostemps a tot lo mond, dins qualque temps podrem veire que, malgrat tot, es estat util per tota la societat occitana. E vòli pensar tanben qu'aqueles que s'i son vistes concernits, o auràn pres tostemps d'un biais positiu e constructiu, qu'es la tòca principala d'aqueste autor carpinhaire, malgrat l'aciditat que sovent mestreja.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Claudi Balaguer/Capsot Millars (Catalonha del Nòrd)
28.

Adieu a totes,
Fa plaser de veire que i a tant de gents que parlan occitan e debaton aicí de longa del temps que d'aisinas coma la wikipèdia en occitan patisson per avançar. Vòli pas pèrdre tròp de temps, sonque ensajar de far qualques remarcas a la lèsta.
1) Relacions Païses Catalans-Occitània.
L'ensems d'Occitània aguèt de relacions amb los Païses Catalans d'un biais gaireben ininterromput fins almens lo sègle XVII, migracions economicas (n'i aguèt tanben cap a Madrid dempuèi Roergue per far los fornièrs...), del nòrd cap al sud podètz consultar qualques òbras d'en Patrici Pojada sul sicut s'avètz un pauc de temps en defòra de las garrolhas.
Ramenti tanben a totes que i a de barris o mai de pòrts que se dison "dels/dei catalans" dins qualques vilas/capitalas occitanas pro importantas... e las gents de las Balearas importavan d'iranges dins divèrses pòrts occitans encara al sègle XIX, i a de gitanos catalans (Catalonha del Nòrd probable) dins las òbras de Mistral (los catalans devián anar encara a la fièira de Bèucaire fins almens al sègle XIX e far de pelegrinatges al Puei fins al XVI) e puèi i aguèt las migracions d'andorrans, catalans e subretot valencians e dins una mesura mai tèuna dels balears fins a la segonda guèrra mondiala e mai aprèp a mai se foguèron negats dins las ondadas ispanicas...
Arnau de Vilanòva es un d'aqueles personatges de l'airal catalanic-occitanic que sabèm pas clarament d'ont es, e es pas solet (Vicent Ferrer prediquèt un pauc pertot coma o indican divèrsas cronicas occitanas coma la de Boisset a Arle...
Per clavar aquò las relacions occitanocatalanas son unicas, las volètz pas acceptar es vòstre problèma... çò que vòl pas dire pasmens que las solucions vendràn de Barcelona o que çò qu'es fach al sud es per fòrça un modèl

2) Las acadèmias 1, 1 bis, 1 ter...
Coma o diguèt fòrça lindament na Josiana Ubaud, çò que nos fa sofracha son d'òbras e subretot la socializacion de la lenga. E pensi qu'a mai se se fan de causas localament coma çò que sabi en país foissenc o a d'autres endreches (coma lo Sèm e serem o las Estivadas...), l'occitanisme actual a de mancas gròssas que son a venir d'avencs se contunham aital. Personalament, l'afar me confla, ensagèri de far avançar las causas (coma amb la Wikipèdia per exemple) mas bon... trabalhar dins una mena d'autisme comunicacional, sens capitar de crear una estructura per far avançar lo projècte, o tanben dintrar tròp sovent dins de conflictes lingüistics (amb de còps que i a una marrida fe que còsta de creire), m'empachan de consagrar d'aquí avant lo temps que donèri. M'estimi mai de viure mai o mens tranquillament dins la vida de carn e òsses e d'evitar de me rosegar mai lo fetge qu'amb las causas ja tròp possessivas de cadajorn.

Pensi coma Marçal que lo Congrès a pas d'avenidor mas per de rasons diferentas...
Es un organisme tròp gròs amb tròp de gents o d'institucions. La dependéncia cap als poders politics pòt venir pesuga al moment de las eleccions e dels possibles cambiaments de color. Se cerquèt tròp de temps abans d'espelir e ai l'impression que s'es causida bèl primièr la color dels teules puslèu que d'aver de fondamentas solidas (que globalament i son benlè ara mas seràn pas sollicitadas coma cal)... Ai l'impression que lo costat tecnic (rapòrts e que que siá que faga pensar qu'avèm avançat e soscat fòrça) serà l'aspècte privilegiat; es un pauc l'amira occitana tradicionala: un milierat d'associacions (de còps amb lo meteis cap, una idra inversada fin finala), e d'activitats fantaumaticas...
Doas amassadas per an (en èsser optimista) son segur pas sufisentas per endralhar projèctes e plans per sauvar una lenga que se destrantalha cada còp/cada jorn mai e que pèrd sos locutors exponencialament per ne ganhar gaireben sonque de passius a pas de formiga...

L'autra Académia per ara aviái una opinion pro positiva que pensi pas que sièis estandards pòscan èsser una solucion, subretot dins lo cas dels gascons de Comenge per exemple que los vèsi pas emplegar lo bearnés, probablament mai "diferent" per eles que lo lengadocian.... mas aquí sabi pas... la solucion seriá la naturalitat mas bon caldriá ja que i aguèsse una produccion abondosa ont que siá... e puèi lo "darwinisme" eliminariá los parlars mai febles...
Disi aviái que seguissi dempuèi qualque brieu la polemica e que m'i voliái pas implicar... Mas finalament o ai fach ja qu'existís una mena d'anticatalanisme mai o mens amagat e inconscient dins l'occitanisme que deu revertar fin finala l'actitud valenciana (òdi-admiracion-gelosiá) e dins las responsas a Marçal es quicòm d'un pauc recurrent que me sembla se li fa sentir son "estrangieritat"... e doncas agachèri los ligams e legiguèri las responsas a la letra de Domergue Sumien que me semblèron (tròp) virulentas per de personas que devon representar una institucion.

Personalament ai agut qualques, e mai probable nombrosas, friccions lingüisticas que de còps anèron fòrça luènh (tròp per çò que representan...) pasmens representi pas cap d'entitat; e mai cadun sembla d'aver la responsa perfiècha quand ieu espèri sovent de pròvas istoricas o scientificas clarament justificadas (almens o espèri) per poder afortir quicòm.
Un exemple demest d'autres preses dins las responsas: lo sufix "-ator", lausat coma forma sabenta occitana... Me fa gaireben rire (o escanar sabi pas...)... Sabenta a quin sègle (Leis d'Amor o mai tard)? Quina documentacion s'es portada a la tematica (las "referéncias" que se diriá sus Wikipèdia...)? que per çò que ne trobèri "-ator" es una generalizacion de l'epòca d'Onorat (coma o diguèt "en pròsa lingüistica" en Taupiac que semblèt convençut de ma demostracion al Grop de Lingüistica Occitana, "creator", lo sol mot en "-ator" atestat ancianament, seriá un apax) aprèp l'introduccion e espandiment del sufix "-ur" qu'envasiguèt l'occitan a partir del sègle XVI o XVII. Abans lo sègle XIV, segon mas recercas (podètz cercar los derivats en "-ator" dins lo "Petit Dictionnaire" de Levy per exemple e me diretz se n'avètz trobat mai que ieu...), lo sufix "-ador" es grandament majoritari seguit de son "fraire" "-aire" qu'es, a mon vejaire, immensament preferible a "-ator"... E bon evocarai pas la "-e" de sosten nimai "Occitania" (benlèu s'escriurà lèu Catalonia tanben) que vòli pas pèrdre mai de temps que lo ja perdut ara. Bona nuèch. Amistats, Claudi/Capsot
PS: Ma solucion actualament, far progressar lo catalan, una lenga mai seriosa que benlèu aquí podrai portar pèira a la salvar...

  • 4
  • 7
Oton d'Aniòrt Aniòrt de País de Saut
27.

#26 Bèl primièr combatrem la pulsion de mòrt que nos estabosís totes, los occitanofòns, dins un replèc malautiu subre se, entre se, dins d'amiras iperlocalistas. Puèi, plan segur, e per òrdre de prioritat, combatrem la tendéncia desastorsa e escandalosa d'unes estats a l'assimilacionisme, pretendent, aqueles, que i a lenga de cultura, de modernitat scientifica e enciclopedica, de lei e d'oficialitat sonque per que n'es de las lengas oficialas d'estats-nacions actuals. Çò que nos acaminarà probablament plan mai luènh que lo primièr pet de tròn, mon car En Gulhèm de Bearn de la Torre d'Ortés ! E plan vengut amb nosautres dins aicesta batèsta…

  • 9
  • 7
Guilhèm Bearn
26.

#25 Qu'èm sauvats !
Marçal & Oton que's van ciberbàter entà la ciberindependéncia de la lor Ciberoccitània.
Contra qui ? On ? Quan ? Quin ?
Au purmèr pet de pericle, reau, arrés...

  • 8
  • 9
Oton d'Aniòrt Aniòrt de País de Saut
25.

Rei del mieu vilatjòt crincat sul sieu ròc aspre o un ciutadan d'una lenga egal a tot autre sus l'airal europèu : aquí l'enjòc de la causida que cada indivdú deu far quora causís de sosténer o de combatre lo projècte "occitan estandard". N'i a que son faits per crainejar dins son canton, e d'autres, coma Marçal Girbau, que mai lor agrada d'obrar umilament per bastir Euròpa dels pòbles fièrs e liures. A cadun çò sieu. Ieu, me batrai amb lo Marçal !

  • 13
  • 14
Gerard Loison Tolosa / Perpinyà
24.

L'occitan e las lengas romanicas en generau que'm hèn pensar a l'Arc de Sent Martin. Quantas colors n'i a l'Arc? N'i que consideran que n'i a sèt, d'autes mes, d'autes mens. Aquò que depen de las civilizacions o de las culturas. Totun, arrés n'i ved pas sonque ua, a despart deus qui an problèmas de vision.

  • 5
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article