Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Varcelona, la capitala

Marçal Girbau

Marçal Girbau

Filològ e promotor cultural, especializat sus las relacions occitano-catalanas.

Mai d’informacions
1 800 000 personas manifestèron ièr sus las carrièras de la Diagonal e la Gran Via de Barcelona, en tot dessenhant una enòrma V. Dessenhar una enòrma V per demandar çò que deuriá èsser un dreit inalienable de tot país dit democratic: Votar. Lo dreit de Votar se Catalonha vòl o non vòl devenir un estat independent d’Espanha. Votar democraticament: amb de papieròts, d’urnas, de sètis electorals e d’observaires. La manifestacion mai importanta de l’istòria d’Euròpa —benlèu del Mond, qui sap— per exigir çò qu’es evident als autres païses europèus: poder votar. 
 
Cal remembrar que l’estat espanhòl o aviá ensajat tot per far capbussar lo succès de la jornada: jòc lord, de pressions, de menaças, chantatge, etc. Mas un pòble fièr e decidit es incorruptible. Es invencible. Degun non lo pòt estancar. Uèi m’es impossible d’amagar en tant que catalan e occitan lo mieu orgulh nacional, l’orgulh de país, l’orgulh d’aver de conciutadans talament valents, determinats e coratgoses. Far partida d’una comunitat aital, d’una generacion de personas preparadas per cambiar l’istòria collectivament, es un dels melhors presents que tot ciutadan pòt recebre d’aquesta vida. Òsca! 
 
E ara? Que se passarà ara? E, sustot, que se passarà, a rapòrt d’Occitània, se Catalonha fin finala deven un estat independent? 
 
Justament ièr meteis lo ministre d’afar exteriors de França, Laurent Fabius, anoncièt que França non reconeisserà l’independéncia d’Espanha se lo referendum non se fa en acòrd amb la Constitucion Espanhòla. Aquò es coma dire que França non reconeisserà jamai l’independéncia de Catalonha, car totes sabèm plan que la Constitucion Espanhòla —que, politicament, es impossible de cambiar— establís l’indisoluble unidad d’España, es a dire, enebís lo dreit de secession de quina part d’Espanha que siá.
 
Non m’espanta —en cap de sens— ges l’actitud de l’estat francés. Ne cal prendre nòta pel futur —quand Catalonha serà ja independenta e li caldrà decidir qui seràn los sieus aliats— e èsser conscients qu’es quicòm plan comprensible. Cossí volèm que l’estat inventor del centralisme jacobin, especialista dels genocidis culturals intèrnes, e promotor del colonialisme interior, reconega aisidament l’independéncia de çò que per eles es una simpla e mèra region espanhòla? 
 
E aquò non es tot: cossí volèm que França celèbre l’independéncia d’un nòu Estat qu’aurà una capitala—metropòli mediterranèa de 5 milions d’abitants— a mens de 150 quilomètres de la frontièra francesa? Encara mai: l’endeman de l’independéncia, la capitala d’estat mai prèpa de Tolosa, Montpelhièr, Perpinhan, Narbona, Carcassona, Avinhon e… Marselha!, non serà pus París e devendrà Barcelona. 
 
Aquò, mai lèu o mai tard, o cambiarà tot. Mai lèu o mai tard farà bolegar las dinamicas del sud-oèst d’Euròpa. 800 ans après, benlèu aurem ganhat la segonda batalha de Murèth. Mas auqeste còp sens cap d’arma. Sonque amb lo Vòte. 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Franc Bardòu
1.

« Encara mai: l’endeman de l’independéncia, la capitala d’estat mai prèpa de Tolosa, Montpelhièr, Perpinhan, Narbona, Carcassona, Avinhon e… Marselha!, non serà pus París e devendrà Barcelona. » Plan segur, mas, mon car Marçal, per ieu, fa ja mai de vint ans que Barcelona es ma "capitala" ! E es a Barcelona que t'ai encontrat lo primièr còp, e que m'as parlat dirèctament en occitan, non pas a Tolosa.

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article