Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Yes, they could: Òc-òc-ben

Marçal Girbau

Marçal Girbau

Filològ e promotor cultural, especializat sus las relacions occitano-catalanas.

Mai d’informacions
Òc, eles, podián. Sens objècte dirècte. “Poder”, vèrb e substantiu a l’encòp. “Poder” vèrb, coma “poder” votar. Coma “poder” decidir. Coma “poder” créisser. Coma “poder” partir. Es a dire, aver la libertat. Non aver cap d’empacha. E “poder” substantiu, coma “poder” politic. Coma “poder” economic. Coma “poder” judicial. Es a dire, de soberaneitat, de contraròtle, de pes. D’autres, o sabèm, ni “podèm”. Ni “poder”.
 
Amb una participacion recòrd a Escòcia, la jornada del referendum de ièr pòt devenir, encara qu’ara non nos o semble, la jornada mai transcendentala de las darrièras decadas —benlèu sègles— pels catalans e occitans. A ganhat lo “non” en Escòcia, òc, mas ela serà egalament importanta perque una nacion non sobeirana de l’Union Europèa a pogut votar liurament e democraticament lo sieu desir nacional, e aquò establís un precedent per totas las autras nacions. Perqué?
 
Primièr, perque avèm assist al primièr procès d’independéncia d’un territòri ja membre de l’Union Europèa. Lo procès es estat pacific, dialogat e negociat. Aquò fa caire lo mite de la catastròfa planetària que, segon los estats coma França e Espanha, provòcan los independentismes —e los independentistas, mai concrètament. Ni a l’isla britanica a petat cap de guèrra, ni de còp se son organizats de suïcidis collectius dempuèi lo naut de la torre del Big Ben, ni las bancas anglesas avián previst de passar ostal per ostal a confiscar las liuras esterlinas dels escoceses, ni lo mònstre del Lac Ness aviá convocat cap de cauma generala e indefinida. Non. L’endeman de l’independéncia los aucèls aurián cantat a la meteissa oreta que lo jorn d’abans, los prats escoceses seguirián vèrds coma tot, e lo whisky nacional lo trobariam coma de costuma dins las botigas occitanas que ne vendon ja uèi.
 
Segond, en cas d’independéncia, auriam comprovat estabosits e embaboquits, que, malgrat las menaças pre-referendum qu’avèm ausit dels angleses, Escòcia devendriá membre de plen dreit de l’Union Europèa en question d’oras o de jorns. Aquò seriá estat una leiçon per tot lo mond e un precedent capital pel procès d’independéncia de Catalonha. Ni politicament, ni juridicament, ni socialament seriá comprensible qu’Escòcia devenguèsse membre de l’Union Europèa a una velocitat de TGV e, per contra, qu’a Catalonha li calguèsse anar a caval. Lo procediment de l’UE utilizat per Escòcia seriá estat lo procediment utilizat per tota autra nacion ja membre de l’Union Europèa que tanben s’independize democraticament. Aquesta question es plan importanta perque seriá estada la pròva que totas las menaças utilizadas fins ara pel Govèrn Espanhòl contra lo procès catalan son de vertadièras messorgas de marrida fe. E, sustot, auriá fait desaparéisser la paur a una partida de la populacion —e dels sectors economics— catalana que uèi podriá aver paur d’una expulsion de l’Union Europèa.
 
Tresen, malgrat la victòria del non Escòcia, lo referendum de ièr serà, psicologicament, un còp fòrt pels unionistas espanhòls e un gòt plen de fòrça pels independentistas catalans, que veiràn que lor sòmi es possible. Lo referendum d’Escòcia es lo bocin de sucre que lo ciclista pren a la darrièra pujada abans l’arribada.
 
E, encara, i un darrièr element que non podèm oblidar. A ganhat lo “non” mas Cameron e Londres an perdut egalament. Ara deuràn acomplir la promesa que faguèron de balhar mai d’autonomia a Escòcia se ganhava lo “non”. E aquò provocarà un efècte de dominò sus las autras nacions ddel Reialme Unit, que tanben voldràn tals privilègis. Es a dire, aquò provocarà la revolucion territoriala, que Cameron voliá evitar quand prepausèt de far lo referendum, ara fa dos ans. Conclusions: a ganhat Escòcia.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Gèli Grande Lairac en Agenés
1.

Vaqui lo Comunicat de prensa del Partit de la Nacion Occitana (PNO)

Escòcia a segotit lo Reiaume Unit

Lo 18 de setembre de 2014, lo pòble escocés faguèt la causida de demorar pel moment dins lo Reiaume Unit

A malgrat la majoritat pel non a l’independéncia, una partida plan importanta del pòble escocés remetèt en causa l’Acte d’Union de 1707.

La desfacha del camp independentista deuriá profitar :

- A las institucions autonòmas escocesas ja existèntas que los poders seràn un pauc mai espandits qu’uèi (segon las promesas dels partits politics britanics, conservador, liberal-democrata e trabalhista, totes partidaris del manten d’Escòcia dins lo Reiaume Unit.)

- A las institucions autonòmas galesas que l’estatut de devolucion, plan mens espandit que lo d’Escòcia, deuriá evoluir.

Lo Partit de la Nacion Occitana (PNO) saluda la subrebèla mobilizacion de totas las fòrças independentistas escocesas qu’an plan fortament segotit lo Reiaume Unit e desmostrat qu’es freule.

Aquesta mobilizacion es un encoratjament per totas las nacions sens estat al dintre dels estats que compausan l’Union Europenca :

- Pels catalans de l’estat espanhòl que votaràn benlèu en novembre sus l’independéncia

- Pels Flamencs de Belgica

- Pels Vascons

Lo Partit de la Nacion Occitana pensa que tard o d’ora, coma o prediguèt lo seu fondator, Francés Fontan, las nacions sens estat d’Euròpa e del monde vendràn independentas amb lor Estat pròpri. Aquò val per Occitània quitament s’aquesta perspectiva sembla luènh uèi.


  • 4
  • 7

Escriu un comentari sus aqueste article