Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

La(s) question(s) de l'identitat: l’identitat, una question d'armas (II)

Marçal Girbau

Marçal Girbau

Filològ e promotor cultural, especializat sus las relacions occitano-catalanas.

Mai d’informacions
“Es lo darrièr còp que parlam d’aquesta question de mèrda”, me lancères dessús, al temps que beviás fins al fons del cu de la tiá copa lo vin du pays qu’aviái comandat a la simpatica serviciala del restaurant de cosina du terroir. Lo blanc sec davalava per la tiá gargamèla e tu non arrestavas pas de me gaitar fixadament als uèlhs, amb un aire seriós coma tot e transcendent. Ieu fasiái aquela cara de tipe ufanós e otratjat a l’encòp, de martir e eròi nacional de cort de calandreta. Tot prigondament reprochable. Detestable.
 
La comunicacion fasiá ja dos plats e tres copas de vin que s’èra trencada. Non i aviá que de mots glaçats d’esperit qu’anavan d’un costat a l’autre de la taula coma de balas que nos ponchavan tot lo còrs. Lo còrs entièr, òc, mas sonque lo còrs: tot èra talament epidermic que non èrem capables de sentir ni un bocinet de l’interior de l’autre. De dins nosautres restàvem embarrats, tampats dins lo nòstre “dis-còrs”. Es curiós aquò de l’identitat, pensèri alara, perqué n’i a que dison qu’es un subjècte supausadament banal, e per contra es quitament capable de nos far poirir un bon sopar qu’a la debuta se presentava coma una serada de las bèlas, entre de gents que s’aiman plan.
 
T’auriái ensajat de convéncer. Òc. En fait, lo desir d’o far passejava coma un dançaire amorós per la miá tèsta. T’auriái parlat de psicològues, d’antropològues, de sociològues, e de totas las sciéncias. T’auriái bastit una mar de citacions “d’expèrts” e dels grands filosòfes, qu’auriái invocat a fin de passar a l’istòria, orgulhós d’èsser l’òme que t’aviá convençut, que t’aviá “convertit”. T’auriái dit que d’identitats n’i a de tota mena: las identitats individualas, las identitats nacionalas, mas tanben las identitats de grop social, las identitats de barri, las identitats de parçan, las identitats sexualas, las identitats religiosas, las identitats esportivas, las identitats culturalas, etc. T’auriái dit que totes los umans avèm besonh d’almens una identitat individuala e una identitat collectiva -nacionala o non-. T’auriái dit qu’èri convençut que tu aviás mantunas identitats. T’auriái dit qu’as rason sul fait que l’identitat es la sola causa qu’a provocat de mòrts e de guèrras pertot, mas que precisament aquò voliá dire qu’èra capital de ne far una bona gestion, perque, malgrat tot, aviam vist que las identitats èran indispensablas per l’existéncia umana. T’auriái dit que me semblava que la tiá attitud contra “tota identitat” èra mai que mai una reaccion contra las politicas “mai que nacionalistas” dels estats-nacion (Espanhòl, Francés, Italian, Nòrd-american...), que nos fan creire que l’identitat es quicòm de prefabricat, indiscutible e obligatòriament coma eles vòlon. T’auriái parlat de Manuel Castells, de Joan-Lluís Lluís, de Luís Moreno, de Francesc Pujols, de Michael Billig, de Joan Solà... E non auriá servit de res.
 
“Las identitats las ligui tostemps a las armas ieu”, me diguères amb lo gèst de visar qualqu’un amb un pistolet. “E òc, es exactament aquò. Las identitats van tostemps ligadas a las armas, mas non pas las armas que matan, mas a las autras!”, e aquí te vegèri fondre mentre en un virat d’uèlh te contavi risolièr qu’en occitan e en catalan ancian “arma” aviá dos senses a l’encòp: l’aisina per far la guèrra e, tanben, çò que los latins n’avián tostemps dit anĭma. E ara èri ieu que beviái lo blanc sec del país, dins aquel restaurant del terraire, qu’i tornarem se vòls. Òc, aviás rason: èra una question d’armas.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Avicèna Tolosa
4.

Res non es ni mai fumós ni, a l'encòp, mai vital que l'identitat. Sens identitat(s) causida(s) non sèm res. E pasmens, quora capitam, per un trabalh espirital (e non pas per condicionament politic nacionalista d'estat, plan segur) de quitar tota identitat fixa, per lisar d'una a una autra,tant liurament coma un aucèl d'arbre en arbre, plan curiosament, o sèm tot a l'encòp, solidari del Tot… Aquò me daissa pensatiu. Pas de qué se gastar un bon repais, ça que la !

  • 1
  • 2
Pons de Castèl Verdun Castèl Verdun de Savartés
3.

E òc, lo Marçal, l'a desarmat aqueste, dins una conversa ça que la mai qu'animada !

  • 0
  • 0
BOURDON Auloron
2.

De que n'i a que van, lhèu, dengüèras cridar d'un comentari lingüistic i non sus eth hons, mes era pròsa de Girbau, desbarrassada deths catalanismes mei grossièrs (que n'i demora totun quauques uns) i, logicament, eishenge de francismes, que da un exemple d'occitan de bona tienguda, un bon exemple d'"occitan de comunicacion larga" pusqu'ei eth mot ara mòda. Que sòi segur qu'eths catalans qui hàsquien er esfòrç d'apréner plan er occitan que'ns poderàn balhar leçons d'estille a nosais qui èm sovent presonèrs de francismes sintaxics . Eths progrès de Girbau qu'amuishan eth sò capatge. Que continue !

Audement, eth tèxte qu'ei interessant -sus eth hons: era multiplicitat deras identitat- i eth tipe qu'a un pro bon estille.

  • 1
  • 0
Gabrièu Bordèu
1.

Bròi ! Bien virat.

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article