CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 23 d'agost

Marçal Girbau

Dijòus, 9.8.2012 03h00

La(s) question(s) de l'identitat (IV): las armas perdudas de la Catalonha qu'oblida Occitània


Comentaris 11 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (36 vòtes)
carregant En cargament


L'autre jorn una amiga catalana –professora de catalan per adultes– me disiá que quand demanda als sieus estudiants –mai que mai d'estrangièrs– quina es lor opinion dels catalans, la majoritat respondon que los catalans sèm d'obsessionats per la nòstra identitat –identitat, pasmens, que non sèm estats capables de trobar o d'identificar encara. O me disiá quitament otratjada: "te pensas, aquestes tipes? Me dison que los catalans avèm la tissa de nos demandar a cada còp quals sèm. Que sèm tostemps a parlar de nosautres, a nos espiar al dintre!". 
 
Luènh de voler remembrar la filosofia de Francesc Pujols o de pensar que los catalans sèm totes d'homo sapiens sapiens especulatius nats, me sembla que se sèm francs cal reconéisser qu'an un pauc de rason aquestes estudiants estrangièrs. Endefòra dels estudis scientifics e dels sondatges sociologics cosinats segon l'interés de cada cercaire/pagaire –"diga-me quant me pagas, e te farai l'estudi a ta talha"–, tròbi normal que la sensacion d'un estrangièr dins las carrièras de Catalonha siá que los catalans parlan fòrça mai de lor identitat en comparason amb d'autres pòbles coma, per exemple, los angleses. Non. Non pensi pas qu'aqueste fenomèn siá ligat als besonhs d'independéncia politica de Catalonha –que son cada jorn mai evidents. Un jorn Catalonha aurà un estat. Serà un Estat. Çaquelà, Catalonha e los catalans viuràn tota l'eternitat amb un gròs conflicte intèrne se non càmbian cèrtas concepcions de lor identitat, de concepcions que uèi son completament assumidas per la màger part de la populacion e fan partida d'un univers simbolic majoritari bastit fòrça recentament –lo darrièr sègle. 
 
En 1904, Enric Prat de la Riba, lo grand filosòf del pensament nacionalista catalan de la fin del sègle XIX e debuta del XX –que n'aviam parlat lo dijòus passat–, publiquèt un article titolat "De lluny", dins l'important jornal de l'epòca La veu de Catalunya. Aqueste article conteniá la frasa seguenta: "quantes vegades havia somniat aquella nació immensa, aquell aplec de pobles que volien entendre’s uns amb altres i que des de València s’estenien pel Mediterrani fins al Roine i els contraforts dels Alps; que pel Pirineu van a confrontar amb les terres basques i toquen a l’Atlàntic i el voregen fins a les boques del Loira". Me sembla que non cal que vos explique de quina nacion es a parlar Prat de la Riba. 
 
En 1923, un autre grand intellectual catalan, Antoni Rovira i Virgili, publicava dins La Publicitat un article titolat "La personalitat distinta" ont argumentava que "el català més patriota no és aquell que sent més apassionadament l’oposició a un altre poble, sinó aquell que sent més profundament la personalitat distinta de la nostra nació. Respecte als altres pobles, podem sentir-nos amics o enemics, parents o estranys. Tot això és incidental, passatger, variable. Allò que dóna la indestructible consciència de la nació i que valora el patriotisme, és sentir-se distint dels altres pobles, tant dels que estimem, com dels que odiem, com dels que ens són indiferents". 
 
E ben, avián plan rason Prat de la Riba e Rovira i Virgili. En Catalonha fa tròp de temps qu'una partida importanta del nacionalisme catalan s'estima mai d'alucar lo fuòc contra los Espanhòls en tot pensant qu'aital son a bastir la veritabla identitat catalana, enluòc d'adobar jorn a jorn los delicats pilars de l'identitat de la nòstra pàtria. Aquesta politica non fa que pervertir l'arma collectiva del país, e aquò provòca de conflictes nacionals importants. En Catalonha i a fòrça mond que non se sentisson representats per aquesta concepcion impausada e artificiala de l'actuala "identitat catalana". E aquò's normal, es natural. Quand dins las escòlas catalanas s'explica que los trobadors èran "aqueles poètas medievals de la Catalonha del Nòrd", quand los libres d'istòria que legisson los estudiants catalans contan que las relacions occitano-catalanas s'arrestèron après la batalha de Murèth en 1213, quand arriba lo Sant Jòrdi en Catalonha e los enfants organizan de Jòcs Florals dins las escòlas e los mèstres lor explican qu'aquò es una tradicion medievala catalana e non explican res de mai, quand es Nadal e los dròlles fan cagar lo Tió e se pensan qu'aquò es unic dins lo mond entièr, quand un catalan ofrís a un occitan l'allioli coma se foguèsse la granda invencion catalana après lo celèbre pa amb tomàquet, quand a la television catalana parlan de "la ciutat francesa de Montpellier", o quand fasèm cantar lo Joan Petit als dròlles e non lor explicam d'ont ven aquesta cançon, alara sèm a far de provincialisme anti-patriotic. Sèm a trencar la pàtria en dos. Sèm a nafrar la nòstra arma collectiva. Sèm a nos talhar per la mitat. 
 
Catalonha serà Estat. Òc. Mas non s'agís pas solament d'aver un estat independent. Çò que uèi sonam Occitània es l'autra partida d'una pàtria qu'es coma un miralh. Non se pòt explicar l'identitat catalana sens explicar Occitània. Se contunham de far aquò, los catalans aurem tostemps tant de problèmas d'identitat coma n'avèm a l'ora d'ara. E cal començar d'explicar que uèi, en Catalonha, i a quitament de catalans que refusan lor identitat e non ne vòlon saber res. Aqueste refús inconscient me sembla que se deu interpretar coma la meteissa attitud de las armas de Platon, que cercavan lors ombras e non se conformavan amb çò que i aviá dins la cauna. Ai l'espèr qu'un jorn los catalans estancarem de nos demandar cada jorn "quals sèm" perqué aurem assumit al complet la nòstra identitat, sense la copar en dos. Las nòstras armas auràn passat de las "reminiscéncias" platonicas, a la reconeissença totala. Nos espiarem al miralh, e nos i veirem. Se non o fasèm aital, benlèu que fin finala la paura Mercè Rodoreda, sens o voler, aurà trobat lo veritable nom de la nòstra pàtria: miralh trencat. 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

10 d'agost 11.55h

1) Per que i aja separatisme, cal que i agèsse agut unificacion forçada E ASSIMILACIONISME. Lo separatisme est la responsa mai naturala e logica a l l'ASSIMILACIONISME d'un territòri que la gestion n'es estat confiscada al sieu poblament istoric. L'autra responsa se ditz "esquizofrenia". L'inconscient d'un pòble se sap èsser una causa, e sa consciénica resignada se'n conta una autra, clau de sa sotmission. Ara per ara, lo mai clar dels Occitans se declaran franceses. Lo mai clar dels occi... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

10 d'agost 10.24h

Totalment d'acord. De petit, a casa, hi havia alguns llibres en occità. Ho recordo de lluny en el temps, llegint d'amagat i intentant desxifrar aquella llengua que em semblava "català" però que no ho era pas del tot. Ho vaig resoldre amb la candidesa de la infància: deu ser català antic. Com que majoritàriament era poesia i a més hi havia algunes paraules i conceptes que no comprenia, vaig abandonar les "investigacions" d'estiu, per dedicar-me a afers més interessant per a mi, en aquell... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 d'agost 23.59h

Encara no s'ha fet a Catalunya una història de la influència occitana en la "civilització" catalana, ja sigui en l'àmbit antropològic, de relacions familiars, de costums, de cançons , en la possessió de la terra, de l'organització del poder municipal, de la formació de ciutats i pobles,... Potser en la nàutica .... És un camp gairebé del tot verge. No parlo de la influència dels trobadors en la literatura catalana, cosa ja claríssima per tothom, sinó de les formes de vida, de la ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 d'agost 19.58h

Un brave e polit article Marçal!


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 d'agost 19.57h

#5
Íslendingur sem talar oksítansku !

Annars kannski ertu að fela undir þessu nafni ?

Ég held að ég vita hver þú ert: það eru ekki svo margir sem elska bæði íslensku fótbolta og oksítansku.


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 d'agost 19.33h

Analisi tras qu'interessanta e que ne'n siau tot plen en acòrd amb ela.

Per aguer trevat Catalonha tant dau nòrd coma dau sud, es una causa que totjorn espantat, aquela cresença que de l'autra man Fito començava s'acabava son pais e començava França.
Lo veguèri sus lei panèus dau Conseu Generau 66. En catalans per totei lei vilas e vilatges catalans, en francés (doble afichatge tanben, un panèu en francés, l'autre... en francés !) per lei vilatges de fenolhedés. Lo veguèri tanben... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 d'agost 15.41h

Sénher Girbau, avètz liurat un bon article de fons.
Mas en occitan estandard, en occitan corrècte e normatiu, devètz dire e escriure aquò:
- obsedir (en luòc d'*obsessionar)
- en defòra de (*endefòra de)
- interès (*interés)
- aquel [demostratiu per defaut] + aqueste [demostratiu de proximitat solament]
- ça que la (*çaquelà)
- univèrs (*univers)
- dijòus passat (*lo dijòus passat)
- un article entitolat "x" (*un article titolat "x")
- en luòc de (*enluòc de)
- occitanocatala... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 8
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 d'agost 14.29h

Mistral parlava tantben -sembla- d'un biais alternant di rapòrts occitanocatalans.
Li fraires catalans, citats dins la cançon de la Coupo santo. E pièi di país d'Òc dis Aups ei Pirenèus, coma dins l'esperit dau Tresor dóu Felibrige.
Enluòc aviáu legit que lo catalan èra devengut lenga divergenta de la lenga d'Òc per "elaboracion". Me sembla que li diferenças èron ja gròssas, la plus emblematica : u = [u].

Mai "quau ten la lenga, ten la clau e di cadènas se deslièura". Que la s... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 d'agost 12.10h

"arma", me sembra qu'en lengadocian fai un juec de mòt a talh per l'article. Per info, en gavòt d'aicí non se fai 'o mesclhum dal mòt "ànima" dambé aquel d' "arma".


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 d'agost 11.39h

Per Catalonha belèu que per devenir coma 'is autres estats (França, etc.) a tendença a evitar de parlar das autras nacions sensa estat. Non anatz parlar a França de Corsega, a Rússia de Chechenia, a China de Tibet, etc., per estre dins 'a "real politic". Parier auria tendença a desvelopar un discors mens relativista, en non citar 'i ligams e 'as originas occitanas ò comunas de talas ò talas causas (auto centrisme coma se disetz a un prof de francès que "ambassada" ven de l'occitan e no... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Marçal Girbau

Marçal Girbau logo rss

Filològ e promotor cultural, especializat sus las relacions occitano-catalanas.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions