CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 14 de decembre

Marçal Girbau

Dijòus, 4.10.2012 03h00

França: lo vertadièr problèma d’Euròpa


Comentaris 10 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (22 vòtes)
carregant En cargament


Soi dels que pensan que lo modèl socio-economic francés non es pus sostenible: non es solament que lo deute public se siá enauçat ja mai enlà del 90%, amb un deficit public del 5,2% del PIB; non es tanpauc solament que la despença publica en França siá per dessús lo 56% del PIB –la mejana de la OCDE es del 43%; la despença d’Alemanha e de la Granda Bretanha es del 50%; e, en fait, la despença publica de França es quitament superiora de la despença publica de Suècia–; non es solament que França aja gaireben lo doble de foncionaris per capita qu’Alemanha –90 foncionaris per cada 1000 abitants, en comparacion amb los 50 foncionaris per cada 1000 d’Alemanha o los 38 per cada 1000 de Catalonha; non. La question es que, en mai de tot aquò, lo vertadièr problèma de França es la manca de competitivitat de las siás entrepresas. En França la competitivitat non solament es febla, mas que contunha de caire cada annada sens s’estancar. Pendent los darrièrs dètz ans, los còstes socials que devèm assumir pels emplegats an pujat lo 21% en França, e solament lo 5% en Alemanha. Non es brica estranh, alara, que las exportacions francesas se sián completament estancadas al meteis moment que las exportacions alemandas arriban a maximals istorics.
 
De segur que nos cal precisar que los grands païses “socials” d’Euròpa, coma Alemanha o Suècia, se vegèron ja obligats a far de reformas del sistèma social per garantir la competitivitat de lors entrepresas. Suècia faguèt de reformas plan prigondas après la crisi de 1993, e Alemanha las faguèt fa mai de dètz ans, obligada pels elevats còstes de la reunificacion. E, arribats aquí, la question que nos devèm pausar es cossí a fait França fins auèi per poder contunhar encara amb aqueste sistèma social insostenible? Perqué los mercats financièrs an permés a França de s’endeutar fins als nivèls actuals? Quina es la diferéncia entre Alemanha, Suècia, Espanha, d’un costat, e França de l’autre? E me sembla que, se ben i pòt aver mantunas responsas, n’i a una de plan clara: la diferéncia es la “Françafrica”. 
 
Ai un amic economista que tostemps me ditz que l’estat de la benestança francés es “la fam, la misèria e la guèrra” de milions d’africans. Segon el, los “privilègis” que los ciutadans franceses an encara uèi son factibles mercés de l’espleitacion economica que França e las entrepresas francesas fan de las ressorsas naturalas e umanas d’Africa. Sens l’espleitacion africana, seriá impossible d’aver las 35 oras, la retirada als 60 ans, las ajudas socialas per la promocion de la natalitat, las enòrmas subvencions agricòlas, las ajudas als emplegats intermitents, o los 90 foncionaris per cada 1000 abitants. Çò que me sembla mai curiós es que los grands defensors de la perpetuïtat del modèl social francés de ueì son mai que mai los representants politics de l’esquèrra tradicionala francesa –PS e Front d’Esquèrras, sustot–, es a dire, precisament aqueles que deurián èsser los primièrs de defendre mai prigondament l’egalitat sociala dins lo mond entièr e non pas solament dins lor pichòt estat. S’i a quicòm que me sadola de l’esquèrra francesa es que de cada 5 mots que pronóncian i aja tostemps lo mot “solidaritat”, e, per contra, qu’après sián los mai radicals de s’opausar a la supression de las ajudas agricòlas o a la supression de las taxas frontalièras pels produits agricòls non-europèus, que çò que provòcan es que los produits africans sián mai cars que los produïts franceses, e, donc, que los africans non pòscan vendre lors produïts. Me disi qu’almens seriá ja quicòm de positiu que los ciutadans franceses foguèssen conscients que lors 35 oras, lors retiradas als 60 ans, lors pensions e ajudas socialas per la natalitat, lors subvencions agricòlas, etc. son “gentilesa” dirècta dels milions d’africans que vivon en dictaduras sostengudas per la granda França “democratica”, en condicions umanas gaireben d’esclavatge. 
 
E, alavetz, qué se passarà lo jorn que s’acabe la “galina dels uòus d’aur” de França? Pòt èsser que s’acabe lèu? Non o sabèm pas. Mas en tot cas non me sembla brica un detalh pichòt que las entrepresas de rating se questionen ja la credibilitat de França e quitament n’i aja una que li aja panat l’AAA. En fait, lo passat mes d’abril, l’economista e professor catedratic d’economia de l’universitat  de Columbia (EUA), Xavier Sala i Martín, publicava un article sus la delicada situacion economica de França, que lo títol n’èra ja plan provocator: França: la bomba de relotgeria de l'Eurozòna. Dins aqueste article, Sala i Martín disiá que “Lo grand problèma d’Euròpa non se ditz Grècia, ni se ditz Itàlia, ni se ditz Espanha. Se ditz França! E degun non gausa de ne parlar.” 
 
Urosament per Occitània, lo jorn que pete, petarà tot: tanben petarà l’orgulh nacional francés. E alavetz totes serem “très desolés”... 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

12 d'octòbre 11.07h

Boooh!


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 d'octòbre 10.58h

Macarèl,
Aviái mancat l'article... Quina pena! La conclusion curiosa, un pauc simplista de ma part o assumissi, per qualqu'un que se sarra dels mejans esquerrans es "Visca lo Capitalisme!"...

Malastrosament, vesi pas nimai cossí nos sustentam d'Africa, pensi puslèu a l'aristocràcia locala, a un foncionariat corromput del país e puèi a l'oligarquia francesa... senon vesi pas concretament çò que pòrta a la populacion de l'estat francés en defòra d'aver de cafè o de cacao mens car q... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 d'octòbre 19.03h

Aquel article passa jos silenci la Convencion de Lome e l'Acòrdi de Cotonó que son quand mèsme un exemple unenc de dubèrtura d'un mercat del Nòrd als paises del Sud...


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 d'octòbre 17.07h

Vese pas en que, ni coma l'expleitacion de l'Africa financia lo modele sociau francés. Mas d'autres zo disen. adonc, m'interessarai mai a la partida agricòla. De'n prumier, lo sistema d'ajuda aus agricultors a ren de veire emb lo modele sociau francés. Es un sistema europeu que se 'pela PAC : politica agricòla comuna. Un de sos objectius es "de far creisser la productivitat de l'agricultura" çò qu'a per consequéncia d'aumentar la competitivitat de l'agricultura europeia a l'internacionau... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 d'octòbre 15.43h

Explicar la misèria africana per l'extisténcia dau modèle sociau francés e son manten acarnassit, es una dei meravilhosei simplificacions que MG nos acostumèt de far tot dau lòng de seis articles.

Descuerbi que lei gigantàs profiechs fachs per Total en Africa que ven sarrar sei rafinariás en França per posquer mièlhs pagar seis accionaris participava dau manten d'aqueu modèle sociau... Es verai qu'a tot lo mens, lei gents de Total mandan de praticas au Pôle Emploi...

Sariá bessai... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 d'octòbre 13.48h

Un predic de mei... Entà qué ? Qu'auré podut Marçal Girbau adoptar ua postura de "persan" e har ua critica distanciada e umoristica de l'occitanisme e deus sons "mots tabó", de l'antiamericanisme occitan e francés, deu modèle sociau francés e de tot subjècte qui avosse volut, e atau, mei que probable, que serén estadas las soas cronicas miélher arcuelhudas, e los qui n'èm pas d'acòrd dab eth qu'aurem au mensh perdonat lo son talent...

Mes non, que s'estima mei har de "l'òmi shens... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'octòbre 19.23h

Non pòdi pas estre d'acordi amb lo vostre dich.
D'en primièr si ben que França espleita a espleitat e espleitarà Africa , non es pas la causa unenca del "benestar" francés , aquel es degut tanben e de mon vejaire al trabalh de generacions de bracièrs e d'obrièrs francés o immigrats .
D'en second aquel estat de benestança venguèt tanben e a mon sen d' un estat de drech e d'una redistribucion de las mai eficaças del mond.Ont vesem aqui la diferencia entre augment del PIB que pòt ésse... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'octòbre 11.08h

Vesi que lo liberalisme a trobat un lòc d'expression de mei, cau díser que'u mancava. Vau melhor acusar los progressistas (per tradicion anti-imperialistas e anti-colonialistas) d'aquesta situacion que non pas meilèu soscar a dab qué remlaçar aqueste sistème qui vau pas res. Se i a marcas de "comèrci equitable", vòu díser que lo comèrci n'ei pas en generau, doncas qu'ei meilèu esclavagisme o panatòri. A mon vejaire, qu'ei pr'amor de l'esquèrra ...
Lòl !


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'octòbre 09.54h

Avetz levat una bèla lebre aicí.
Es clar qu'avem de monde que se ditz progressista en termes socials mas que s'en avisa pas que se fai de proteccionisme nacionalista e de conservatisme economic. Autrament, es susprenent de veire que l'estat en essent un actor tras qu'actiu dins l'economia sembla descubrir lo crèis faraminós de sas despensas. Belèu per comprar la patz sociala. Mentre qu'en es a l'origina per un desequilibri de fons.
Tot çò que sòrt del rang es marginalisat adonc se fau ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'octòbre 08.49h

Lo capitalisme a foncionat de plan au sègle XX (1945-1975), mès adara cau passar a quauquarren d'aute, pr'amor que caminam suu cap. Lo capitalisme ei injust, dangerós, mortifèr e de mei que mia la planèta a la soa fin.
Quin explicar que los Estats n'an pas mei moneda se lo PIB baisha pas ? Aquò vòu díser qu'aquestes dinèrs passan deu public a la "bochaca" privada. E l'engana deu deute ? Lo monde que patís entà poder enriquir los banksters. Totis pensan que n'i a pas d'aute sistèma p... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Marçal Girbau

Marçal Girbau logo rss

Filològ e promotor cultural, especializat sus las relacions occitano-catalanas.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions