Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

L’antioccitanisme catalan e los catalans renegats (I)

Marçal Girbau

Marçal Girbau

Filològ e promotor cultural, especializat sus las relacions occitano-catalanas.

Mai d’informacions
Si els ciutadans de Catalunya sabessin... Quin escàndol!”, me disiá l’autre jorn un responsable d’un servici cultural del Govèrn de la Generalitat de Catalonha. L’amic m’explicava qu’el non èra brica d’acòrd que lo Govèrn catalan despensèsse “tants diners i tantes energies per a això de l’aranès” –amb aquela cara d’entre fasti e mensprètz que podètz plan imaginar quan prononciava lo mot “aranès”. Vau remarcar qu’Alícia Sánchez-Camacho non es ni responsabla, ni responsabla culturala de cap servici de res, ni es la miá amiga. O disi per se qualqu’un se pensava que parlavi d’ela. Òc, lo discors de totes dos personatges pòt semblar plan parièr. Mas –macarel!– lo mieu amic es catalanista, sospeiti que tanben independentista, e se ben lo vòt es secrèt soi practicament segur que non vòta lo PP. En mai, i aviá una leugièra diferéncia entre los dos discorses, per amor que lo mieu amic se planhiá de la despensa per l’occitan, en tot disent qu’aquel argent lo caliá investir per la lenga catalana. Es a dire, lo mieu amic, sens o voler, èra a encetar una guèrra entre lo catalan e l’occitan, alara que Sánchez-Camacho simplament fa la guèrra contra lo catalan, l’occitan, e tota lenga minorizada que non siá l’espanhòl. Conclusion: fin finala, donc, segurament lo discors del mieu amic es encara mai perilhós e pietadós que lo de la dòna Camacho, perque es un discors que nos mena de cap a una guèrra fraticida entre doas lengas e dos pòbles que son fraires. 
 
Aquel jorn non aviái lo temps de li far una responsa gaire racionala per li demostrar que çò que disiá èra mai que ridicul. Auriái pogut li far veire lo budgèt global de cultura e lenga de la Generalitat e a costat li mostrar quin percentatge èra consacrat a la segonda lenga oficiala de Catalonha, aquò’s l’occitan. Li podríai aver recordat que l’argent qu’investís lo Govèrn de la Generalitat per l’occitan es mens del 0,1% del budgèt de cultura de 2012 de la Generalitat, e mens del 0,001% del budgèt global de la Generalitat de 2012. Es a dire, que cada ciutadan de Catalonha investís cada annada per l’occitan mens de 0,05€. Çò mai curiós es qu’amb mens de 5 centims d’Euro per ciutadan de Catalonha –comptabilizi sonque la populacion activa–, en Catalonha avèm un cinquantenat d’estudiants d’occitan per an –sens comptar los estudiants del Conselh Generau d’Aran–, se signan de convencions e d’acòrds de collaboracion internacionala amb d’institucions occitanas coma la comuna de Rodés, se sostenon las activitats de difusion de la cultura e de la realitat occitanas en Catalonha coma la Dictada Occitana, se desvolopa un concors e un festival de cinèma occitan –lo Llanterna Digital– que mena per Occitània tota las realizacions audivisualas e met en valor las nòvas creacions, se trabalha per aver en occitan la màger part de l’informacion oficiala del Govèrn que i a sus internet, se fa la mantenença del sol traductor automatic de l’occitan qu’existís dins lo mond entièr, e un long etc. Tot aquò amb mens de 5 centims per ciutadan cada an. Vistas aquestas donadas, benlèu la primièra causa que deuriam far los catalans e lo Govèrn catalan es de nos felicitar per capitar de desvolopar de politicas de promocion e de difusion de la lenga e la cultura occitanas malgrat aver un budgèt gaireben testimonial. Aquò non vòl dire, çaquelà, que non i aja besonh d’aprigondir aqueste desvolopament, d’anar mai enlà. E, donc, de ne melhorar l’investissament actual. Mas çò que sembla inquestionable es que las politicas de promocion e de difusion de la lenga e de la cultura occitanas del Govèrn de la Generalitat son eficaças. 
 
Tanben auriái pogut pendre tot l’armament dialectic per ensajar de lo convéncer que tota monèda despensada per l’occitan en Catalonha es tanben un investissament del 100% per la lenga catalana, es a dire, qu’en despensant de monèda per l’occitan sèm tanben a investir indirèctament de monèda per la lenga e la cultura catalanas. Li auriái pogut parlar de l’interés politic e economic qu’es Occitània per Catalonha dins l’Euròpa que ven. Del deute istoric. De las originas partejadas de las doas lengas. De l’importància de las lengas minorizadas... Mas reconeisserai qu’en aquel moment aguèri la canha de far tot aquò, e, coma lo temps èra cortet, m’estimèri mai de li lançar una frasa que ditz tostemps lo mieu oncle e que me sembla pro sintetica per de situacions coma aquesta: “es durant los periòdes de patz que cal plan saber de quin costat de la trencada se metràn totes aqueles qu’as davant lo jorn que tornarà la guèrra”. 
 
E l’espièri als uèlhs e encara ara sosqui quina seriá la siá responsa, que, a prepaus, non me donèt.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Francesc Barcelona
4.

Marçal, el teu amic és un immens carallot.

  • 3
  • 0
Andreu Santarén Llop Barcelona
3.

#2 Pot ser si que és una anècdota, però penso que aquest comentari, venint de un responsable del servei de cultura de la Generalitat, referit a l'occità (aranès a l'Aran) que és també llengua oficial a tot el territori, és força greu.

  • 6
  • 0
aupenc
2.

em penso que eleves l'anècdota a categoria...

  • 3
  • 0
Andreu Santarén Llop Barcelona
1.

Només 5 cèntims d'euro per cada català? És molt poc, haurem de reclamar al govern de la Generalitat que inverteixi mes! Per altra banda, m'agradaria saber el nom i cognoms d'aquest de qui parla en l'article, per saber de qui queixar-me, la seva opinió no representa a la majoria del catalans.

  • 7
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article