Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

L’antioccitanisme catalan e los catalans renegats (II)

Marçal Girbau

Marçal Girbau

Filològ e promotor cultural, especializat sus las relacions occitano-catalanas.

Mai d’informacions
Serem onèstes: en Catalonha la màger part de la populacion a una prigonda desconeissença de çò qu’es Occitània; i a tanben una pichòta minoritat interclassista conscienta del país e que trabalha fòrt per desvolopar l’occitanisme en Catalonha e los ligams entre los dos costats dels Pirenèus; e, après, a costat, cal apondre qu’en Catalona tanben i a una minoritat qu’es conscientament e volgudament antioccitana. O tornarai dire d’un autre biais: en Catalonha i a un cèrt sector –que se voldrián l’elit culturala e economica– qu’es antioccitan e, sustot, qu’es contrari al desvolopament de las relacions occitanocatalanas. N’i a qu’ara pensaràn que parli dels nacionalistas espanhòls o dels “ciutadans-del-mond-ara-me-disi-federalista” qu’en mai d’èsser anticatalans son tanben antioccitans. Evidentament de nacionalistas espanhòls antioccitans tanben n’i a: o poguèrem verificar divendres passat amb la primièra pagina e lo polit article del jornal espanhòl La Razón –a prepaus, remembrarai que lo sieu propietari es un dels entreprenaires catalans mai coneguts. De segur que d’antioccitanisme espanholista n’i a. Mas, non-non: uèi non parli pas d’aquestes. Uèi parli mai que mai d’un mitan encara pus susprenent. Parli de cèrtes sectors de çò que sonam catalanisme qu’an una attitud d’absolut mensprètz de cap a l’occitan e Occitània. Parli d’un bon ponhat de catalans que se dison defensors de la patria, que coneisson mai o mens la realitat occitana e que gaireben sembla que trabalhen contra la difusion de la lenga e la cultura occitanas en Catalonha.
 
Remembrarai tostemps lo jorn que charravi amb un professor celèbre de la facultat de quand fasiái los estudis de filologia catalana a l’Universitat de Barcelona e li disiái que voliái anar a Tolosa per i aprene l’occitan. Lo professor me diguèt amb aquel ton paternal que podètz imaginar “aquò d’anar a Tolosa es plan, mas sustot aprofeita per i aprene lo francés, qu’amb l’occitan non faràs pas grand causa”. Non podrai tanpauc jamai oblidar la cara de confusion qu’aguèri. Non èra solament una decepcion pel fait que se supausava qu’aquel professor deviá aver una sensibilitat especiala vers la lengas minorizadas, especialament las romanicas. Non. Èra sustot una confusion pel fait que non èri capable de comprene aquela manca d’engatjament per çò qu’èra la lenga maire del catalan. Qué se passava de tan estranh? Mai tard comprenguèri la question.
 
En Catalonha aquesta minoritat que se vòl culturala a encara plan present lo Manifèst de 1934. Totun, pensi que n’an perdut la perspectiva e non remembran pus las rasons politicas e socialas d’aquel manifèst. Simplament, dins la siá tèsta an l’idèa que cal far mèfi de l’occitanisme en Catalonha. Çò mai amusant es que pensi que gaireben cap d’aquestes illustrats coneis las rasons de fons de lor antioccitanisme. Simplament agisson per mimetisme istoric. Aquò me fa pensar a aquel experiment fait amb de primates. Se tractava d’amassar divèrses primates dins una cambra ont i aviá un escalièr qu’al dessús de tot aviá de bananas. Cada còp qu’un dels primates ensajava de pujar per l’escalièr, los scientifics aspersonavan amb d’aiga plan freda totes los primates. Aquò provoquèt que, ràpidament, cada còp qu’un dels primates ensajava de pujar, los autres lo blocavan e lo reprimissián. Los scientifics comencèron de substituir los primats de dins la cambra per d’autres primates, un a un. La primièra causa que fasián los primates qu’intravan de nòu èra, solide, ensajar de pujar l’escalièr, mas alara los autres, que sabián que se lo primate pujava recebrián una bona esposcada d’aiga glaçada, lo blocavan abans que poguèsse començar de pujar. Aquestes primates qu’acabavan d’intrar non sabián perqué los autres los blocavan. Eles non experimentèron jamai las esposcadas perque abans que los scientifics aspersonèssen, lo grop aviá ja reprimit lo qu’ensajava de pujar. E ben, çò mai interessant d’aquesta istòria es que l’experiment demostrèt que, a la fin de, quand totes los primates èran estats ja substituits, malgrat que dins la cambra non restava cap de primate qu’aguèsse experimentat e patit l’aiga gelada cap de còp, quand intrava un nòu primate dins la cambra e ensajava de pujar l’escalièr, totes los primates repetissián la meteissa conduita dels primièrs: lo blocavan e lo tustavan. Cap d’eles sabiá vertadièrament perqué o caliá far. Simplament, copiavan de patrons establits sense se pausar de questions.
 
L’antioccitanisme catalanista –minoritari dins l’ensems de la societat catalana, òc, mas amb un cèrt poder social e politic– agís de la meteissa manièra que los primates: per mimetisme istoric. Bon, per aquò... e per chauvinisme classista: perque non vòlon saber res de las lengas e culturas minorizadas, per amor que lo catalan es una lenga de primièra que deu aver de relacions dirèctas amb los angleses, los alemands, los chineses... e los franceses! E, dins aquesta logica, l’occitan e Occitània es quicòm de praubes e de montanhòls. Ce n’est pas la classe... Delicioses compatriòtas, eles!

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Vicent Valéncia
6.

És lo pancatalanisme el que diu que el català-valencià-balear no formen part del diasistema occità i alhora diuen que el el valencià i balear han de ser dialectes del català: és una clara contradicció. En lo referent a la denominació "llengua valenciana" dir-te que esta ja apareix a partir del segle XIV. Per exemple, u dels llibres més importants en la nostra llengua, Tirant lo Blanch, diu estar escrit en son pròleg i colofó estar escrit en llengua valenciana. Lo mateix passa amb lo colofó de la Biblia valenciana de Bonifaci Ferrer (germà de Sant Vicent Ferrer) la qual, a més de ser la primera traduida a una llengua romanç també diu estar escrita en llengua valenciana.

  • 1
  • 6
Claudi Balaguer (Capsot) Millars (Catalonha del Nord)
5.

#4 Xe Vicent! Qué dius? Resulta que per una banda hi ha una llengua valenciana i al capdavall acabes dient que l'occità és la teua llengua! No voldràs dir que el valencià és un dialecte de l'occità més aïnes?
Quina és la mutilació? Vols dir que són els catalans que obliguen a parlar espanyol/castellà, ja que és (aqu)esta la llengua dominant a totes les capitals valencianes? Quan dius "alguns (molts) si que apostem per lo conjunt occitanoibèric", vols dir que sou més de deu amb Lluís el sifoner?
El valencià és català, punt! No voldràs dir que no hi hagut conquesta catalana i que el valencià prové directament del mossàrab, teoria que tant agradava enans a les colles blaveres, de fet també podria ser una llengua íber, o una varietat bereber, "abans moros que catalans!"... Bora nit (com diu la gent d'Alcoi)!

Senon segur existís un problèma psicologic important dins lo cap de mantun filològ catalan que s'obstinan en voler negar lo parentesc occitan-catalan (amb l'idèa que lo catalan apareguèt espontanèament del nonres amb las Homilies d'Organyà...), mai que racisme es en realitat una mena de mesprètz qu'existís tanben cap a d'autras minoritats e pas sonque dins lo cas catalan malastrosament...

  • 6
  • 1
Vicent Valéncia
4.

"El català no és occità, però el valencià si és català"... els valencians sempre hem estat farts de l'imperialisme català que mutil.la la llengua en els Pirineus i somet als de baix. La llengua valenciana és una variant del diasistema occitanorromanç, per això, a banda de "llengua valenciana" també era nomenada en el segles XVII, XVIII, XIX i inclús XX "llemosí", a l'igual que el català i el mallorquí. Lo pancatalanisme s'encabota en nomenar "català" a la llengua valenciana: ¿Qué pensaria un gascó si a la seua variant la nomenaren "provençal" o "llenguadocià"? Si, per moltes raons, la majoria de valencians no som pancatalanistes i alguns (molts) si que apostem per lo conjunt occitanoibèric, o occitanorromanç. Quan llig lo Jornalet estic llegint en la meua llengua i ho entenc quasitot.

  • 5
  • 10
Miquel Banyoles
3.

Gran article! Realment la relació catalanooccitana és un tema a desenvolupar plenament en els propers temps, per a benefici d'ambdós cantons. I jo també aspiro a poguer aprenre abans l'occità que pas el francès, precisament per a dur a terme aquest objectiu d'unió de projecte. :D

  • 5
  • 0
Marçau de l'Oliu Tolosa
2.

Excellenta subjècte d'analisi ! Ne volèm mai !

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article