Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Depardieu, l’educacion, lo nacionalisme e los pactes de la libertat

Marçal Girbau

Marçal Girbau

Filològ e promotor cultural, especializat sus las relacions occitano-catalanas.

Mai d’informacions
L’actor francés Gerard Depardieu es estat un dels centres del debat politic d’aquesta darrièra setmana. Primièr poguèrem legir que lo celèbre actor aviá decidit de portar la siá adreça fiscala en Belgica. Segon los mèdias de comunicacion, la rason èra qu’aital Depardieu s’estalviarà de pagar las importantas talhas francesas. Après foguèt lo primièr ministre de “Monsieur François Hollande”, lo sénher Jean-Marc Ayrault, que diguèt que l’attitud de Depardieu èra “minable”. E la dimenjada passada l’actor castelroussin, fòrça otratjat, escriguèt una letra obèrta al primièr ministre, publicada sul jornal Le Journal du dimanche, ont explicava la siá decision d’abandonar França non solament d’un punt de vista fiscal, mas tanben de voler daissar la nacionalitat francesa. “Non avèm la meteissa patria, ieu soi un vertadièr europèu, un ciutadan del mond, coma lo mieu paire me l’inculquèt tostemps”, exprimissiá Depardieu dins la siá letra.

Mai enlà del debat sul sistèma de talhas e d’impòstes francés, Depardieu enceta dins la siá letra una soscadissa filosofica e ideologica. “Malastrosament non ai pus res de far aquí. (...) Me’n vau perque vosautres consideratz que lo succès, la creacion, lo talent, en fait, la diferéncia, se deu sancionar.” Quina senténcia! Qualqu’un podriá dire sens exagerar que Depardieu descriu la societat d’una de las ancianas republicas sovieticas. Segon l’actor –ara ja– belga, França a un modèl de societat que penaliza l’individu que vòl sortir un chic de la mediocritat generala, que lo sistèma francés fa que siá prigondament complicat de desvolopar un esperit individual creatiu, perque la creativitat, es a dire, l’enveja de far quicòm diferent de çò qu’existís, pòt èsser perilhós per la quita supervivéncia de l’Estat, qu’es e deu èsser lo garant de tot. Es, efectivament –e aital o ditz Depardieu dins lo sieu escrit–, la guèrra de França contra la diferéncia, la persecussion de l’especificitat individuala.

Aquò o podèm constatar cada jorn en cò nòstre. Quand lo govèrn de la Republica Francesa, al meteis moment qu’exprimís la siá volontat de ratificar la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias, promòu un projècte de lei d’educacion que non fa cap de mencion a l’ensenhament de las lengas regionalas, sonque se pòt interpretar siá coma una evidenta mòstra d’ignorància de la realitat sociolingüistica e culturala de França, siá coma una attitud de cinisme d’una finesa extraordinària. Dins totes dos cases, ça que la, i a la meteissa causa, la meteissa basa ideologica: la negacion e lo mensprètz del dreit individual e collectiu a la diferéncia.

Cal dire que lo debat de Depardieu non s’estanquèt aquí, car fa dos jorns l’actor francés d’esquèrra Torreton tanben redigiguèt una letra obèrta per raprochar a Depardieu la siá decision de partir de França. La letra es, basicament, una explosion ortografica de patriotisme nacionalista de magnituds prodigiosas. Dins la letra de Torreton, non i a cap mena de debat o de soscadissa sul ròtle de l’Estat francés a rapòrt dels individus, coma prepausava Depardieu. Non i a cap de responsa a prepaus de las acusacions del sieu collèga contra lo modèl de societat de l’Estat francés. Res. La sola causa que i a es la reafirmacion de l’orgulh de la granda França e lo mensprètz d’aqueles que se’n van.

E enmièg de tot aquò constati que de modèls d’estat e de societats n’i a de divèrses tipes, mas que los estats son coma los individus: lor cal poder respirar e èsser liures. E mentre Depardieu e Torreton se batestavan, ièr en Barcelona se signava un acòrd istoric entre los dos partits majoritaris del Parlament catalan que permetrà de convocar un referendum d’independéncia en 2014. Torreton aurà fòrça trabalh ara: li caldrà escriure una letra a totes los catalans per lor dire “Vous ne voulez plus être espagnols…? Vous quittez le navire Espagne en pleine tempête?” E òc, amic, e òc: partissèm, amic Torreton, perque, de tot biais, la nau s’enfonsa, donc, val mai qu’almens qualqu’un se salve. Adieu!

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Amalric de Montreal Montreal de Carcassés
11.

"Enmièg de tot aquò constati que de modèls d’estat e de societats n’i a de divèrses tipes, mas que los estats son coma los individus: lor cal poder respirar e èsser liures." Lor cal poder respirar laire dels autres, èsser liures de los espleitar o de los fòrabandir del mond del trabalh per se poder enriquir encara mai de lor misèria ? De libertats aital, ieu, te'n cagui una cada matin !

  • 1
  • 0
Ernèst Guevara Jr. L'Avana
10.

"un modèl de societat que penaliza l’individu que vòl sortir un chic de la mediocritat generala". A punt de vista, sortir de la mediocritat generala, es manténer fòrt e mòrt la solidaritat sociala contra l'individualisme egoïsta, egocentric, e mespersant per totes los que devon èsser paures per que i aja un ponherat de rics que se creson mai importants o valedors que los autres.

Una persona que fa dos còps mai de trabalh qu'un autre, normal que tòque dos còps mai de moneda. Mas cossí justificar que qualqu'un pòsca tocar mila, dètz milan cent mila còps mai que los autres. E encara. Aquí parli de trabalh. Poiriam parlar de saber, de saber far, de qualitats artisticas. Mas quora abordam las plus-valgudas ligadas a l'investiment capitalista en plaça borsièra, aquí despassam çò imaginable ! Sòmas astronomicas que ne podèm pas mezurar umanament la valor de tant que son autas son ganhadas per de mena de "jogaires al casino" sens qu'aja susat ni plus mendra goteta ni bolegat son cuolàs de parasita internacional. E aquestas gens tròba normal de contribuïr pas a la solidaritat sociala, mentre qua sa monadassa, la ganhan sus la susor e l'esquina dels autres ???

  • 0
  • 0
Faidit
9.

Perqué se ditz pas que la vòlha subta d'independéncia de Corrupcio i Incompetència es sonque un tapa vergonha ? Tre que sortiràn a de bon los afars de corrupcion qu'i son implicats, los de CiU auràn pas mai d'amagatalh !

  • 0
  • 2
Lluís Banyoles
8.

Llegeixo tot sovint el Jornalet, i aquest cop, en tant que català, he de dir que la visió de Girbau és força particular i no representa gens el poble català.

El poble català no vol la independència per salvar-se de la crisi econòmica i que s'enfonsin els altres. El poble català fa 300 anys que vol la independència per una qüestió de legitimitat i de voluntat de decidir per si mateix.

Hi ha una manera molt peculiar de fer periodisme a Espanya, no pas a Catalunya, a base d'encadellar afirmacions que no tenen res a veure per arribar a conclusions xocants i incendiàries. És el cas de diaris com La Razón o El Mundo, de ràdios com la COPE, o televisions com TV13, Intereconomía o fins i tot Telemadrid. Sembla que Girbau és d'aquesta escola, constantment difama sense contrastar, o arriba a les conclusions que vol des d'unes premises totalment fora de tema. És la demagògia, que darrerament sembla que torna a ca nostra.

Avui el Sr. Girbau s'ha superat. Ha partit de la barra d'en Depardieu, i altres persones només interessades en el profit propi, que es canvia la nacionalitat segons més li convé fiscalment, per arribar a la independència de Catalunya.

  • 19
  • 1
Maime Limòtges
7.

#6 Te bote la version de Focaud en lemosin :

"'Na galhauda visava un buóu
Que li parressia beu de talha,
Ela que n'era pas tan grosse coma un uóu,
La veiqui de s'ufla : 'la s'etend , se trabalha,
E la se creu de bona fe,
Deja tan grosse coma se
«Es có vrai ? Sai io plot uflada ?
Disset ela a sa camarada,
- Boes! Non gran.
- Eh ben aura?
- pi !...ben n'en setz vos loenh denguera! ˃
'La se cujet1 metre en colera.
˂ Questa vetz ?... Pas vrai que lei sai?
- Boes ! Vos n'i tombarezt jamais ˃
'La torna de noveu far juga sa marchadoera;
Mas 'la paic chera questa vetz.
'La s'uflet coma una pedoera
Ela petet coma 'n chauvet.
Queu conte n'es pas tan 'na fabla.
E có riba ben tots los jorns:
Per la toaleta, per la tabla,
Los pitit volen 'nar coma deus gros senhors
Madama vanitat chatolh;
Tan que s'ufla creu esser grand,
E la veritabla galhauda
N'es pas quela de dins l'estanh."

Ma font : http://www.chanson-limousine.net/jeanfoucaud.html

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article