CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 13 de novembre

Marçal Girbau

Dijòus, 27.12.2012 03h00

En 2013, un delta en Lhèida


Comentaris Un comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (17 vòtes)
carregant En cargament


Dirai que Lhèida es la mai occitana de las capitalas catalanas. Dirai qu’aquò non o sabon ni los occitans, ni los catalans, ni los lheidatans. Dirai tot d’un còp que l’an que ven la caldrà –tornar– visitar. Dirai que lo plen municipal del mes d’octòbre passat d’aquesta ciutat declarèt oficialament l’an 2013 coma l’An d’Occitània. Dirai que los motius d’aquela declaracion son los divèrses anniversari occitanocatalans que se celèbran en 2013: los 800 ans de la Batalha de Murèth, los 700 ans de la Querimònia aranesa, los 500 ans del Tractat del Plan d’Arrem –qu’un jorn ne parlarem mai prigondament–, etc. Dirai que tot aquò se passa mentre las comunas de las grandas capitalas d’Occitània non faràn cap de commemoracion especiala en 2013 perque ignòran o dison ignorar –non sabi qu’es çò pièger– que se passa en 2013. Dirai que sabi pro ben que segurament i a aurà plan de catalans e d’occitans que se demandaràn perqué Lhèida deviá declarar l’an 2013 An d’Occitània. E alavetz tornarai al començament, coma aquel que tant que virava fasiá de torns, e tornarai dire que Lhèida es la mai occitana de las capitalas catalanas.
 
Es en acòrd amb la volontat politica de la comuna de Lhèida de consacrar l’an 2013 a Occitània, que lo plen municipal decidiguèt que los servicis culturals de la ciutat e lo Consorci del Turó de la Seu Vella prenguèssen en carga l’organizacion de totes les eveniments que l’an que ven festejaràn aquestes anniversaris. Lo Consorci del Turó de la Seu Vella es l’estructura publica –partejada entre la Generalitat e la municipalitat– que gerís aqueste puèg de Segrià ont se tròba l’ensems arquitectonic de la catedrala anciana de la ciutat e lo Castell del rei (o Castell de la Suda).

Mas abans de parlar de la Seu Vella podèm parlar d’aqueles elements occitans de Lhèida que tot lo mond pòt trobar uèi aisidament. Per exemple, s’un jorn vos daissatz veire per aquesta ciutat de la terra ferma aprendretz qu’actualament Lhèida es la capitala provinciala d’Aran –encara que n’i aja que pensem qu’en Catalonha non deuriam aver de províncies, uèi es encara una realitat. S’avètz un pauc mai d’interés, las bonas gents d’aquesta ciutat tanben vos explicaràn qu’es ailà que i a lo sèti de la “Càtedra” dels estudis d’occitan de l’Universitat de Lleida. Encara, se i anatz amb los uèlhs e las aurèlhas plan obèrts, podretz verificar qu’es a Lhèida que, per mantunas rasons –administrativas, istoricas, de proximitat geografica e politica...–, i trobam una cèrta sensibilitat vers l’occitan e Occitània de la part d’entrepresas culturalas catalanas –coma Lleida TV, per exemple–, d’editorialas –coma Pagès editors–, d’institucions publicas –coma l’Institut d’Estudis Ilerdencs–, etc. E, quitament, se vos agradan las curiositats e volètz far un pauc de recèrca, vos podretz plan regalar de veire que dels quatre ponents del Parlament catalan que redigiguèron e negocièron la Lei de l’occitan, un èra aranés, e los autres tres èran, evidentament, lheidatans.

Tot aquò es plan simpatic e polit. E quitament foguèt utilizat coma d’arguments pel cònsol de Lhèida, lo socialista Àngel Ros, pendent lo plen del mes d’octòbre, per parlar dels elements de uèi de la cultura occitana de la ciutat de Lhèida. Ça que la, l’occitanitat de Lhèida va fòrça mai enlà. Es quicòm de fòrça pus prigond que tot aquò. Gausi dire, en fait, que, s’explicar l’identitat catalana sens parlar d’Occitània es una error de las bèlas, explicar l’identitat lheidatana de uèi sens parlar d’Occitània es impossible. Es pecat (de) capital.

Es per aquò que soi plan content que la comuna de Lhèida aja decidit de posicionar la Seu Vella a l’epicentre de las celebracions de l’an d’Occitània, per amor que, aital coma l’amic Pep Tort, director d’aqueste Consorci, o explica a cada còp amb un entosiasme vocacional, la Seu Vella representa, òc, lo testimòni, la victima, lo scenari e la pròva dels grands eveniments istorics de la ciutat de Lhèida e la siá evolucion al long dels sègles. Mas, tanben, la Seu Vella es lo testimòni, la victima, lo scenari e la pròva d’una partida importanta de l’istòria partejada entre Catalonha e Occitània. Foguèt aquí, dins lo Castell del Rei, per exemple, ont, après la mòrt del rei Pèire d’Aragon a Murèth, lo rei occitan Jacme I, qu’alavetz aviá solament sièis ans e qu’aviá viscut la siá mainadesa jos las òrdres de Simon de Montfòrt, foguèt coronat rei d’Aragon e los nòbles catalans e aragoneses li diguèron jurar fidelitat. Tanben foguèt dins aquel castèl, que, cent ans pus tard, lo rei Jacme II d’Aragon concediguèt als araneses los privilègis de la Querimònia –es a dire, los dreits istorics d’Aran–, que representan mai qu’un simbòl de l’identitat aranesa uèi. S’anatz visitar la catedrala de la Seu Vella e lo sieu majestuós claustre, assistiretz a un cas paradigmatic qu’expica l’influéncia tolosana sus l’art gotic catalan –s’es que podèm dire que i aviá un art gotic catalan pròpri. Cossí seriá la catedrala mai importanta de Lhèida, que se pòt veire gaireben dempuèi totes los angles de la ciutat –perque amb aquesta intencion foguèt bastida–, sens Occitània? 

Pensi que non i a lòc melhòr per festejar l’an d’Occitània en Lhèida que La Seu Vella per totas aquestas rasons istoricas mas sustot per una que non vos ai dit encara e es, segurament, la mai importanta e la mai simbolica. L’ensems arquitectonic del Turó de la Seu Vella es uèi reconegut pel govèrn catalan coma un bé cultural d’interès nacional. Aquò, que sembla evident uèi per tota persona qu’aja un minimum de sensibilitat artistica e istorica, non foguèt tostemps aital. Al començament del sègle XVIII, Felip V de Borbon conquistèt la ciutat de Lhèida e ordenèt la destruccion de la Seu Vella. Aguèrem l’astre, e las òrdres del francés a la fin non s’executèron perque moriguèt abans. Qualques annadas mai tard, pasmens, lo govèrn dels Borbons faguèt devenir la Seu Vella una casèrna militar, en tot destrusint lo bon imatge e las valors artisticas dels bastiments. E pendent la guèrra civila e la debuta del franquisme, la Seu Vella foguèt un centre de concentracion fascista. Òsca!

Tot aquò provoquèt un grand mensprètz e escampèt l’ignorància entre los quites ciutadans lheidatans, que, fins fa qualques annadas, an viscut completament d’esquina a lor grand centre civic. En fait, es encara relativament aisit de trobar de lheidatans que non valòran bric aqueste tresaur de l’istòria que lor aparten. Non vos ditz quicòm tota aquesta cançoneta? Lo poèta lheidatan Màrius Torres escriguèt “Corren les nostres ànimes / com dos rius paral·lels / fem el mateix camí / sota els mateixos cels”. L’istòria de la Seu Vella e l’istòria de la nòstra Occitània son dos rius parallels. Après 800 ans, benlèu es l’ora de tornar al delta, aquel lòc ont se trobaràn los dos rius. E la mar. 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

28 de decembre 10.26h

Òc, vedi pas perqué los catalans e serén mensh occitans que los gascons ...


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Marçal Girbau

Marçal Girbau logo rss

Filològ e promotor cultural, especializat sus las relacions occitano-catalanas.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions