Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Los borgeses e la Bernat Metge occitana

Marçal Girbau

Marçal Girbau

Filològ e promotor cultural, especializat sus las relacions occitano-catalanas.

Mai d’informacions
L’an 1922 lo borgés catalan Francesc Cambó bastiguèt la Fundació Bernat Metge. La tòca d’aquela fondacion èra –e es, encara– de promòure l’estudi e la difusion dels classics grècs e latins dins los Païses Catalans. Cambó i investiguèt fòrça argent, que serviguèt, entre d’autras questions, per pagar las edicions de traduccions al catalan dels autors classics mai importants: Ciceron, Ovidi, Oraci, Virgili, Plaute, Terenci, Sofocles, Aristofanes, e un long longàs etc. Los traductors d’aquel moment èran d’intellectuals e d’umanistas del nivèl de Carles Riba o Joan Estelrich, e mai tard de mond coma Miquel Dolç. Las traduccions, donc, èran d’una qualitat talament elevada qu’aquestas òbras an servit per acabar de fargar e de bastir la lenga catalana culta e literària modèrna.

Sovent pensi qu’en Occitània nos caldriá un Francesc Cambó e una Fundació Bernat Metge occitans. Nos triga, en fait. Nos triga d’aver d’entreprenaires e de borgeses que volguèssen investir son temps e son argent a la cultura de nivèl occitana e/o en occitan, sens que nos calga esperar res de la moneda publica. De moneda privada qu’aime la cultura en letras capitalas e qu’aime la cultura de son país. Per exemple, es damnatge qu’ajam que qualques trocets de revirada a l’occitan d’una òbra talament colossala per la nòstra societat coma l’Odissèa. Avèm besonh de poder legir Omèr a travèrs d’una bona e prestigiosa edicion en occitan. Avèm besonh de poder ensenhar Omèr a l’escòla en lenga nòstra! Del meteis biais qu’es urgent de poder legir e ensenhar las Metamorfosis d’Ovidi en occitan. Autrament, cossí van saber los nòstres dròlles que las aranhas que sovent s’amagan dins lors cambras son, vertadièrament, la jove Aracne (Ἀράχνη) condemnada per Atena a èsser l’insècte mai lag tota la vida?

E alavetz, ont son aquestes entreprenaires? Soi segur qu’existisson. En tot cas, mentre aquestes borgeses non arriban, ça que la, d’autres podèm començar lo trabalh de traduccion de cèrtas òbras classicas a l’occitan. Me disi que podriam començar pel Carmen 16 de Catul. Lo torni gaitar còp sec: “Pedicabo ego vos et irrumabo...”. Non. Aqueste demorarà en version originala qualques annadas de mai encara.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Domergue Sumien Ais de Provença
9.

#7 Òc!
#8 Òc!

  • 10
  • 1
garric
8.

#6 Es exactament aquò lo problèma : I a pas de rentablitat, mentre qu'en Catalonha la fòrça del sentiment nacional permetiá una tala edicion. Una solucion seriá de federar totes los editors occitans dins una edicion prestigiosa jos l'egidi d'un comitat scientific e del CLO. Seriá una òbra de maitas annadas, e en soscripcion per evitar de dependre de l'argent public e finançar los autors. A costat, se poiriá desvolopar una reedicion de prestigi dels autors grands de la literatura occitana, mena de Pleiada, que fa bravament mestièr atanben.

  • 14
  • 0
Ernèst Guevara Jr. L'Avana
6.

#5 Segur que nos accès a las literaturas màgers, e tanben a las literaturas ispanicas, portuguesa, anglesa, alamanda, italiana, d'euròpa tota, de pertot. Mas cal s'encargarà d'apréner totas aquestas lengas E la nòstra per estaplir traduccions que costaràn un trabalh grandàs e que raportaràn pas jamai un sòu valent a sos traductors ? Sonque de revolucionaris trabalharàn a gratis, pel pòble… E los eròis, sovent, son fatigadasses…

  • 5
  • 3
Sidònia Apolinari Tolosa
5.

#4 Empacha pas, lo Che, que nos cal un accès massís als classics romans, gregals, mas tanben celtics, persans, arabs, sanskrits, tant coma nos caldriá un accès massís al nòstres patrimònis occitano-catalans medieval e barròc, coma o mòstra Marçal Girbau. Sètz benlèu pas d'acòrid sus la f`roma, mas sètz d'acòrdi sul fons, non ?

  • 5
  • 4

Escriu un comentari sus aqueste article