Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

De la tendresa a l’amor

Marçal Girbau

Marçal Girbau

Filològ e promotor cultural, especializat sus las relacions occitano-catalanas.

Mai d’informacions
Òc, que lo papa parle de tendresa pòt semblar excepcional. E d’amor, tanben. Benlèu la sola causa en comun entre l’amor e Dieu es que las doas causas, se son vertadièras, son eternalas. Soi d’acòrdi amb lo collèga Eric Rolet quand ditz que uèi sèm dins una societat que forabandís l’amor e la tendresa. Mai qu’aquò. Vivèm dins una societat que ridiculiza l’amor vertadièr, aquò’s, l’eternal. L’amor vertadièr es associat a un hippisme lord e marginal. Lo que defend l’amor es un loser dels temps modèrnes.

En fait, fa ja longtemps que dins la nòstra societat occidentala avèm assumit l’idèa que lo “fins que l’amor nos separe” non existís e, s’existís, es una tortura, una manca de libertat: los esclaus de l’amor. N’i a qu’o dison obèrtament. N’i a qu’o dison en bas, entre los amics intimes perque non se diga qu’o pensan. Mas la realitat es que dins las nòstras tèstas s’es installada la concepcion que l’amor es, per definicion, quicòm que s’acaba. E que los que non i son d’acòrdi son d’ingenus o d’ultracatolics conservators.

E non solament aquò. Dins la nòstra societat s’es installada l’idèa que l’amor va e ven, qu’es quicòm de “natural” que passa coma una malautiá, coma los paures d’esperit que pensan que l’inspiracion artistica arriba perque la musa pren lo poèta e li fa escriure de vèrses qu’ela canta. Ieu o diriái d’un autre biais: sèm dins una societat de fenhasses qu’an la canha de prendre la vida amb las doas mans! L’amor, coma disiá Picasso per l’inspiracion, arriba en tot trabalhant. E aquí, coma pels negòcis, i a los que vòlon trabalhar e los que non. Mas dins la nòstra societat, se l’esfòrç pel trabalh e pel saber es quicòm que cotiza per la zòna baissa, lo trabalh e l’esfòrç per la vida amorosa es dirèctament quicòm sonque de qualques freaks.

L’amor tanben es esfòrç. L’amor tanben es trabalh. E la tendresa es una de las manièras de trabalhar l’amor. Balhar, donar, semenar, sens esperar res après. Donar encara mai. Que quand las causas non marchen pro ben i aja la volontat de seguir endavant. Que siam convençuts que tot se pòt adobar. E qu’o volgam adobar. Aquò’s l’amor.

Lo demai, de pegueriás de los que dison saber viure.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

PESSAMESSA Pèire sivergues Vauclusa
3.

un artcle a contra-corrent qu'ei plen de sens, tot cargat de sens, emai de sentiments, vai a l'encontre dau relativisme de nostra societat, tot ei parier, tot se vau, l'eternitat es una leca, la derision e l'enveja de valors seguras, e l'esforç es devaluat,mai repapiem pas mai e cerquem de vias novèlas : sur des pensers nouveaux, faisons des vers antiques

  • 1
  • 0
Terric Lausa Quilhan
2.

De l'amor que va e ven, pensi pas qu'aquò tenga res a veire amb la societat.

Es sonque una realitat de la natura umana que los amors naisson, vivon e de còps se morisson, e de còps tòrnan nàisser.

La règla en amor es que i a pas cap de règla.

"Que lo pan burrat es pas noiridura e que l'amor es pas asirança, es tot çò que sabi pel moment del pan burrat e de l'amor". J. H. Wessel

  • 8
  • 4
Marià Buziet
1.

Un bèth article Marçal ! Que hè de ben d'entender que n'i a pas sonque la corsa a la productivitat, a la performança, a l'excellençia !
signat : Una amorasa qu'at canta.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article