CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 19 de setembre

Marçal Girbau

Dijòus, 4.4.2013 03h00

Aranés: occitan


Comentaris 15 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (26 vòtes)
carregant En cargament


Diluns de Pasca legissiam la nòva dins lo jornal catalan El Punt Avui que la creacion de la futura Acadèmia de la Lenga Occitana –que lo govèrn de la Generalitat desvolopa en acòrd amb l'aplicacion de la Lei de l'occitan– afrontava los dos partits araneses. Segon explicava l'article, intitulat Aranés o occitan?, Unitat d'Aran (PSC) refusava frontalament que l'Acadèmia en question, en mai de regular e normativizar la varietat aranesa de l'occitan, trabalhèsse tanben, amassa amb los lingüistas d’Occitània tota, per regular e normativizar la varietat estandard de l'occitan. Vòlon que l'Acadèmia siá exclusivament consacrada a la varietat aranesa, coma s'una varietat dialectala se poguèsse regular corrèctament sens espiar minimament l'ensems del país. Segon dison, ni la Generalitat ni lo Conselh General d'Aran non pòdon crear una institucion que pretenga trabalhar tanben per l'estandardizacion d'una lenga que se parla non solament en Catalonha. Lo senator espanhòl Francés Boya, cap d'Unitat d'Aran, a quitament gausat de comparar las politicas de la Generalitat amb lo blaverisme valencian.
 
Fins ara, la lingüistica aviá determinat que la tria d'una o de divèrsas varietats per l'elaboracion d'un estandard podiá alterar lo resultat final de la varietat estandard. Çò que non sabiam pas encara, e es çò que sénher Boya sembla que nos vòl demostrar, es qu'ara sembla que lo lòc ont s'elabòra la mencionada estandardizacion interferís tanben dins la mena d'estandard. Imaginem qu'ara fa cent ans Catalonha non aguèsse agut la possibilitat d'aver una acadèmia de la lenga, coma es l'Institut d'Estudis Catalans. Imaginem que Catalonha non aguèsse agut l'astre d'aver un politic de la talha del sénher ordenador Prat de la Riba. Dins tala situacion, quin problèma i auriá se Fabra aguèsse trabalhat lo sieu Diccionari General en Andòrra perque aquel Estat li ofriguèsse la cobertura legala que non li ofrissiá lo Principat de Catalonha? Cap. Donc podètz aplicar aquelas premissas a l'occitan. L'Occitània francesa non poirà jamai gaudir d'una acadèmia de la lenga oficiala en territòri francés perque en França i a solament una acadèmia de la lenga per definicion: l'Académie Française. Dins tal cas, l'obligacion morala de Catalonha –e la politica d'Aran– es de donar cobertura legala als grands lingüistas occitans de prestigi que vòlon seguir lo legat d'Alibèrt –lo Fabra occitan.
 
En tot parlar d'Alibèrt. Dins tota aquela question de l'Acadèmia, la Generalitat de Catalonha çò que fa es aplicar una lei catalana qu'èra un mandat estatutari e que foguèt votada per mai de tres cinquenas partidas del Parlament catalan. La Lei de l'occitan ditz dins lo sieu preambul “A l'ora d'ara la nòrma de referéncia mai difosa (...) es la definida per Loís Alibèrt dins la Gramatica occitana, publicada en Catalonha en 1935”. Aquel fragment del preambul es fòrça important, car establís quin es lo modèl de lenga que i fasèm referéncia quand parlam d'occitan estandard. Òc, l'occitan es una lenga unitària qu'a un estandard: la lenga establida per Loís Alibèrt.
 
Aran e Catalonha devon trabalhar amb la rèsta d'Occitània per acabar de forjar l'estandard. Mas d'occitànias n'i a fòrça. De totas las colors. Amb quina, doncas, caldrà trabalhar? Doncas amb aquela que siá d'acòrdi amb la lei: amb l'Occitània que respècte los principis basics d'Alibèrt. Vist aital, qual es lo blavero aicí, sénher Boya?



____
NDLR: Lo vejaire de Francés Boya foguèt publicat en catalan sul sit d'Unitat d'Aran lo 1r de març passat.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

7 d'abril 21.09h

#14 Manèl, que coneishi lo "Diccionari de las novèlas teconologias" e que l'èi avut utilizat, qu'ei shens contèsta ua òbra de grana valor. Dab lo GLO qu'estotz lo prumèr organisme oficiau a amassar lingüistas competents e reconeguts; que tribalhètz, e de plan.

Mes adara, qu'èm en ua auta situacion, dab ua estructura, lo CPLO, reconeguda per quate Regions occitanas, e au sen de la quau ètz estats integrats tots los qui èratz au GLO. Atau medish, aquera estructura qu'ei reconeguda peu... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 d'abril 20.18h

#13 Pòdi pas èsser d'acòrdi a prepaus de "ací ne'vs demandam pas arren". Pòdi parlar del GLO, e t'afortissi que Catalonha contactèt las regions occitanas per demandar quins èran los lingüistas occitans que caliá convidar, e puèi, sabi qu'aqueles lingüistas (e jornalistas, e pedagògs...) prepausèron d'autres noms. Vai agachar lo 'Diccionari de las novèlas tecnologias', e jutja l'òbra.
Sans fasiá pas partida de la comission lingüistica. E dirai pas mal (ne ben) de quin politicia... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 d'abril 19.53h

#10 "Parlam pas d'un "estandard viengut de Catalonha". Los lingüistas son occitans, non catalans. Parlam d'un estandard OCCITAN decidit per de lingüistas OCCITANS, e PAGAT PER CATALONHA." Lo problèma qu'ei que com ací ne'vs demandam pas arren, çò qui projectatz de har, que's pòt comparar dab aquesta definicion de l'estalinisme: "Har lo bonur deu pòble contra la soa volontat".

E permetetz-me de díser que l'implicacion de Socasau hens aqueth projècte que sufeish entà'u descreditar.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 d'abril 20.15h

[esmenat i perfet del d'abans]

som alumne dels cursos de lyengua d'oc que el Conselh General d'Aran fa a Barcelona.

S'hi ensenya el subdialecte aranès de manera excloent, talment un idioma envers tot altre: qualsevol paraula, morfologia, pronúncia, sintaxi,... que no sigui titlyada d'aranesa actual és comptada com a mal dita. També hi ha particularismes ortogràfics, no cal dir-ho.

Un "occitanisme" és un barbarisme; o un arcaisme, si s'ha dit mai a l'Aran; o un dialectalisme, si encar ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 d'abril 19.50h

som alumne dels cursos de lyengua d'oc que el Conselh General d'Aran fa a Barcelona.

S'hi ensenya el subdialecte aranès de manera excloent, talment un idioma envers tot altre: qualsevol paraula, morfologia, pronúncia, sintaxi,... que no sigui titlyat d'aranès actual és comptat com a mal dit. També hi ha particularismes ortogràfics que, no cal dir-ho, decanten la manera
general d'escriure-ho.

Un "occitanisme" és un barbarisme; o un arcaisme, si s'ha dit mai a l'Aran; o un dialectalism... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 7
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 d'abril 18.18h

#2 Parlam pas d'un "estandard viengut de Catalonha". Los lingüistas son occitans, non catalans. Parlam d'un estandard OCCITAN decidit per de lingüistas OCCITANS, e PAGAT PER CATALONHA.
Cresi que França va pas pagar la nòta. Creses que va pagar lo Conselh Regional de ton canton?
Dins lo cas que prepausas, una ipotèsi d'un estandard catalan que seriá estat fach en Sicília. Me cal dire que, urosament, avèm agut Fabra. Se l'aviam pas agut, auriam aquel trabalh dels sicilians. E òsca per S... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'abril 21.05h

#5 Car Èrsa e autres pseudonims mai o mens éloquents/evidents.
La malonestetat es relativa... e francament soi pas segur que siá gaire onèst de s'amagar sistematicament darrièr d'escaisses, subretot per escampar las criticas... segur aital podèm contunhar de far d'articles serioses e professionals...
Bona nuèch,
Claudi


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 20
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'abril 19.52h

#7 fariá* un immense servici.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'abril 17.54h

Se m'engani pas, los estatuts del CLO son previstes per una estructura europenca, donca a finalitat nacionala occitana, e pas per faire del regionalisme francés. Catalonha tornariá un immense servici a Occitània en venir un actor mager d'aquela estructura. Tota mena de separatisme academic seriá desastrós. Marçal Girbau-b-ò deu comprendre.


Valora aquest comentari:   votar positiu 21   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'abril 16.47h

Seriá embestiant que i ague una Acadèmia occitana dins cada país occitan : Itàlia, Mónegue... Que pati !


Valora aquest comentari:   votar positiu 21   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Perfil

Marçal Girbau

Marçal Girbau logo rss

Filològ e promotor cultural, especializat sus las relacions occitano-catalanas.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions