Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

S’un jorn te’n vas per Armanhac...

Geòrs Nosella
Geòrs Nosella
Marçal Girbau

Marçal Girbau

Filològ e promotor cultural, especializat sus las relacions occitano-catalanas.

Mai d’informacions
S’un jorn te’n vas per Armanhac estanca-te al Cafè Gascon d’Aush. O dirai tot d’un còp e sens cap de dobte: i trobaràs lo melhor cosinièr d’Occitània. Se sona Geòrs Nosella, mèstre en Gaia Sciéncia de la gastronomia gascona. Òc, non a cap d’estela miqueliana. Òc, aquí lo patron non a bastit cap de fondacion estranha per vendre de libres de cosina rapida. Òc, lo Cafè Gascon non fa partida de la tièra de restaurants fashion victims de la region. E, ça que la, lo sénher Nosella es lo melhor cosinièr d’Occitània. 
 
S’un jorn te’n vas per Armanhac, serà delicte non s’estancar al Cafè Gascon. I trobaràs un cosinautor, que produsís d’espectacles gastronomics inefables. D’òbras d’art temporalas, servidas a taula, que daissan l’auditòri completament estabosit. I podètz anar amb qui voldretz, car o ai plan verificat: qual que siá que venga al sieu Cafè, se’n va en tot se dire qu’a agut lo privilègi de chapar d’exquisits artefactes culinaris que non traparà jamai endacòm mai.
 
Çò que fa extraordinària la cosina de Nosella es la siá capacitat d’invencion per far desvolopar la cosina tradicionala occitana cap a de nòus endreits. Cosinar çò qu’avèm tostemps cosinat mas d’un biais modèrn. Encara remembri los mieus uèlhs larmats en tot tastar çò que semblava una simplòta sopa verda e que vertadièrament era un chuc de mesclum de fruts sauvatges e de cogordetas.
 
Mas çò qu’es mai extraordinari d’aquesta istòria de uèi non es res de tot aquò, mas la prigonda desconeissença qu’avèm en Occitània del bon trabalh de Nosella e lo sieu Cafè Gascon. Es per aquò que uèi voliái parlar d’el, per amor que pensi qu’es un exemple excellent, mai que simptomatic, del provincialisme occitan e de la nòstra condicion de marginalitat. Geòrs Nosella non es un cosinièr archiconeght e reconegut dins lo mond entièr per la sola rason qu’en cò nostre non valoram coma cal lo sieu trabalh.
 
Aquò es Occitània. L’amor mimetic de çò qu’es estrangièr e lo mensprètz del vesin. Benlèu que caldriá una terapia psicologica, collectiva e nacionala!

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Joan Sants (Països Catalans)
2.

#1 El meu pare també ho deia dels catalans: "només valorem lo que és de fora"

  • 4
  • 0
Batko
1.

Ne cresi pas que sia ua especialitat occitana d'aimar çò de luenhèc e de mespresar lo vesin. Ei meilèu ua tendéncia generau, benlèu lhevat aus estats-Units !!

  • 9
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article