CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 18 de setembre

Marçal Girbau

Dijòus, 3.10.2013 03h00

L’independéncia de Catalonha (IV): e que se passa amb Occitània (e França)?


Comentaris 7 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (11 vòtes)
carregant En cargament


Los catalans son los nòstres vesins. Mai: los nòstres fraires bessons, que i partejam de bocins d’istòria, de cultura, de guèrras, de relacions umanas e comercialas, etc. Es impossible d’explicar l’identitat e la cultura catalanas sens parlar d’Occitània. E dins lo sens contrari. Nos avèm aimat e nos avèm ajudat. Tanben nos avèm embestiat, en lòc de nos avisar qu’aviam un enemic comun. De fait, partejam encara uèi de questions tan importantas coma un meteis environament –los Pirenèus e la Mediterranèa occidentala–, una meteissa problematica –lo centralisme de las capitalas dels estats– e una civilitzacion culturala comuna. Mas sustot, Catalonha es  l’autra cara d’una moneda d’aur que los economistas an nomenat “Arc Mediterranèu” e que deuriá devenir un dels centres logistics mai importants del Mond. Sèm condemnats a nos comprene, doncas. O avèm fait tostemps al passat. E nos interèssa pel futur.
 
Mas cossí vivèm los occitans aqueste procès d’independéncia catalan? Pendent los decènnis dels 1980, 1990 e 2000, Catalonha venguèt un referent per la societat occitana. La recuperacion de l’autonomia e de la lenga catalanas foguèt viscuda amb un gran espèr en Occitània. Se Catalonha butava endavant amb de succès lo tren de la descentralitzacion europèa, França seriá d’acòrd per cedir pauc a pauc mai de competéncias a las regions. De politics, d’intellectuals, d’entreprenaires, de lingüistas... Tot lo mond pausavan sus la taula lo cas catalan coma exemple de seguir. E tot lo mond argumentavan “França, non ajas paur de la descentralizacion: los catalans an de competéncias fòrta e vivon en catalan, e, pasmens, contunhan de voler aparténer a Espanha”. Èran aqueles glorioses temps que Robèrt Lafont s’amassava plan sovent amb lo catalan Joan Amorós, e lo President Pujol obligava moralament la Region Lengadòc-Rosselhon a contractar un encargat de mission per la lenga catalana –que provoquèt, en seguida, qu’a la Region li calguèsse far la meteissa causa per la lenga occitana.
 
La realitat es que fòrça occitanistas de uèi son un pauc espantats. La màger part non s’esperavan tot aquò. Degun non s’esperava lo fracàs absolut de l’estat de las autonomias espanhòl, que pendent 30 ans èra estat un exemple. Catalonha non es pus un exemple positiu de qui se sarrar. Al contrari, deven una marrida influéncia. Coma se passa entre la drollalha.
 
E se los occitans son espantats, los politics miegjornals son dirèctament aclapats e apauruguits. An paur de contunhar o de desvolopar las relacions amb Catalonha, perque sabon qu’aquò pòt metre en perilh lor carrièra politica. La politica regionala es lo “Pole Day” de la politica francesa, me diguèt un jorn un brave e ardit amic mondin, per explicar que, fin finala, en Occitània la màger part dels politics regionals i son coma tremplin per tocar lo poder de París. Aquò se passa dins los conselhs regionals, mas tanben dins los departaments e quitament dins las comunas. Lo president d’una region non se batestarà jamai publicament contra París per exigir mai de competéncias o mai de finançament, perque sap que se fa aquò, siá del partit politic que siá, mai tard o mai lèu, serà vetat per ocupar un lòc a París. E aquò es lo sieu objectiu, per amor que non n’a pro amb la politica de region.
 
La question essenciala, ça que la, es la seguenta: los occitanistas e los politics occitans, mai enlà de lors paurs, an soscat un momenton a prepaus de las possibilitats e los beneficis que donarà a Occitània –e a lors carrièras politicas– d’aver una Catalonha independenta, d’un punt de vista cultural e lingüistic, mas, sustot, d’un punt de vista politic e economic? Non, sens dobte, la màger part non i a soscat. Autrament, se vertadièrament i aguèssen soscat, l’11 de setembre auriam agut a Barcelona conselhièrs e elegits occitans d’un parçan e de l’autre. E me sembla que non foguèt lo cas, non..?



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

5 d'octòbre 23.23h

#6 Non… Ni Feche, ni Censi, ni mai Mal Vin, (òu, perdon, Malvi) an pas agut aquesta trajectòria. Per contra, aquò correspond cap e tot a S. Royal, que s'i manquèt de pauc. E tanben a fonccionat atal per Hollande e per Chirac que se chautavan culturalament ben pro de l'occitan de M. Delpastre o de J. Dau Melhau, quota chaupinavan en Lemosin…


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'octòbre 16.20h

Que pensatz deu cas de G. Frèche ? E correspon a quau tipe d'engatjament politic ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'octòbre 12.59h

En mai de notar l'oprtunisme e l'agach cap al naut dels baronets qu'es una realitat classica de la politica d'enpuèi qu'existís aquela, cal senhalar una tematica geopolica mai tipica de l'afar que nos ocupa. En efecte, l'imatge d'una Catalonha culturalament desvolopada mas policament dependenta per sempre èra confotable per ambedos costats de la barca d'Occitánia: per l'occitan conscient de la seuna cultura èra un espèr e pel politic francés l'essencial èra conservat. E del punt de vist... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 d'octòbre 13.44h

D'elegits occitans a la Via Catalana independentista???!!!
Aimas rire Marçal! Perqué pas d'elegits "occitanistas" tant qu'i sèm? ;-)

D'en primièr pensi que los elegits occitans tenon lo nas talament ben plantat a París que ne perdon lo sens comun de las realitats e s'apercebon pas solament çò que se passa a qualques km d'ençò lor. (vertat es que i a una frontièra que los protegís de las amenaças separatistas...).

E sustot i a las eleccions qu'arriban: caldriá pas mostrar qu'òm ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 d'octòbre 11.19h

Benvolgut Marçal,

Crec que hem embolicat massa la troca. Per a mi és prou palès que:

Els catalans som els occitans del sud.

El català és el setè parlar occità.

El català comparteix amb el lengadocian un fum de mots, pel cap baix un 80 i escaig per cent.

Som tots el mateix poble !


Valora aquest comentari:   votar positiu 14   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 d'octòbre 08.34h

#1

Lo lengadocian qu'emplega aqueste Albert Gougnous sembla èsser pauc segur. De vertat es un gascon qu'ensaja de s'amagar jos un escais e jos un parlar qu'es pas lo sieu.


Seriá pas aqueste lobotomizat que trolleja sovent per aquí?


Valora aquest comentari:   votar positiu 14   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 d'octòbre 06.33h

L'independéncia catalana es un pòc com lo còp qui los audencs demandèren oficialament d'èsser destacat de Lengadòc-Rosselhon per rejónher Miegjorn-Pireneus, o los de la Val de Mena de daissar Burgos per rejonher Bizkaia. An lo dret de decidir, vertat? Òc-ben, e an lo dret d'èster frustrats. Se passarà çò mema pels catalans. Tot lo mond o sap (levat lo lector miejan del Jornalet, pas tròp plan informat), e tot lo mond se'n fot.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 21
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Perfil

Marçal Girbau

Marçal Girbau logo rss

Filològ e promotor cultural, especializat sus las relacions occitano-catalanas.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions