CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 17 de setembre

Marçal Girbau

Dijòus, 7.11.2013 03h00

Bayrou, Borloo e los liberals de França


Comentaris 20 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (14 vòtes)
carregant En cargament



Que Bayrou e Borloo se mariden es una bona causa per Occitània e per Euròpa en general. Al moment de las eleccions presidencialas, quand analisèrem los programas dels partits un per un, argumentèri plan detalhadament perqué las proposicions de Bayrou me semblan fòrça modèrnas e necessàrias per França e per Occitània. En fait, sonque lo programa d’Eva Joly me semblava encara mai modèrn e interessant per Occitània que non pas lo de Bayrou. Los autres, èran los programas de l’stablishment de tostemps. França es un paradís de l’stablishment. Aquí res se bolega vertadièrament.

E mentre legissiái la bona nòva del maridatge entre Bayrou e Borloo pensavi qu’un dels problèmas d’Occitània e de França en general es que manca de partits liberals. Non n’i a cap. E aquí n’i aurà que començaràn de mencionar totes los partits supausadament de dreita o conservators: l’UMP, l’FN, lo Modem, quitament n’i a que i meton lo PS e l’EELV... N’i aurà que diràn que totes aquestes son de liberals prigonds que destrusisson los servicis socials de França e non sabi que de mai. E ben, non. Malurosament cap d’aquestes partits es vertadièrament un partit liberal. Mai o mens, amb cèrtas nuanças d’un costat o de l’autre, mas fin finala totes partejan de valors indiscutiblament antiliberalas coma lo poder gaireben absolut del President de la Republica Francesa, lo dreit de l’Estat d’intervenir dins tot çò que siá, lo bastiment d’una societat ont l’Estat es lo paire protector dels ciutadans, la volontat de manténer un proteccionisme comercial e uman per las entrepresas francesas de cap a l’exterior, etc.

Es a dire, de dreita o d’esquèrra, i a cèrtas causas que non càmbian jamai. En França non sabèm çò qu’es lo liberalisme politic. De fait, en França lo debat ideologic es rapidament acabat: d’esquèrra, de centre o de dreita. Non i a pas d’autra manièra de descriure las pensadas. Almens, per çò qu’es dels partits franceses. Parli en contraposicion de las tendéncias ideologicas que per exemple existisson als Estats Units, ont lo debat non es bastit entre esquèrra o dreita –qu’es coma dire lo binòmi simplòt “a” o “b”–, mas qu’es fòrça mai complèxe, en foncion de las volontats de mai o mens intervencion de l’Estat dins los afars economics e dins los afars civils. Aital, donc, als Estats Units avèm los conservators, los libertarians, los liberals, los estatistas, los de centre, etc. Per exemple, los libertarians son aqueles non vòlon cap d’intervencion de l’Estat ni per çò qu’es de l’economia ni per çò qu’es dels afars civils. Per contra, los liberals non vòlon d’intervencions de l’Estat pels afars civilas mas òc pels afars economics. Aquò fa qu’als Estats Units i a ja doas tendéncias plan fòrtas que çò que defendon es la libertat individuala en contra de l’intervencionisme de l’Estat.

Mas defòra los Estats Units i a tanben de partits liberals. D’unes se presentan amb aqueste nom, coma los Liberals britanics al Regne Unit. D’autres, coma ERC en Catalonha, benlèu non o semblan mas agisson coma lo partit liberal catalan. Mas, en França, qual agís coma partit liberal? Qual vòl pujar al poder absolut per tornar lo poder al ciutadan, a l’individu?

Degun. Lo problèma es que quand arriban al poder –comuna, Conselh General, Region, o Estat central– totes vòlon gardar lo poder. Non i a res mai parièr a un partit politic francés de dreita qu’un partit politic francés d’esquèrra. Josep Pla disiá la meteissa causa dels espanhòls.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

9 de novembre 12.12h

Miladius mès d'a-n-ont trasètz aquel elògi pudent dal liberalisma individualista estatsunidenc coma solucion a las dificultats de las culturas minoradas ?
Se trapa que lo pòble vivèm ensemble e que es de pel NOSAUTRIS e non pas de per l'IEU que la LIBERTAT es condicionada.
Lo que se vòl agafar "lo poder absolut per tornar lo poder al ciutadan" es pulèu una puta de populista que ren pus.
Se nosautris volèm lo poder e la libertat, nosautris los ciutadans, e ben se cal servir, ediu. Mè... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 de novembre 11.08h

#18 Espèri totjorn una definicion esclairada de la Libertat de vòstra part. Un indici : 26 d'Agost 1789.
Se capitatz, comprendrètz que la libertat se definís pas dins lo "Ieu", mès dins l'alteritat.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de novembre 23.21h

#16 « Lo liberalisme es fondat sus l'egalitat davant la lei, libertat individuala e la non-agression. » Non agressius, los liberals del post-reaganisme american ?!!! Per s'empifrar a se'n far petar la codena, un ponherat de miliardaris apaurisson e aliènan miliardasses d'umans de mai en mai paurasses pertot dins lo mond. S'aquò's l'egalitat, davant çò que voldretz, la vos podètz gardar.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de novembre 23.17h

#15 E ieu, vos conselhi de tornar als vòstres corses de Filosofia de terminala…


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de novembre 18.24h

#7

«l'idèa que çò que m'agrada pòsca fa patir l'autre» >>
La libertat es d'aver la causida de menar ta vida coma vòls, tot en daissar als autres la possibilitat de far parrièr. Lo liberalisme es fondat sus l'egalitat davant la lei, libertat individuala e la non-agression.

#9

«Peus mens amics americans, "liberal" se tradusís per "d'esquèrra", lavetz qu'en francés ei lo contrari.» >>
Malurosament, en França, l'es vengut. A la debuta los liberals èran a l'esquèrra de l'Assembl... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de novembre 18.00h

#13 Pas solament ambe l'UMP. Ambe los ecologistas e los socials-democratas tanben. Es dins la carta.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de novembre 16.15h

Bastir mas de qué?
Ensaj de responsa: s'agís de bastir la DEMOCRACIA OCCITANA . Sabi pas s' avètz remarcat mas Franca es pas una democracia . Fa la leiçon al mond mas fa pas que bracejar. Que lo president francimand pòt declarar la guèrra tot sol, o quichar lo boton atomic... O far arrestar en vòl un president sud american per far plaser a la NSA-CIA, quora solfinan que i a lo Snowden dins l'avion , e qu'amenaça la libertat del monde liure.
Sem totes convidats a la sala del Pon... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de novembre 15.32h

#12 Lo terme es lo daus centristas per dire faràn aliança emb l'UMP per las eleccions venentas. E chas EELV sembla logic de s'aliar emb lo PS. Sei pas segur, Garric, qu'aias ben compres çò que volia dire.
Sinon per l'eleccion d'Hollande sei pas segur que sia mercés a Bairon o Mélenchon. Los electors volian pus de Sarko.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de novembre 15.10h

#10 Aligats naturals ? Se EELV e los Socialistas son al poder auèi es mercés al Bairon qu'apelèt a votar Hollande e nos salvèt de cinc ans mai de Sarkò. L'an remandat coma un lordàs.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de novembre 15.01h

#7 "la libertat es de poder far çò que vòli"… Evidentament, quand òm sap pas çò qu'es la libertat. Vos conselhi de tornar a vòstre cors d'educacion civica de collègi.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Marçal Girbau

Marçal Girbau logo rss

Filològ e promotor cultural, especializat sus las relacions occitano-catalanas.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions