Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Un enarc exemplar (II). La vida es un sòmi

Marçal Girbau

Marçal Girbau

Filològ e promotor cultural, especializat sus las relacions occitano-catalanas.

Mai d’informacions
Asselineau, dins lo sieu discors antieuroregional d’ora e mièja, consacra mai de cinquanta minutas a criticar l’independéncia de Catalonha. Artur Mas, Oriol Junqueras e los dos milions de catalans que se son manifestats per l’independéncia, totes eles fan partida d’una conspiracion diabolica dels EUA contra los estats nacion d’Euròpa, per los dividir e los afeblir. Egal per l’èuro, la Carta Europèa de las lengas regionalas o minoritàrias, l’Euroregion e... L’occitan! Quitament l’occitanisme es una operacion orquestrada pels americans, segon aqueste enarc. La pròva: l’Occitan Pride que se faguèt a Rodés fa qualques meses. Occitan Pride, nom en american, ergo los occitanistas son manipulats pels EUA, que pretendon recuperar las lengas regionalas europèas per tal que la lenga koiné de totes devenga l’anglés. Benlèu lor caldriá explicar que non i a besonh de las lengas regionalas per que l’anglés s’impause coma lenga internacionala. Sonque cal espiar los portugueses per o constatar.
 
Son los meteisses. Los meteisses de tostemps. Los avèm en França e en Espanha. Los avèm dins lo catalanisme. E dins l’occitanisme. En Catalonha n’i a dins totes los partits, ben que sustot, solide, en cò del PP, de C’s e del PSC. Divendres passat assistiguèrem a un exemple al Parlament de Catalonha, al moment del debat de la Proposicion de Resolucion d’ICV per melhorar lo foncionament de l’Euroregion. L’illustre deputat del PP Fernando Sánchez Costa carguèt prigondament contra l’occitanisme que segon el reviscòla dins aquesta passa en Catalonha: Davant d’aquesta onada d’occitanisme que últimament ha portat el grup d’ICV, jo recordava l’any 1934, quan va ser el centenari de la Renaixença, va haver-hi també una onada d’occitanisme a Catalunya molt forta, fins que un grup d’intel·lectuals encapçalats per Pompeu Fabra van publicar un document dient “ei, compte, compte amb això, perquè hi ha diferències molt notables entre el que és Occitània i el que és Catalunya. Lo PP non votèt a favor de la resolucion, donc, perque l’Euroregion es una operacion imperialista catalana d’expansion cap al nòrd. Eles non vòlon l’independéncia de Catalonha e encara mens lo desvolopament d’una Euroregion que balharà a la nòu Estat independent de potencialitats econòmicas e politicas enòrmas, mai enlà del pichòt principat.
 
Conclusion: Asselineau e lo PP sabon perfaitament que uèi l’occitanisme –e, donc, Occitània– non se pòt desligar del procès d’independéncia que viu Catalonha. Sabon que amb una Catalonha independenta caldrà far encara mai mèfi a l’occitanisme perque tot aquò poiriá prene de dimensions irredemptistas. Coma me disiá ièr un amic: al catalan e a l’occitan lor mancan qualques meses de viure amassa per tornar èsser la meteissa causa. E aquò fa que uèi Catalonha siá un perilh per Espanha... E per França!
 
Qu’asselineau e lo PP sián contra l’independéncia de Catalonha se pòt plan comprene: eles trabalhan per guardar Espanha e França, tostemps eternalas, e tant melhor per la redondància. Son contra l’independéncia de Catalonha perque son contra Occitània. E son contra Occitània perque son contra l’independéncia de Catalonha. Aquò’s clar, sabem qu’es çò que vòlon: lo sòmi d’una Espanha e d’una França centralistas, centralizadas, colonialas e monolingües. Aquò va en contraposicion al sòmi dels autres, que volèm veure una Catalonha e una Occitània completament afrairadas e fièras de lor identitat, jol parapluèja d’una Euròpa dels pòbles de convivéncia, d’obertura, de libertat e de mercat.
 
Çò qu’es vertadièrament inquietant, pasmens, es de constatar lo desinterés, e quitament lo mensprètz, d’una partida importanta de l’occitanisme per çò qu’es de l’independéncia de Catalonha. O, encara piéger, los occitanistas que ne son contra. Cada còp que ne tròbi un me demandi: “e aquestes qué vòlon, alavetz? E aquestes quin sòmi auràn amagat?”.
 
La vida es un sòmi. Aqueste còp aurà rason un espanhòl.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Ernèst Guevara Jr. L'Avana
13.

Sénher Girbau nos conta : « E aquò fa que uèi Catalonha siá un perilh per Espanha... E per França! » E ben ieu, soi pas d'acòrdi ! Lo perilh, aqu'òs França e Espanha, un perilh de mòrt, per Catalonha, Occitània, Euskal Herria e tantes autres ! fins a las tèrras amerindianas !

  • 6
  • 0
Gerard Joan Barceló Pèiralata
12.

Pasmens, tròbi positiu que i aga de comentaris en francés: aquò mòstra que de francofòns sensa competéncia activa dins nòstra lenga legisson la premsa occitana.

  • 5
  • 0
Gerard Joan Barceló Pèiralata
11.

Aconselhi a Zigwiwi de s'entresenhar sus l'independentisme catalan. Es pas particularament liberal: recampa a l'encòp de liberals e d'antiliberals de l'esquèrra radicala. En mai d'aquò, fòrça catalans independentistas critican l'UE e mai se demandan se seriá pas interessant per Catalonha d'i èsser pas.

  • 6
  • 0
Gerard Joan Barceló Pèiralata
10.

#9 En mai d'aquò la lenga catalana pertanh al meteis diasistèma que l'occitan.

  • 4
  • 0
Terric Lausa Quilhan
9.

#6
Vertat qu'es ! Tenes rason. Segurament ai exagerat. Demandar a un francofòn que parlèsse francés es vergonhós. La règla auriá volgut que se faguèsse dins l'autre sens.


Per çò de rèsta, la lenga catalana coloniza pas Occitänia. La lenga francesa òc. Es tota la diferéncia

  • 8
  • 5

Escriu un comentari sus aqueste article