CAPÇALERA: IEO09-01
CAPÇALERA2: Botiga

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 29 de novembre

Marçal Girbau

Dijòus, 20.2.2014 03h00

L’utilitat de l’occitan auèi (I). La diagnòsi


Comentaris 10 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (17 vòtes)
carregant En cargament


Fa longtemps que pensavi d’escriure aqueste article, car l’urgéncia de la soscadissa que prepausa me sembla totala per tal de far avançar la nòstra lenga e, sustot, per tal de saber cap a ont volèm avançar. Fin finala l’ai escrit, totun en tot volent daissar clar que desiri que siá sonque la començança d’un debat mai long e larg. Non cèrca d’èsser, donc, la version septentrionala de las 500 raons per parlar català del David Pagès... Es, solament, l’obertura de la botelha d’ont, puèi, cadun beurà tant coma voldrà.
 
Sèm al bèl mièg dels debats de la campanha electorala per las municipalas francesas del mes venent. Las gents, los partits politics, las associacions e las personas del mitan cultural en general, plan sovent se demandan perqué lor comuna deuriá desvolopar una politica lingüistica de recuperacion e de reviscolament de l’occitan. Lo ciutadan responsable, amb tota la bona volontat del Mond, se preocupa per las finanças publicas, e, donc, se demanda quina es l’utilitat d’investir d’argent public –es a dire, pagat per totes– a quicòm d’aparentament tan ninòi, minoritari e “vièlh” coma lor sembla l’occitan.
 
L’autre jorn demandèri a un responsable de la politica lingüistica d’una collectivitat territoriala la rason de voler ofrir l’ensenhament de l’occitan per adultes en cada supausada varietat e/o modalitat dialectalas del terrador. Soi particularament plan interessat pels neolocutors occitans perque es evident que non serem capables de sauvar aquesta lenga nòstra sonque a travèrs de sos locutors naturals. Me diguèt que lo motiu es que los ciutadans que s’interèssan a aprendre la lenga çò que cèrcan mai que mai es de recuperar lo parlar qu’avián abans lors familiars. Es a dire, que l’enveja d’aprendre l’occitan non seriá ges practica ni per de besonhs comunicatius, mas purament per de rasons emocionalas e romanticas: non pèrdre del tot aquela forma simpatica e locala de parlar per ne poder dire quatre mots pendent las fèstas del vilatge.
 
Pasmens, los que trabalham sul terren vesèm plan sovent qu’aquesta analisi non es completament exacta –per non dire ges–. De còps constatam que l’ofèrta d’aprendissatge de la lenga es sonque pensada per de perfils de personas plan ciblats: aqueles ja mencionats, que desiran d’aprene la lenga per de rasons mai que mai emotivas o emocionalas. E es segur que i aurà cèrtas personas que çò que voldràn es sonque de recuperar l’idiolècte precís qu’aviá lor pepin. Mas, encara que semble allucinant, n’i a que venon demandar d’aprendre l’occitan per lo parlar coma quina autra lenga que siá. E alavetz, per exemple, degun s’imagina quina es la reaccion majoritària d’aquelas personas qu’en tota lor vida non a agut lo mendre contacte conscient amb l’occitan ni amb la cultura occitana –es a dire, la màger part dels occitans– e que quand per primièr còp, gaireben per generacion espontanèa, s’interèssan a aprene occitan, òm li respon “i a divèrses occitans, quin vòls aprene tu? Lo lengadocian de Tolosa, o lo gascon tolosan?”? Evidentament, se pendent qualques segondas i aviá agut la pichòta possibilitat de ganhar un locutor de mai en lenga nòstra, tre que la persona ausís aquò la reaccion es gaireben tostemps la meteissa: fugir. Se’n van, e non vòlon tornar ausir parlar d’aprene aquela pegueria de patoés qu’ara ne dison occitan. E perqué? Perque la màger part dels ciutadans occitans se demandan quina es l’utilitat de despensar lor temps per aprene una lenga que sonque parlan qualques vièlhs, que non s’ausís practicament a la television ni suls jornals de papièr, qu’aparentament non servís de lenga d’afars, qu’aparentament non es tanpauc utila per viatjar e que, en mai de tot aquò, es un copacaps de primièra car los qualques milierats de personas que la parlan regularament encara la vòlon parlar cadun a sa manièra.
 
Siam onèstes amb nosautres meteisses: l’opinion d’una bona partida dels ciutadans occitans es que l’occitanisme es un movement cultural de personas freaks folcloricas prigondament ruralistas e sovent socialament marginadas qu’an la tissa de voler gardar e recuperar “la lenga del pepin”, una lenga minorizada que, malgrat que la siá unitàt es atestada dempuèi l’edat mejana, aquestes occitanistas se permeton lo luxe de ne crear un molon de diferentas que non son completament egalas entre elas, que quitament s’escrivon diferentament e, donc, que i a de corses diferents los unes dels autres, amb de professors diferents los unes dels autres, per aprene cada pichòta varietat.
 
Alara, la question es aquesta: perqué volèm recuperar la lenga? Perque siá la lenga de l’ostal –e, encara, puslèu de qualques “fèstas” de l’Ostal– perque faga polit? O la volèm recuperar amb l’objectiu qu’un jorn siá la lenga de comunicacion de la màger part dels occitans? Se çò que volèm es la primièra opcion, ieu vos daissarai far: tala lenga es condemnada a morir mai lèu o mai tard. Per contra, se çò que volèm es la segonda opcion, la question que nos devèm pausar es quins seràn los arguments que podrem donar als occitans per tornar aprene e parlar massissament la lenga.
 
De tot aquò ne parlarem dins l’article venent. 



publicitat
BANNER1 - OPLO erasmus



Comentaris

25 de febrièr 14.26h

Te dirai que lo quite diccionari d'Alibert ten de dècas. Alavetz es pas per çò qu'es dins un diccionari qu'es une referencía, ni mai per l'usança. E totis los francismes en usança son pas tanben une referencía. Segur qu'un jorn caldrà un occitan de referença. Lo temps pressa çò me sembla. De mon vejaire es una empacha a la difusion de l'occitan, d'un autre band aquel occitan de referença pòt esser que degun trobarà pus çò sèu. d'un biaís ò d'un autre la fin es esvenidoira. ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 de febrièr 11.35h

#8 Car(a) antalya
Per escafar "diagnòsi" del vocabulari, caldriá que i siaguèsse entrat.
Espèras una prepausicion de ma part? Pensi que totes l'auram trobada. Me sembla tot simplement que lo mot "diagnostic" es mai dins la lenga, que totes lo comprenèm aisidament e qu'es atestat dins mai d'un diccionari al contrari de "diagnòsi".
Far la causida d'un mot novèl, quand un autre es en usatge/usança, es marcar una volontat. E quand l'article (que tracha una vertadièra question) prepausa d'e... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 de febrièr 08.57h

#7 Per far respoonsa a las questions

1- Quant d'occitanofon avia ja ausit aqueste mot de "la diagnosi"?
2- Quant l'avian ja emplegat?
3- Quant lo legissia pel primièr cop?

1- Brica
2- Brica
3- Dins aquel article.

Mas de que vòl diser aquò ? cadrià escafar "diagnosi" del vocabularia de tant que te sembla orre ?
Per iò me sembla juntar plan amb la lenga.
Tanplan benlèu qu'as quicòm mai a propausar?? Nos faguessas pas mai esperar... parem las aurelhas!


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de febrièr 21.54h

Interessant. Esperi la seguida, mas lo titol ja es pro revelator.
Tres questions :
1- Quant d'occitanofon avia ja ausit aqueste mot de "la diagnosi"?
2- Quant l'avian ja emplegat?
3- Quant lo legissia pel primièr cop?


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de febrièr 08.54h

#5 Alavetz de qual fà ?, quora ? ont ? ambe que ? cossi ? per de que ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de febrièr 01.38h

La prumèra causa que cau hèr qu'ei parlar tostemps en occitan.


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de febrièr 17.53h

#3 Poiriam far exactament çò qu'an fait los Catalans del Principat, amb Jòrdi Pujòl, per amor qu'aquó fonciona ! Poiriam tanben arrestar de far son que çò que França nos autoriza de far, per amor qu'aquò non pòt pas bastar birca, ges ni mica. Dempuèi 1857, ne vesèm la pròba evidenta…


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de febrièr 13.52h

#1 Me pensi que totas solucions son bonas ne i a cap de rassar ! Al pus mens caldría agachar çò que se far endacòm main, recampar los biaías de far e los tornar applicar en çò de nosaus. Sens volha i aurà cap de miracle.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de febrièr 09.52h

Un rason essenciau per recuperar la lenga nostra : la dignitat.

N'avèm pro del mesprètz dels franchimands per la lenga e la cultura occitanas.

Nos enjonhon de nos calar al nom de concèptes voides de sens ( laicitat, republica, ...) per espotir la nostra cultura.

VIA FORA, OCCITANS !


Valora aquest comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de febrièr 07.28h

Soi impacient de legir la prescripcion, dÒCtor Girbau.


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 8
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.

Perfil

Marçal Girbau

Marçal Girbau logo rss

Filològ e promotor cultural, especializat sus las relacions occitano-catalanas.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions