CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 19 de setembre

Marçal Girbau

Dijòus, 27.2.2014 03h00

L’utilitat de l’occitan auèi (II). Los arguments


Comentaris 23 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (20 vòtes)
carregant En cargament


O avèm ja dit d’autres còps: per tal qu’una lenga aja d’esperanças de supervivéncia e de vitalitat, cal que siá utila. Non impòrta se la lenga es mai o mens parlada a l’ora d’ara: los josieus son estats capables de recuperar una lenga practicament mòrta. Perqué? Perque lor lenga es venguda utila: un pòble que bastís un nòu Estat per recampar totes los compatriòtas escampilhats fins al moment pel Mond entièr e, donc, qu’a besonh de recuperar rapidament la lenga comuna unica e originala –sonque parlada per eles– que los amassa, per tal de mostrar e demostrar que son un sol pòble, una nacion. Una lenga al servici d’un nòu Estat, d’una vièlha nacion.
 
L’exemple israelian seriá un cas de recuperacion de la lenga per de rasons d’utilitat nacionala, que vòl dire qu’es un afar d’Estat, d’interès general dels ciutadans: d’utilitat governamentala, d’utilitat economica, d’utilitat sociala, d’utilitat culturala, etc. E, solide, totas elas interrelacionadas.
 
Malastrosament non podrem aplicar totes los principis d’utilitat nacionala sul cas occitan –almens pel moment– car uèi Occitània es una nacion que non a capitat encara de s’amassar nacionalament: partejada en tres estats, sonque una pichoneta partida de la nacion, Aran, gaudís de competéncias e d’institucions leugièrament nacionalas. Tot çò de mai, se tracta d’un territòri nacionalament conquistat.
 
Malgrat tot, uèi podèm trobar de valors e de principis d’utilitat lingüistica per l’occitan. Per ieu, l’occitan estandard es la sola lenga capabla d’amassar los tres grands arguments que la fan utila almens socialament e economicament. Ai plan dit l’occitan estandard e non pas quina varietat que siá d’occitan e vau explicar perqué mai endavant.
 
Aital, donc, tres serián los grands arguments d’auèi d’utilitat sociala e economica de l’occitan estandard:
 

l’argument patrimonial: malgrat qu’es un argument que tot solet non servís de granda causa –car, uèi, la màger part dels ciutadans son pragmatics e se’n trufan d’aquesta mena de questions–, nos cal tostemps revendicar que l’occitan estandard fa partida del nòstre patrimòni immaterial, e, donc, se tròba a l’esséncia de l’istòria, de la cultura e dels lòcs d’aquesta tèrra nòstra. L’occitan es una lenga constitutiva d’Occitània, çò que vòl dire qu’es una lenga que nasquèt, cresquèt e evolucionèt aquí, sul terren. Es una lenga que non se tròba endacòm mai, en contraposicion a las lengas colonialas coma lo francés, l’espanhòl, o l’anglés. Aquò vòl dire que se jamai l’occitan desapareis d’Occitània, desapareisserà de la planeta tota. Per contra, se lo francés desapareguèsse d’Occitània, seguiriá existissent a França e endacòm mai. Es, donc, quicòm que nos aparten, que parlavan totes los nòstres ancestres occitans. Aquesta caracteristica, l’occitan estandard la parteja amb los parlars locals e totas las autras varietats d’occitan, que tanben son constitutius d’Occitània. La diferéncia es que totes los parlars locals non nos seràn utiles pels autres dos arguments, çò que fa que non sián pro practics. L’ensenhament massís de l’occitan estandard, alara, seriá d’una enòrma utilitat sociala: permetriá garentir un melhor enrasigament dels ciutadans occitans.
 
l’argument catalan: uèi me sembla que lo grand argument per convéncer qualqu’un de l’utilitat de l’occitan –estandard– es Catalonha e los Païses Catalans. Lo grand argument es aqueste: de poder dire als occitans qu’en tot aprene una lenga que fa partida de lor patrimòni e de lor istòria, aprendràn tanben una lenga que lor pemertrà de se comunicar e d’escambiar perfaitament amb una comunitat de dètz milions de personas que son de l’autre costat de la frontièra. Aquí i trobam un argument d’utilitat economica de primièr òrdre. L’especialista en geografia e creissença economica, Richard Florida, a manifestat divèrses còps l’existéncia d’una euroregion naturala que comprendriá mai o mens çò que uèi sonam Païses Catalans e Occitània. Florida explica qu’aquela euroregion pòt devenir una de las poténcias economicas mai importantas del Mond dins qualques annadas. Mas per i arribar cal prene cèrtas mesuras. Per exemple, cal trabalhar fòrça mai la permeabilitat sociala e lingüistica entre un costat e l’autre. Me podriatz dire que la solucion simpla per se petaçar podriá èsser de generalizar l’ensenhament del catalan als occitans. Mas ieu vos diriái que, per un catalan, un occitan que parle occitan aurà una valor aponduda –d’un punt de vista identitari-emocional– fòrça mai prigonda qu’un occitan qu’aja aprés lo catalan. Me podriatz dire qu’aquò se podriá adobar en tot ensenhar l’anglés als unes e als autres, o en tot ensenhar lo castelhan als occitans. Totun, totes sabèm que la lenga es quicòm que marca comunitat, que nos fa sentir que fasèm partida d’una mena d’unitat. Podètz far la pròva aisidament: se jamai anatz a un país plan aluenhat e exotic coma Japon e, tot d’un còp, trapatz un japonés que parla un occitan remirable, soi segur qu’automaticament vos sentiretz aculhits per qualqu’un que lo sentissètz mai que pròche, malgrat que faga sonque doas minutas que lo coneissètz. Uèi, la màger part d’occitans utilizan lo castelhan o l’anglés per far d’afars amb de catalans per amor que non sabon parlar occitan. Per contra, lo jorn qu’utilizaràn l’occitan s’apercebràn del succès. S’un catalan deu triar entre un “vulgar francés” –a son vejaire– que sonque sap parlar lo francés e lo castelhan, e un “curiós francés” que parla una-lenga-plan-simpatica-qu’es-gaireben-de-catalan, a qual pensatz que causirà d’en primièr per menar una negociacion comerciala? L’occitan, solide. Per amor que s’i sentirà mai pròche e, donc, mai en fisança, e totes sabèm plan que la fisança es la clau dels escambis comercials. Atencion, ça que la: tota varietat d’occitan non pòt garentir la perfaita comunicacion entre catalans e occitans. Cèrtas varietats localas pòdon devenir tròp estranhas a las aurelhas –e a la vista– dels catalans. Es per aquò qu’es mai qu’urgent d’aver un occitan estandard e normatiu, d’amiras catalanistas. La varietat d’occitan que pòt garentir la perfaita comunicacion amb lo catalan sens pèrdre la pròpria identitat occitana es la varietat d’occitan estandard, que deu èsser, per definicion, de volontat catalanista. Es, fin finala, çò que desiravan ja Alibèrt e Fabra lèu-lèu farà cent ans. E, de fait, pensi qu’es çò que desiran encara uèi d’autors coma Patrici Pojada, Joan Penent o Joan Salles-Loustau. Aital, donc, un dels arguments principals d’utilitat economica e professionala de l’occitan es e deu èsser Catalonha.
 
E, fin finala, avèm un tresen argument de caire multilingüistic: l’occitan estandard, lenga romanica fòrça centrala, es una aisina excellenta per far de palanca lingüistica cap a las autras lengas coma l’italian, lo francés, lo castelhan o quitament lo portugués. Es un argument d’utilitat lingüistica o comunicacionala. Uèi un occitanofòn bilingüe non deuriá aver gaire de problèmas per comprene un tèxt en francés, en italian o en castelhan. Mai qu’aquò: l’occitan estandard facilita notablament la compreneson d’un discors oral en aquestas lengas. Sus la tematica de l’intercompreneson romanica e las valors de l’occitan, podèm trobar un fum d’articles e d’òbras que ne parlan mai precisament.
 
Aquestes serián, per ieu, los tres arguments d’utilitat qu’amassa uèi l’occitan. Los tres arguments per defendre la generalizacion de l’occitan a Occitània. Es evident, pasmens, que l’argument mai fòrt es lo segond, pel caractèr ben pragmatic e economic que presenta, quicòm de plan valorat per la màger part de la societat a l’ora d’ara. Justament, l’autre jorn ausiguèri al poèta occitan Sèrgi Pey declarar publicament que la nòstra vertadièra capitala èra Barcelona e non pas París. Non sabi pas se lo sistèma de “capitalitats metropòlis” coma avèm agut los darrièrs sègles durarà gaire temps. Non sabi se Barcelona es lo nòstre centre gravitatòri. Per contra, çò que sabi de segur es que se l’occitan a encara qualque possibilitat de tornar èsser la lenga de comunicacion majoritària dels occitans serà perque serà venguda una lenga utila per se comunicar amb los fraires del sud.
 
Casualament, l’intellectualitat occitanista èra estada, fins fa qualques annadas, massissament catalanista. Casualament... 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

6 de març 22.34h

#20 Me gagnhi la vida a ensenhar l'occitan a de collegians francofòns, francocentrats, utilitaristas e consumeristas coma los fabregan la societat mondialista acutala. E vos pòdi assegurar que de la sabor de qué que siá, se'n chautan bravament. La sola question que me pausa es sempre : « Mais Monsieur, à quoi ça va nous servir ? ». E donc, l'utilitat que ne nos parla Marçal Girbau, es mai que preciosa e mai que pragmatica. E non lèva res a la sabor que ne parlatz.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 de març 09.35h

L'utilitat de la lenga ? seriosament n'en vèsi cap! Es la lenga que parli e que vòli parlar. Es la que m'agrada que me tinda plan a las aurelhas La sola utilitat sarià mon plaser d'existir!


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 de març 11.04h

"lenga"... escusatz!


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 de març 10.57h

Disètz que la lengua deu esser "utila" e per vos sembla que vòl dire que pòt donar d'argent... Que fasètz de la savor de los mots, del fach qu'èla ressona dins nòstre còr coma si l'avèm inscricha dins los nostres gèns. Es pas lo meteis ambe vos arguments...


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 de març 02.17h

Tornar a la vielha idea de los Paises d'Oc: me semble perfecta.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de febrièr 14.13h

Ai ensajat de trobar la logica de l'article dins aqueste vidèo, mas ne siáu pas mai esclairat.


http://www.jornalet.com/video/296/barcelona-tv-aranesoc-marcal-girbau-analiza-la-lei-de-loccitan-de-catalonha


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de febrièr 09.42h

#13 Sem ben d'acòrd :-D


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de febrièr 00.04h

#6 hehe, e parles pas Mathieu (per lo catalan) dals vèrbes dire, far, veire en niçard/gavòt meridionau/provençau orientau... ben mai pròches delh catalan que las conjugasons lengadocianas ;)


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 de febrièr 21.18h

Interessant...
Coma comentavi pel primièr article...
Qualques remarcas :
1- lo nombre de comentaris en catalan sus Jornalet, me sembla provar que l'usatge de "dialectes periferics" gascons, provençals, niçards, lemosins... geina pas lo potencial crompaire catalan.
2- compreni pas l'anglés amb l'accent texan o australian, per contra, vos podi assegurar que quand ne trobèri de perduts en ço nostre, l'estiu, saupèron perfiechament se botar al nivèl de lor interlocutor per demandar lor cam... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 12
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 de febrièr 18.31h

"Occitània es una nacion que non a capitat encara de s’amassar nacionalament: partejada en tres estats"

Pas tres estats, QUATRE estats.


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Marçal Girbau

Marçal Girbau logo rss

Filològ e promotor cultural, especializat sus las relacions occitano-catalanas.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions