CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 18 de setembre

Marçal Girbau

Dijòus, 13.3.2014 03h00

Lo mite del lengatge non sexista


Comentaris 9 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (28 vòtes)
carregant En cargament


Non fa gaire de temps que m’espantèri al veire dins una escòla catalana una aficha ont i aviá marcat aquò: “Es recorda a tots els pares i mares que els alumnes del centre no poden sortir sense autorització paterna”. Primièr me venguèt lo rire compulsiu. De seguida, m’inquietèri dels nivèls d’imbecilitat suprèma qu’èran arribats en Catalonha. E, fin finala, decidiguèri d’ensajar de trobar una logica a la frasa en question.
 
Vos dirai qu’a ieu aquela frasa me pausa divèrses problèmas. Per exemple, s’a la començança de la frasa se fa distincion de masculin e femenin (“els pares i mares”), dedusisi alara que “els pares” non englòba los paires e las maires, es a dire, çò qu’en occitan disèm “los parents”, mas que sonque englòba los progenitors mascles. En acòrd amb aquesta principi, podrai dedusir que quand l’aficha parla dels “alumnes” (escolans) se referís sonque als escolans mascles, de manièra que las escolanas òc que poiràn sortir de l’escòla sens cap d’autorizacion. E, a la fin, avèm lo divertissent afar de “l’autorizacion paterna”. Vist que a la començança la frasa fasiá l’analogiá de sèxe e genre (“els pares i les mares”), pensarai que l’autorizacion cal que siá faita obligatòriament pel paire –mascle– de l’escolan e, donc, qu’una autirzacion de la maire non servirà de res. Curiosament, donc, la primièra conclusion qu’obteni d’aquesta istòria del lengatge non sexista es que benlèu lo lengatge serà esteticament mens sexista, mas çò qu’establirem pòt èsser encara mai sexista qu’abans: ara sonque los paires mascles poiràn autorizar la sortida dels escolans mascles, car las maires non poiràn autorizar res –tornamai invalidas de tot per la condicion de femnas–, e las escolanas femnas poiràn far tot çò que lor plaga sens besonh d’autorizacions. 
 
Aquò me fa remembrar l’epòca que lo Govèrn catalan donava d’ajudas per “las familhas amb “nenes i nens”” e non s’apercebiá que discriminava totas aquelas familhas que sonque avián de dròlles mascles, o de dròllas. O quand lo Lehendakari Ibarretxe convocava los “ciudadanos y ciudadanas vascas”, de manièra que convocava, de fait, totes los mascles del Mond... e las femnas bascas. O aquela desonèstament pervertida anóncia d’un Congrès de “psicològs e psicològas joves”. Los organizaires del Congrès rapidament s’apercebèron del quid e o corregiguèron. I metèron aquò: “Congrès de joves psicològs e psicològas”, quicòm qu’èra encara mai interessant d’un punt de vista de la trencadura de las convencions socialas e religiosas, concrètament pels amants de las psicològas cougars.
 
Mai enlà de l’anecdòta, totun, çò qu’es evident es que plan especialament dins los tèxtes formals deuriam èsser mai que prudents abans de prendre lo camin del mal sonat “lengatge non sexista”. L’an 2006 Francesc Esteve, de l’Universitat de Valéncia, sul numèro 1143 de la revista d’informacion setmanala dels Païses Catalans, El Temps, publicava un article intitulat “L’Estatut (en) neoblaver”. L’article prepausava una seguida de reflexions a rapòrt de la lenga utilizada dins lo tèxt legislatiu de l’Estatut valencian. Per çò qu’èra de la question del genre, Esteve disiá aquò:
 
Tan aviat veiem usat un masculí genèric (els ciutadans, els valencians, els diputats) com lexpressió del masculí i el femení alhora. De manera que, quan fins i tot en un mateix article trobem les dues fórmules, cal entendre per força que el masculí només es refereix als homes, com en lart. 22, on es parla de designar els senadors i les senadoresperò de nomenar els diputatso elegir el president.
 
Aviá rason, Esteve. Se fintam l’Estatut de Catalonha per comparar çò que s’i passa, e s’avèm en compte que tant l’Institut Catalan de la Femna coma la Secretaria de Politica Lingüistica de la Generalitatde Catalonha avián revendicat prigondament las formulas duplicadas fa qualques annadas, podriam esperar un Estatut per “tots i totes”. Mas non. Sonque dins lo preambul apareis la formula “ciutadans i ciutadanes” quand ditz que “Laportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una societat integradora”. A partir d’aquí e de manièra sistematica sonque se parla de ciutadans, catalans, menors, alumnes, jutges, fiscals, etc., e sonque en singular se menciona “El president o presidenta de la Generalitat”. Aquesta solucion es mai que problematica perque, coma o ditz Esteve, vist que a cèrtes lòcs se fa la distincion, “cal entendre per força que el masculí només es refereix als homes”, çò que seriá un escandal, de segur, per las feministas catalanas.
 
L’opcion de l’Estatut catalan sembla la meteissa opcion prepausada per D. Sumien coma solucion dins lo sieu darrièr article sul Jornalet. Lo problèma es qu’aquò non soluciona res, puslèu al contrari. D’un costat, perque non i a res que calga solucionar al nivèl del lengatge. Efectivament, çò que sonam “genre masculin” ne caldriá dire puslèu “genre non marcat”. Aquò fa partida de la “teoria de la marcadesa” que, se volètz, ne parlarem un autre jorn. En tot cas, çò que cal defendre es que lo lengatge non es ni sexista ni feminista. Lo lengatge es lengatge! Seràn las decisions, las actituds, e las relacions dels unes e dels autres que seràn sexistas o non. Per exemple, de qué serviriá qu’una entrepresa parlèsse tostemps de “los salariats e las salariadas” se, de tota manièra, elas foguèssen mens pagadas qu’eles? Non nos serviriá de res. Per contra, s’avèm un “Gabinet d’avocats” e dedins las femans e los òmes avocats tòcan la moneda egal sens cap de discriminacion, aquò òc que serà important.
 
E, de l’autre costat, ja per acabar, la proposicion de D. Sumien es mai que perilhosa d’un punt de vista social e de genre, coma o avèm vist. Perque se metèm, coma ditz el, “un sol còp dins lo tèxt una formula de bon legir e de bon prononciar, que mòstre ben la paritat entre femnas e òmes, coma ...las estudiantas e los estudiants... “ après non sabrem jamai se lo mal dit genre masculin del tèxt se referís sonque als mascles o englòba tanben las femnas.
 
La solucion, donc? Parlar coma tostemps. Agir amb de nòvas valors.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

14 de març 23.14h

Caldriá èstre coherent, donc - "los feministas" e non pas "las feministas" (car es un grup mixt, ieu so mascle e feminista alavetz).


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 de març 07.59h

Vaiquí un excellent article, que nos càmbia de las dondènas costumièras que podèm legir dins aquestas rubricas. Es evident qu'es pas un article de lingüistica, es fòrça mai pregond, mai seriós e d'interés mai general. Plan dit e plan apreciat! Que los mascles zo pòscan pas comprene, ailàs, i sèm acostumadas.


Valora aquest comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de març 12.29h

Comprène pas ren a aqueste article!
Ont ne vòu arribar?
Per quin mejan?

Sembla èstre estat escrich pendent una "pot-party" de tant deliriós qu'es! Mas per lo legeire es un deliri qu'òm i es pas dedins!


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 12
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de març 12.01h

#5 Avètz onestament besonh d'una traduccion per aquò ? :
“Es recorda a tots els pares i mares que els alumnes del centre no poden sortir sense autorització paterna”

"Se ramenta a totei lei paires e maires que leis escolans dau centre pòdon pas sortir sènsa autorizacion pairala".


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de març 11.51h

Quan los articles heden citacions en francés, son reviradas en occitan. Seré plan de héser la medissa causa per lo catalan. L'article sancèir es bastit a l'entorn d'una frasa que ne compreni pas… Dau còp, pòdi pas díder se lo petit Marçal s'a ganhat lo cookie o pas.

Mercés.

Amistats, S. de B.


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 10
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de març 11.48h

#3 Interessant... Sètz professor o professora ? Cossí vos sonatz C.J. ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 8
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de març 11.39h

#2 Es complicat d'argumentar la mediocritat d'aqueste article en doas linhas dels comentaris. Mas en general se poiriá dire que sénher Girbau conclutz que l'emplec dels dos genres endacòm vòl forçadament dire que l'emplec del genre "nèutre" se deu comprene solament coma de masculin. Es una argumentacion forçada e quitament demagogica. De mai, Sr. Girbau cita un article de Domergue Sumien, e lo critica. Pasmens, tot especialista pòt remarcar còp sec la professionalitat dins l'article de... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 13
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de març 10.39h

#1 Car amic o amiga, seriá plan de balhar los arguments!


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 7
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de març 10.12h

Es curiós veure com qui no en té ni idea, gosa donar lliçons de lingüística als mestres, i a sobre en un occità propi i força dolent. Aquest orgull vostre nos us ajudarà a sortir de la mediocritat, senyor Girbau.


Valora aquest comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 13
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Marçal Girbau

Marçal Girbau logo rss

Filològ e promotor cultural, especializat sus las relacions occitano-catalanas.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions