CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 18 de setembre

Marçal Girbau

Dijòus, 27.3.2014 03h00

Lo grand tresaur de la lenga occitana


Comentaris 28 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (10 vòtes)
carregant En cargament


Uèi, en me servissent d’aquesta setmana Mistral que sembla que s’es instaurada, voldriái aprofeitar l’escasença per far una proposicion/demanda als universitaris occitans, a las regions, als departaments, a las comunas, a las associacions occitanistas, e als militants en general, que me sembla essenciala e prigondament urgenta.
 
Totes sabèm ben qu’un dels tresaurs mai precioses qu’avèm de la nòstra lenga es Lo grand tresaur del Felibritge. Se tracta de l’òbra lexicografica mai importanta de la lenga occitana. E, totun, presenta dos grands problèmas: la grafia e la non-digitalizacion (numerizacion pels “franceses”).
 
La problematica de la grafia es simpla e pensi que totes la coneissètz: Lo grand tresaur es escrit en grafia mistralenca, çò que, de fait, pausa divèrses problèmas. Per començar, pausa un problèma ideologic: la màger part de l’occitanisme vòl una grafia unitària de basa clàssica (es a dire, la grafia dels trobadors), qu’es çò que uèi sonam grafia alibertina. Tanben pausa un problema practic: los occitanofòns qu’aprenon la lenga, aprenon a legir mai que mai en grafia alibertina, non pas en mistralenca, çò que complica las causas a l’ora de far de cèrcas dins lo diccionari del poèta provençal. E pausa un problèma de mercat: i a fòrça mond non occitan que son o serián potencialament interessats a consultar Lo grand tresaur e que non i van -o i van amb de grandas dificultats- per amor de la grafia.
 
La question de la digitalizacion es l’autre grand afar: la digitalizacion -e publicacion en linha- permetriá que tot individú, foguèsse d’ont foguèsse, foguèsse ont foguèsse, poguèsse consultar l’òbra lexicografica. Mas non solament aquò: tanben permetriá una cèrca fòrça mai simpla, rapida e precisa, quicòm de plan capital per la recèrca.  
 
Alavetz, la question se pausa: perqué non adaptar a la grafia alibertina e digitalizar Lo grand tresaur? Quant costariá de far aquò? Qual deuriá pagar aquò? E qui deuriá se n’ocupar? S’un jorn i arribèssem, auriam la lenga, sus internet, fin finala lexicograficament completa: l’Alcover-Moll del costat sud e Lo grand tresaur del costat nòrd. I anam?



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

17 d'abril 17.49h

#27 Segur es un diccionari de 1886 amb los mòts d'aquèla epòca es a diser que per lo mond d'auèi e subretot lo joventum servis pas a de ren. Nos cal un lexic amb los 3000 mòts que son de mancan a l'occitan en 2014 per viure la vida videnta d'auèi.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 d'abril 17.02h

Ieu m'es avís que Lou Tresor dóu Felibrige es un diccionari panoccitan e enciclopedic datat (1878-1886). Es important e preciós mas concernís los especialistas . La grafia mistralenca far partida de l'istòria de nòstra lenga. Es despassada mas pas tabó. La cal pas denegar ni aver crenta de publicar de vièlhs libres ( subretot de diccionaris ! ) dins lor version originala quand i a d'amators. Lou Tresor es un vièlh libre del sègle XIX . Se l'an numerizat tan melhor, aquò deuriá s... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 de març 00.28h

1) Efectivament, i a una diferéncia signiicativa entre, d'una part, "numerizar un tèxte imprimit" quin que siá, çò qu'equivaldriá a ne fotografiar cadda pagina e a las passar aporès un pauc coma un diaporama e, d'autra part, tornar sasir tot aquel tèxte ja imprimit per o passar en ligam ipertèxte "intelligent". Es la meteissa diferéncia que trobarem entre la mesa en linha fotografica de totes los manescrits medievals occitans e la Concordança de l'Occitan Medieval del regretat Peter ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de març 16.05h

#7 e qualques autres

Digitalizar : emprunt al francés que l'a manlevat a l'anglés : digit (nombre) ; « escanerizar » del francés « scanner » que l'a pres a l'anglés « to scan  » e que ven del latin « scandere ».
Lo francés preconiza : numériseur e numériser mas de segur degun los emplega !
Abarrejam digitalizar, escanerizar, etc.
Me sembla que lo vèrbe « numerizar », « mumerizacion » e los autres mots com « numerizador » pòdon far l'afar, non ? sens anar s'em... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de març 15.29h

#23 Se parlavas de iò aquò de segur me fa mestièr un diccionari. Deu far pas plan luenc de vints ans qu'ai pas escrit en occitan. Me cal pas doblidar de te mercejar per la bona aculhida e ton commentari amistós. De tot aquò m’en sabi pas mal, pòsquessas èsser plan rassegurat prendrai pas exemple sus tu se conthuni d’escriure. Potets amistós!


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de març 13.53h

#20

Çò que'm sembla segur quand te legissi, es qu'a tu un bon diccionari te fa mestièr....


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de març 13.38h

Lo problema amb los diccionaris numerisats, es que los linguistas se fan mens mau quora los se foton per la cara (desencusatz traperi la discutida tròp seriosa, me soi dit que mancava un troll ^^)


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de març 10.16h

E ben, ieu que me pensavi que los legeires del Jornalet èran de mond que seguissián l'actualitat d'internet... e ben non!
Benlèu que lor agrada de visitar sonque los endreches ont an lo drech de se garrolhar...

Lo Cirdòc a fach un sit especial Frederic MIstral pel centenari blablabla http://frederic-mistral.occitanica.eu/
E, ò my gòd, i a un accès al tresòr dóu felibrige, e ò my god, se pòt cercar dedins!
http://... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de març 09.00h

#18 Lo tot es de saber dins qu’una amira ? Una causa es plan coneiguda es, los diccionaris an fach davalar l’occitan per carrièras. Segur que lo tresaur es pesuc çaquelà aquò rai una saca d’esquina sufis per lo passetjar

Atal l’occitan sarà per carrièras. Mas quicòm truca ! Cossi van saber lo monde que trigossetz coma un rodilh lo tresaur plan estropat de segur, dins aquèla saca ?

Per ma fé vèsi plan escrich sus la saca « Tresaur inside ». ò alavetz » tresaur endins... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 de març 22.42h

Es pot consultar una versió digital del Trésor dou Felibritge mitjançant Durendal, el projecte de "diccionari esporàdic" de Hitoshi Oguriso.

Per això cal descarregar el seu programa Durendal:
http://www.eonet.ne.jp/~ogurisu/Fr/Durendal.html

i el diccionari del Tresor:
http://www.eonet.ne.jp/~ogurisu/Fr/TresFel.html

Sí que és "scannat" com diu Castel Mathieu, però directa l'usuari a la pàgina on figura la paraula que cerca.

També s'hi poden consultar altres diccionaris en francès... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Marçal Girbau

Marçal Girbau logo rss

Filològ e promotor cultural, especializat sus las relacions occitano-catalanas.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions