CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 22 de julh

Marçal Girbau

Dijòus, 1.5.2014 03h00

Los 1 925,292 milhards que non trobam


Comentaris 24 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (17 vòtes)
carregant En cargament


La Republica francesa deu 1 925,292 milhards d'èuros. Res, mai o mens çò que ièr despensèri a l'estanquet de Pàmias en tot bevent qualques gòts de vin ariegés.
 
La Republica francesa deu 1 925,292 milhards d'èuros, es a dire, lo 93,50% del PIB francés. Cal precisar que lo deute public de Catalonha es de 53.665 milions d'èuros, çò es, un pauc mens del 30% del PIB.
 
La Republica francesa deu 1 925,292 milhards d'èuros, qu'es coma dire que cadun dels abitants de França an un deute de gaireben 30 000 èuros.
 
La Republica francesa deu 1 925,292 milhards d'èuros e l'an passat, aguèt un deficit comercial exterior de 13,5 milhards d'èuros. Lo principal motor d'exportacions foguèt l'aeronautica, e, mai especificament Airbus, es a dire, Tolosa. La question deven encara mai inquietanta se mencionam que darrièrament se constata una cèrta —quitament prigonda— preocupacion en cò dels airbusencs per l'abséncia notabla de nòus projèctes per las annadas venentas.
 
La Republica francesa deu 1 925,292 milhards d'èuros e l'an passat aguèt una creissença del 0,2% del PIB. Ongan, sembla que podrà arribar a la bèla nautor del 0,6%.
 
La Republica francesa deu 1 925,292 milhards d'èuros mas la taxa totala d'impòst es 23 punts mai nauta que la mejana de l'OCDE, especialament suls impòstes del trabalh e las constribucions socialas, que fan un 51,7% en comparason al 23,1% de l'OCDE.
 
La Republica francesa deu 1 925,292 milhards d'èuros mas aquí tot lo mond contunha de viure coma se non i aguèsse cap de problèma. Ni de crisi.
 
La Republica francesa deu 1 925,292 milhards d'èuros. Vive la France !



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

2 de mai 13.40h

#23 Aqui lo tableu per europa la mejana es de 43,4 en europa França n'es a 65,7. Atal crompendras cossi las entrepresas aiman mielhs anar fòra de França e cossi los patrons de l'exagona aiman mielhs prener de trabailhaires despalçat ( se los tarbalhaires son pagats coma los exagonals la cargas pagadas son la dels pays europenc d'origin.

Los trabalhaires europencs son fraire ça dits la CGT ! òc ben cap de dobta aqui dessus, part que i a fraires que costan mens car en cargas.
Per de ris... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 de mai 13.10h

#23 Ah segur que cal compara çò comparable es a diser França amb los autres pais europencs. Tanplan vèsi pas çò que ven far ta comparason de la cargas socialas amb colombia e estats unis.
En contra d'aquò, pel nombre d'elegits en carga de representacion del pòble se pòt comparar amb los estats unis e atanben los autres pais d'europa.
Coma occitan vòli saber cossi a montpelher se son crompats 1750€ de cigaras. e 55 000 € de vin en 5 ans e cossi an pas atribuit aquèlas somas al ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 de mai 11.50h

#22
#21

Aprèp los nombre de trabalhaires del sector public, ara las cargas socialas?

Encara un còp cal comparar çò de comparable. Comparar los tausses de prelevament en se, coma una finalitat, aquò es imcomplet. Cal comparar las prestacions publicas pagadas amb aquestes prelevaments d'un costat. E de l'autre costat cal plan entendre que dins la vida economica d'una populacion, çò qu'es pas pagat per l'impòst o las cargas socialas d'un biais comunautari, forçadament serà pagat indi... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 de mai 11.23h

#21 E aqui un ligam per jogar:
http://www.financespubliques.fr/


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 de mai 11.19h

#20 Comparatiu de las cargas socialas en França e dels autres pais d'europa :

http://3.bp.blogspot.com/-MPy7qXcoLyw/UJo_3Vls9kI/AAAAAAAAL-o/Jp2LoMUrNK0/s1600/comparatif+charges+sociales+100000+usd_3.jpg

França campiona del mond
Per un salari brut de 100 000$ las cargas totalas son de 63% : ( 22% per l'emplegat 41% per l'emplegaire)


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 de mai 10.50h

#18 Ai pas dich Lo foncionament d'un Estat era la medisha causa que lo d'una persona unenca.
França lo pais de las milas unas allocacions. l'assistanat del breç a la tomba. Cal pas mancar Attali que disià dins son libre que lo retirat costava car e que produsia pus res : Indirectament te pausa la question de la data limita ont te caldrà disparesisser vist que sias una carga per la societat al cap d'un momenton cal arrestar !
Parlavi pas dels fonccionaris parlavi dels deputats :
Avem 577 d... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 de mai 10.06h

#17
Es normal que i aja mai de foncionaris en França qu'als USA. Las competéncias de l'estat, regions, depataments, comunas, espitals, valent a dire del sector public es fòrça mai larg qu'als USA. L'estructura US es largament entre las mans del sector privat.

La diferéncia es normala. Comparar lo nombre de foncionaris entre los 2 estats es coma comparar lo nombre de pomas amb lo nombre de peras. Es un efieit de retorica pro abitual que generalament emplegan los que vòlon remplaçar lo ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 de mai 09.37h

#17 Cambi pas arren a çò qu'èi dit. Lo foncionament d'un Estat es pas la medisha causa que lo d'una persona unenca. Es una causida comuna (normaument) de societat. Quan disèm que "vivèm au dessùs deus nòstes mejans", vesi plan vénguer lo monde que vòu baishar las prestacions sociaus ende privatizar tota l'economia.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 de mai 09.17h

#16 macanica ! n' i a que son falords vòlon tampar los paradisses per servar sonque l'infern. Setz vertadièrament lo diable banut dins tota son esplandor ! :-)
Es pas iò que parli coma s'agissia d'una persona. Per una persona a 33% d'endeutament la banca te dits : n'i a pron !
Per un estat cap de limitas e ara ne sèm a 93% del PIB. l'an que ven ne'n deuria èsser a l'entorn de 96 %: Es pas polida la vida ?
E plan segur que vivem, l'estat viu al dessus de sos mejans cap de despensas an ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 de mai 08.55h

#7 Sénher Antalya,
Parlatz deu deute come s'èra dinèrs manlhevats per una persona particulara ende crompà's quauquaren. S'agís pas d'aquò. S'agís deu foncionament de la comunautat que, per la lei de deceme de 1973 (Lei votada per Pompidor, agent de la banca Rotschild), manlhèva moneda a las bancas privadas lavetz qu'abans ac hasèva a la Banca de França shens d'interés. La realitat es pas la medisha. Vivèm pas brica au dessùs deus nòstes mejans. Lo deute es haut o baish çò que la... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Marçal Girbau

Marçal Girbau logo rss

Filològ e promotor cultural, especializat sus las relacions occitano-catalanas.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions