CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 22 d'octòbre

Marçal Girbau

Dijòus, 12.6.2014 03h00

Las leiçons de l'Alguer


Comentaris 7 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (8 vòtes)
carregant En cargament


Sus la còsta nòrd-oèst de Sardenha, i a una polida ciutat de prèp de 45 000 abitants sonada l'Alguer. La principala particularitat d'aquesta ciutat es que se tracta d'una ciutat lingüisticament e culturalament catalana, per de rasons istoricas. La populacion originària de la ciutat foguèt remplaçada per de colons catalans dels parçans de Penedés e del Camp de Tarragona al moment de la conquista catalana de Sardenha.
 
Dempuèi aquel moment, la lenga a sabut perdurar se ben pendent la segonda mitat del sègle XX, per causa de la venguda massissa de populacion d'endacòm mai, l'aparicion dels mass media en italian e la centralizacion politica de l'Estat, a patit de fenomèns plan parièrs als de la nòstra lenga occitana: la vergonha, la non reconeissença legala, lo mensprètz del govèrn central, la regression sociala, etc. Malgrat aquò, uèi l'alguerés es encara plan viu. Encara mai: la siá condicion d'isla lingüistica a provocat que l'alguerés de uèi consèrve de formas ben arcaicas que l'apròcha al catalan del sègle XIV, e... a l'occitan de uèi!
 
Mas, daissatz-me uèi parlar de la situacion sociolingüistica d'aquestes catalans orientals: las darrièras donadas sociolingüisticas de la Generalitat de Catalonha (2004) mòstran que 22,4% de la populacion a l'alguerés coma lenga primièra e 15% que l'a coma lenga de costuma o la considèra pròpria. Malgrat aquò, 90% de la populacion ditz que lo comprén, 61% que lo sap parlar, 47% que lo sap legir, e 14% que lo sap escriure. Escotatz, per èsser una isla lingüistica de qualques milièrs dins un territòri ont i a una lenga vernaculara —lo sarde— e una lenga d'estat que se vòl tostemps impausar, pensi que non son de donadas marridas. Plan voldrián pro de ciutats occitanas d'aver aquestes percentatges!
 
E, alavetz, ont podèm trobar la clau d'aqueste gaireben miracle lingüistic? Sens dobte, la podèm trobar s'analisam dos elements: lo catalanisme —encara que siá estat estetic— gaireben transversal que fins ara an agut los diferents síndics —Cònsols— de las darrièras decennias e, solide, las perspectivas d'unas relacions economicas, toristicas e comercialas amb Catalonha mercés a la lenga comuna. De fait, se ditz que la lenga catalana es a se recuperar a l'Alguer. N'i a que pensan qu'es pels corses de catalan qu'organiza la comuna. N'i a que pensan qu'es una presa de consciència venguda còp sec. E n'i a tanben que pensan que segurament l'amiga Ryanair a jogat un ròtle capital dins aqueste enjòc Sociolingüistic, car cada setmana aquesta companhiá low cost connècta Girona amb l'Alguer amb de prèses plan economics. Aquò a provocat la venguda massissa de catalans que non parlan italian e que son curioses de conéisser aquesta isla culturala e lingüistica. E, donc, semblariá que los alguereses an començat de pensar que l'aprendissatge e la conservacion de l'alguerés seriá de prigonda importància per eles, per de rasons economicas e professionalas.
 
La primièra leiçon que ne tiri d'aquesta ciutat sardocatalana, donc, es que non atenherem la recuperacion vertadièra de l'occitan se non ligam la lenga a la moneda e a l'economia. I anam o i mandam los dròlles? Ah, non, que non la parlan pas, aquestes...



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

14 de junh 08.40h

#6
aquo es pas lo cas uèi, los noms de familia d' alguereses son a consonéncia sarda o genovesa ( Secchi, Ibba, Lubrano. Marco, Paloma, Catardi, etc.... )Es, doncas, una voluntad propia dels Alguereses de se se sentir catalans e de faire viure la llengua e la cultura catalanas. coma força militants occitanistas an noms d'origen friulana, catalana, aragonesa, castellana, gallega, ....e quitament japonesa.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 de junh 08.00h

Precision istorica (cal pas amagar ço qu'es pas polit polit) ; es en 1354 que lo rei d'Aragon e comte de Barcelona Pèire IV conquistèt aqueste parçan de Sardenha (Aragon-Catalonha èra una granda potença maritima d'aquel temps e èra en concurréncia ams los genoveses dins la region). Prenguèt la vila, forabandiguèt tota la populacion (genovesa e sarda) amb interdiccion de se tornar installar a l'interior de las parets de la vila, e atribuiguèt los ostals a una populacion venguda de Cat... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de junh 09.18h

#4 Lo fach que lo parlar lemosin seria mins adequat per una comunicacion entre catalans e occitans es estat exprimat per lo Marçau dins un autre article que cite. A Limòtges, la gent saben que seràn mielhs comprés en Catalonha en parlant "patois" que en parlant francés. Mas la consciencia d'una comunautat comuna emb la designacion per lo mot "llemosi" de la lenga catalana es mai que mai presenta en Catalonha.

Mercés per lo tesmonhatge.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de junh 21.53h

#1
#3 Funcionari de l'estat francés (retirat), ai participat coma cap de projècte a la rehabilitacion de la "tresorerie générale" carriera Montmailler a Limotges :
1) i avia entrepresas vengudas de Barcelona que trabalhavan a la satisfaccion generala e lo monde del Lemosin no las consideravan coma "estrangeras".
2) los omes de l'art ( experts) avian en granda estima els "maçons catalans".
3) La Laia té tota la rao. Català del Nord, admiro els germans del sud que han mantingut viv... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de junh 16.27h

#2 Comentari absurd.

Lei catalans de Rosselhon an pas mai mantengut lo catalan que sei vesins d'Arièja mantenguèron l'occitan. Lei catalans son pas una raça superiora que mantendriá vague que vague sa lenga. La pròva l'avèm dins lei Pirenèus-Orientalas francesa, que lo catalan se manten un pauqueton gramací lei perfusions de la Generalitat vesina e, mai que mai, la comunautat gitana.


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de junh 16.21h

Oblides un aspecte, crec que important, d'aquest miracle lingüístic: els catalans. Sia a l'Alguer, els que hi van anar, sia a la mateixa Catalunya, hem mantingut la nostra llengua. Allà té més mèrit, és clar, i ho van fer quan ningú no parlava de turisme. Però tampoc aquí no ens ho han posat fàcil i aquí seguim. Cal més que temps, distàncies o lleis perquè un català renunciï a la seva llengua, fins i tot quan ja ni és conscient de ser d'ascendència catalana.


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de junh 15.14h

Adonc quala es la leiçon de l'Alguer ? Liar " la lenga a la moneda e a l'economia". Plan bien. Mas coma ? Coma los de l'Alguer ? Dins la perspectiva " d'unas relacions economicas, toristicas e comercialas amb Catalonha" ? En comptar sus " la venguda massissa de catalans que non parlan" francés e que fariá que los occitans comencen "de pensar que l'aprendissatge e la conservacion" de l'occitan "seriá de prigonda importància per eles, per de rasons economicas e professionalas" ? E coma "l'al... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Marçal Girbau

Marçal Girbau logo rss

Filològ e promotor cultural, especializat sus las relacions occitano-catalanas.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions