Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Macron, la cara del liberalisme autoritari

Hierro Setiembre

Hierro Setiembre

Istorian de formacion, passionnat de literatura, musicaire e internacionalista

Mai d’informacions
Dempuei un mes, la colèra del pòble s'arrèsta pas de créisser contra los edils e sustot lo govern francés. Mèma se lo Ministèri de l'interior servilament relevat per la premsa locala es dins una denegacion estrategica sus l'impacte de las manifestacions e lo nombre de participants, la realitat del terren engana pas e minimizar las accions fa pas que rendre la mobilizacion mai determinada. Cada dissabte, las carrièras tolosanas son comoladas de mond, mas pas per las saldas. Lo pòble a trobat pas qu'aqueste mejan per exprimir tot çò que la Republica li permet pas dempuèi longtemps, coma emetre de vòtes e de injonccions pels edils qu'escotan pas res en matèria de vida quotidiana o de politica interiora.
 
Partida d'una simpla fronda relativa al prètz de l'esséncia, lo malcontentament s'es mudat en un vertadièr quasèrn de doléncias ont lo punt d'orgue es la demission del govèrn e del president Macron. Entre 5000 e 6000 personas caminan regularament per las carrièras tolosanas per se far entendre d'un areopag qui, per respondre, mèstran que mesprètz de classa, opausant tanben una repression incredibla e inedita dins la Va Republica. De Nantas a Tolosa, las nafras de la policia per l'usatge del Flash-ball e los gasatges sistematics se comptan pas e la justícia  sembla mai enclinada a jutjar per l'exemple que de manièra equitabla los manifestaires mentretant que los policièrs podon tustar en tota impunitat. Amb aquò, una premsa amb una neutralitat equivèca perque es dins lo meteis batèl que los politics, tot aquel pichon mond fa son possible per demorar en plaça malgrat los indicators d'un sistema trantalhant sus sas basas.
 
Sabem pas çò qu'arribarà del futur dels Gilets Jaunes mas, en tot cas, aqueste movement a permés al poble francés de retrobar lo gost per las lutas socialas e la solidaritat. Per los politics, davant lo pauc sosten prepausat, la ruptura amb lo simple monde es consumida e la confiança sera complicada a restablir.
 
 




abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Mèfi ! 31
2.

Anarquisme popular contra monarquisme electiu d'Estat...
Ni Diu, ni maistre....al dessus del interès general, o del bèll nombre...


  • 2
  • 0
Enric Mala Tèsta Al giratòri
1.

Aqueste espectaclós besonh d' « exprimir tot çò que la Republica nos permet pas despuèi longtemps » mòstra al mens una causa : teoricament, la "repubilca" es la "res publica", la causa publica, la del pòple (exemple : Barcelona 1936), mentre aqu'aicí, pragmaticament, avèm a una "res privata", una causa privada (lo contrari d'una republica), que nos priva de paraula, de debat democratic vertadièr ont i auriá d'un costat :
1) de defensors per un plan A (liberal, Milton Friedman, lo tractat europèu de Lisbona, un plan ont los psicopatas indiferents al patiment dels autres se pòdon apoderar de totes los mejans de produccion per s'enriquir a l'infinit, al despens de totes los autres) e de l'autre costat :
2) de defensors d'un plan B (ont lo pòble, sos elegits — eventualament, quand son fisables — e sas leis dominan la finança e l'industria per lasemplegar a lor justa foncion, un apleit al servici de la ciutat e de totes los ciutadans). Los tractats de liure escambi s'i opausan ? Los revocam ! Los tracats Europèus s'i opausan : los fotèm al fòc ! Las bancas s'i opausan ? I fotèm lo fòc. Los banquièrs e los accionaris se'n emmalícian ? Los tractam coma los Japoneses tractan Carlos Ghon ! En democracia, es lo pòble que govèrna, non pas d'arlèris non-elegits de la finança ni de l'industria…

Òr, estant que de votar o de se sindicar non servís de res mai, puèi que totes los partits e los sindicats non barjacan qu'amb lo plan A, liberal o ultraliberal, en prepausant de lo modular mai o mens, e res mai, lo pòble an causit la carrièra e los giratòris per se revoltar, e per poder defendre enfin lo plan B.

E se n'i qu'an un plan C o un plan D, i podètz venir e ne parlar : vos escotarem totes.

  • 5
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article