Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Memòria de lòcs desbrembadi

Iñaki Delaurens

Iñaki Delaurens

Licenciat en Periodisme e Torisme. Damb er objectiu d’especializar-se en Nau Periodisme damb es ans, escriu tath Jornalet conscient dera importància der aranés en entorn sociau e comunicatiu dera Val d’Aran.

Mai d’informacions
Sant Jordi ja ei passat. Es ròses comencen a pérder era sua naturalesa artificiau e dempús d’arténher era maturitat pòc a pòc, coma es persones, se capviren lèges. Es libres ja son part dera mobiliari deth salon, e fòrça de nosati non tornaram a cauishigar ua libreria enquiar an que ven. Crua o non, era realitat ei atau. Rosès e libres seràn desbrembadi. Coma es paisatges qu’amague Els pobles perduts. Trenta indrets oblidats de Catalunya. Eth títol ei fòrça descriptiu. Entre es pòbles d’aguest volum, se dediquen bères pagines a dus petiti cornèrs que son a tocar ena Val d’Aran: Sant Joan de Toran e era Val de Toran. Quina mielhora forma de conéisher se se trapen soleti que passejant per eri?
 
Bèri trams dera carretèra qu’amie a Sant Joan de Toran ei miei trincada. Lauegi e aiguats an hèt mau. Mès non se ve lorda e se pòt arribar ath pòble. Ei ua vrespada umida damb eth cèu barrat. Comence a plòir. Entre era vintea de cases que conformen er hilat urban non s’escote cap tapatge uman. Anmes, n’i a; es que demoren en cementèri ath hons deth carrèr principau. Hièstres e pòrtes tapoades son ua postau afligida. Semble coma s’eth pòble auesse queigut solet en aguest paratge engolopat d’arbes e prats. Mès en aguest silenci, era sensacion d’èster en un mon a part ei permanenta.
 
En tot trauessar eth refugi dera Honeria en direccion ath còr dera Val de Toran, es dus prumèrs coches dera passejada semblen forastèrs: maishines dehòra deth sòn entorn ipertecnologic. Eth camin encara amague secrèts de quan es minèrs o trabalhadors deth barratge d’aigua auien de pujar a pè. Dus cèrvis mingen descuedats en camin adès d’escapar ath mès leugèr tapatge. Eth barratge de Sant Joan de Toran (1964), descurbís un des cornèrs mès angoishats deth país. D’un costat simbolize eth complicat trabalh ena montanha que patiren es nòsti pair-sénhers. Per aute, eth paisatge hè a revíuer. Ei era imatge deth passat. Pòt èster qu’age futur. Non semble que guaire gent ac pense.
 
Luenh de tecnologies, estacions d’esquí, arrideres forçades e toristes que non i son ne de pas, aguesti dus cornèrs son dus miralhs deth passat. Un mòstre era vida en societat e er aute en trabalh. Son dus paisatges de besonh entà guardar en darrèr, conéisher es arraïtzes e créisher. Un des pòqui lòcs a on escotar, tastar, shomar, veir e tocar era Val d’Aran. Era originau. Non pas era de postau. Mos hè unics. Mès coma aqueres ròses e libres de Sant Jordi, son desbrembadi.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

artur Quintana i Font La Codonyera (Terol)
1.

Quan i anèri, pr'amor d'En Joan Coromines i Vigneaux, ja fa doas annadas, la rota era encara coma cal e lo vilatge viu, toristitzat pr'aquò. Grandmerces d'a tua evocacion. Que m'i cal tornar.

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article