Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

L’occitanisme, enjòc politic o passatemps (I): Lenga e militantisme

Jaume Costa

Jaume Costa

Professor de sociolinguistica à l’universitaire Sorbonne Nouvelle a París. A trabalhat mai que mai en Provença sus de questions de revitalizacion linguistica, e a publicat mantuneis articles e libres sus aquela question.

Mai d’informacions
Tèxte d’una conferéncia donada a l’Universitat Occitana d’Estiu a Nimes l’8 de julhet passat. Son de tèxtes retrabalhats qu’avián pareissut dins Aquò d’Aquí en 2019/2020




Per començar, vòli prepausar una pensada per Anna Maria Poggio, qu’es estada una fònt d’inspiracion, de motivacion e de reflexion per ieu lòng deis quasi vint annadas passadas. Nos quitèt au mes de janvier passat, e laissa un vueja immense tan per lei militants que per seis amics.
 
Vòli començar amb un plan pron ambiciós dau govèrn galés per afortir la posicion de la lenga galesa dins 30 ans, en 2050. . S’agís per lo govèrn d’arribar a un million de locutors an aquela data. De fach son ara ja mai de 800 000 declarats segon lo recensament de 2021. Mai çò que me semblèt mai estranh, quora veguèri aqueu plan en 2019 per lo promier còp, es lo fach qu’ère completament desconectat d’un costat de la realitat sociala mondiala, e de l’autre dei questions climaticas e environamentalas . En que sierve de planificar un million de locutors dins un monde qu’existiriá pas mai?
 
La question de la lenga pòt doncas semblar secondària dins aqueu context e pòt semblar legitim de se demandar si finalament la question occitana es pas vengut un passatemps desconectat dei grandei questions de nòstre temps. Pasmens es pas l’argument que vòli desvolopar, au contrari. Me semble que la question de la lenga es centrala dins l’istòria que nos contam coma umans, e es centrala dins l’istòria que se còntan leis umans que vivon dins aqueu parçan de planèta qu’anomenam Occitània. Pasmens, benlèu que l’istòria que cònta lo moviment occitan despuei quasi dos sègles es pus adaptada au moment que vivèm. Mai li tornarèm tot ara.
 
Per i arribar, me faudrà parlar de lenga, de militantisme, de politica, per finalament parlar de racòntes. Una mena de Memòri e Racòntes per lo sègle 21e, d’un certe biais. Precisi qu’aquesta communicacion es basada sus lei cronicas qu’escriguèri en 2020 per lo mensuau AA, e que cercavan justament de pensar un occitanisme per lo sègle 21en.


Lenga e militantisme
 
Començarai per parlar de lenga. Sabètz, o puslèu vesètz, dins quin estat es d’aquesta passa. Fai 20 ans me sovèni que se podiá anar onte que siegue en Provença e se trobavan de monde per parlar l’occitan. Ara es quasi impossible dins mon experiéncia, mai que mai en Droma. Sabètz tanbèn l’estat dau moviment militant, emai i aguèsse ara un Ofici public de la lenga dins una partida dau domani linguistic.
 
Paralarai pas aquí de la question de la transmission, nimai dei problematicas escolaras.
 
S’agís mai que mai per ieu de mi demandar çò que ne’n volèm far de la lenga, amb quau, e per quau. Sabèm que l’occitanisme a pas agut la capacitat de convéncer la massa dei locutors de la lenga entre la fin dau sègle 19en e la fin dau sègle 20en. Eran de detzenats de millions, lei locutors de l’occitan au sègle 20en e a sa mòrt, faguèron dau país un luèc majament francofòn. Per o dire autrament, lo movivent a pas sachut parlar ai locutors de la lenga que volián defendre. E podèm malaisidament, coma militants occitanistas, pretendre a una representativitat d’un pòble occitan. Emai ara podèm manco pus dire que lo pòple pòt pas èstre ausit bòrd que sa vòtz parla una lenga mespresada, que lo pòple ara parla francés — e un francés cada jorn mai estandard. Aquela revendicacion d’ausir una vòtz mespresada sembla darrier nautrei, emai dins lei luècs que la lenga i es encara relativament viva. Se pòt doncas demandar de qu’avèm de dire — e un còp de mai, en quau.
 
 Me diretz benlèu que çò qu’avèm de dire, es simple: volèm per la lenga occitana una reconoissença publica, politica, escolara. Per sei locutors lo drech de l’emplegar coma vòlon dins l’espaci public. Mai per qué ne’n faire? E quau siam, nautrei que volèm tala politica?
 
La question dau militantisme es fòrça trabalhada en sociologia. Vòli partir aquí d’un texte ja ancian, una entrevista de Pierre Bourdieu de 1978, pareissuda puei dins Questions de sociologie (1984). Per eu, lei militants son de pòrta-vòtz, de mond capables de tradurre lei pensaments individuaus en enjuècs colectius . Lo militantisme dèu “transformar l’aventura personala, individuala (“siáu licenciat”), en un cas particular d’un rapòrt sociau mai generau (“siás licenciat perqué…”)”. Lo dangier aquí, seriá d’embarrar lei personas dins de concèpts que li levèsson la capacitat de comprene e d’escriure son istòria pròpria — es a dire, lei despossedir un còp de mai. Bourdieu escriu que lo passatge d’un estat individuau a un estat colectiu passa per una conceptualizacion que son dangier seriá aqueu de la formula tota facha, clavada — diriam benlèu, vuei, d’elements de lengatge. Coma, doncas, prepausar d’aisinas de reflexion, d’emancipacion, e a l’encòp d’elements que permeton de pensar lo mond ont vivèm? Coma “preparar a la critica e pas solament a l’adesion”, per parlar coma Bourdieu, e tanbèn donar non solament a la lenga occitana mai tanbèn ais idèas de l’occitanisme una pertinéncia — dins la societat occitana coma dins l’occitanisme? Coma balhar l’enveja de ligar un rapòrt individuau e colectiu au monde amb una practica lingüistica? Precisament, çò me sembla, fau començar per reprene aqueu trabalh critic que faguèt de l’occitanisme, en particular a l’entorn de Lafònt e de sei collegas e amics, un moviment de lenga minoritària unic en Euròpa. Fau doncas legir: legir lei pensaires de l’occitanisme deis annadas 70, legir tanbèn lei pensaire dau monde d’encuei, pensi per exemple a Bruno Latour — li tornarai. Aqueu trabalh critic, es un trabalh sus lei concèpts autant que sus la realitat dau mond, un trabalh sus lo lengatge per dire lo monde.


de seguir...

abonar los amics de Jornalet

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

P. Pojada
5.

#4
Me legiguèri los articles de l'autor pareguts dins Aquò d'Aquí, un o dos ans a; son reflexions que nos son fondamentalas, que siam o pas d'acòrdi amb tot, aquò rai. Ne mercegi l'autor.

  • 10
  • 0
Valadier Jean-Charles La Selva de Segalar
4.

Primièr article fòrça interessant. Espèri la seguida.
Volriái apondre, que podèm tanben inscriure l’occitanisme del sègle XXI dins una perspectiva mondiala actuala de luta entre diferents modèls de democràcia e dictaturas de tota mena. En seguida de la generalizacion dels estats als sègle XIX e XX, generalament subre de basa imperialista o coloniala, lo cas occitan es un cas general dins lo monde qu’alimenta fòrça violéncia intèrna als estats. Per facilitar lo camin cap a una patz universala, es essencial que França, Espanha e Anglatèrra que foguèron de grands empiris colonials se transforman en democràcia federala. En mai de lor lenga e cultura, los occitanistas devon mostrar que las democràcia francesa, espanhola e italiana bastidas subre la discriminacion linguïstica non es pas un modèl acceptable.

  • 10
  • 1
Ferriòl Macip Barcelona
3.

#2 Cada dimècres fins al 24 d'agost

  • 6
  • 0
Denis Capian Privàs
2.

« de sègre… » mas quora ?
que lo temps me dura d’o legir l

  • 3
  • 0
pierre lachaud
1.

Sab pas si avetz remarcat qu'au jorn d'uei lo nombre d''especialistes qu'un(a) goiat (a) a besunh per esser educat : un pediatre, daus medecins, una nursa, daus ensenhaires dins totas las disciplinas, dins la formacion professionala, un psicològue, un mestre de meditacion. Quò n'en sabe pus.

Autre còp la vita era pus simple. Lo doctor disia a un goiat : petas plan, cagas plan, pissas plan quò es que ses en bona santat. Avia rason; Si l'òm evacua plan lo rebut de nòstra digestion tot vai plan. Uei, nos chau daus medicaments, daus complements alimentaris, daus vacins.
Quò era l'adulte qu'ensenhava a partir de çò que sabia. Lo goiat aprenia lo pus sovent per imitacion. L'òm li disia ; 'voles aprener a jardinar, essaïa". Uei, l'òm li fai belcòp de discors, l'òm li conta de las causas que son pas totjorn en relacion emben çò qu'a besunh de comprener. A una testa plena mas a dau mau a assimilar.

Tot aquò per en arribar a dire qu'un sociologue estudia un grope d'individus censat representar tot lo grope. Vai trobat un comportament colectiu e vai en far una teoria. L'individu vai pas se tornar coneisser dins aquela teoria perqué l'òm parla pas de se. Un individu es unic e se pausa pas las mesmas questions qu'un autre individu. Seria temps de tornar a l'esser uman qu'a besonh de comprener la vita e non de l'autra que l'assabenta de causas que pòd pas digerar.

Sei plan content que Jaume Costa parla en tant que sociològue mas si coma belcòp de monde, l'òm se cata darrier un especialiste per prener una decision, l'om sera totjorn esclau.

  • 0
  • 5

Escriu un comentari sus aqueste article