Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Rugbi feminin, rugbi tot simplament

L'equipa de França abans la soa partida contra Italia au Tornei de las Sheis nacions en 2014
L'equipa de França abans la soa partida contra Italia au Tornei de las Sheis nacions en 2014
Jean-Baptiste Lartigot

Jean-Baptiste Lartigot

Responsable de la formacion e entrainador deus crabos deu club de rugbi de l'Aviron Baionés

Mai d’informacions
Har un article suu rugbi feminin que voleré díser qu’existeish un rugbi masculin e un rugbi feminin. Duas practicas diferentas tà un espòrt identic, d’autas dimensions de terrenh, d’autas règlas tà’u rénder mei aisit, mei adaptat?
 
Sortim un drin d’aqueths despartiments qui n’an pas mei la lor plaça dens la societat nosta (normaument) e pensem meilèu a l’utilizacion d’aqueth espòrt tant beròi com vector d’egalitat sociau, que n’i a besonh d’aquò, de hont d’espelida, d’amassada e d’encontre. Pr’amor lo rugbi que demora purmèr un pretèxte tà encontrà’s que sia sus un terrenh, a l’entorn d’un acamp enter gavidaires, dens los vestiaris, qu’enter culturas per exemple occitana e basca tau departament, franco-espanhòla tau transfrontalèr. Lo rugbi feminin e l’espòrt feminin que gahan l’aviada, vaduts d’ua presa de consciéncia que las hemnas e pòden practicar quauque espòrt que sia e aquò, en delà de la practica escolara. Mes, qu’ei tanben un vector identitari pr’amor har espòrt, aver ua plaça qu’ei “estar” e aquò qu’ei hèra pregnant dens la practica feminina. Sus aqueth aspècte, que suberpassarén quasi uns clubs masculins. En efèit, au dia de uei, uns clubs mixtes que son coneishuts tà estar “bastions deu rugbi feminin” quan la seccion masculina ei la mei anciana. Las personas qui’s son lançadas dens aquera aventura deu rugbi feminin annadas a, que devón har pròva d’un engatjament reau e d’ingeniositat tà har perdurar ua practica drin reconeishuda, pas briga mediatizada e relativament sexista.
 
L’evolucion deu rugbi feminin
 
L’evolucion d’aquera practica que’s hasó en mantuns temps. Lo purmèr qu’ei la fruta de personas engatjadas, pauc practicantas, enqüèra mensh de gavidaires mes dab hèra de conviccions. Deu còp, lo problèma qu’èra la creacion puish la desapareishuda de seccions, tròp dependentas deu nombre de licenciadas qui fluctuavan segon los aleas de la vita. Per experiéncia, a l’epòca, quan los dus conjunts jogavan au rugbi, lo qui devèva demorar la dimenjada a casa tà guardar los mainatges o espiar l’aute, qu’èra la hemna. Après, la federacion que s’impliquè e conselhèrs tecnics qu’intervienón dens los clubs. L’aumentacion de las competéncias que permetó de fidelizar las practicantas e de n’atirar d’autas tà non pas mei patir deus aleas de generacions ditas dauradas qui’vs hasèvan pujar lo club sus 5 ans de 3 divisions tà que devarèsse après d’ua division cada annada. Puish, qu’arribè la Copa deu Monde e la soa cobèrta mediatica. Aquiu, suspresa… lo monde qu’an descobèrt lo rugbi feminin e los efectius que desbondan. De l’escur, las jogairas que passan a la lutz, n’escapam pas au clichat sexy, malament lo monde n’avèvan pas comprés que calèva incitar purmèr las hemnas a viéner practicar e non pas los òmis a espiar. Enfin, que i a monde dens los clubs, las seccions capdètas que s’apitan, equipas resèrvas que’s desvolopan dab lo lor campionat puish quitament equipas de jogairas de mensh de 15 ans. Los clubs pro masculins que seràn dens l’obligacion d’aver ua seccion feminina, entà encoratjar la practica e balhà’u mei de mejans. La jòga qu’ei gausada, que demora a véder si la lutz n’eishorbarà pas los navèths actors de l’espòrt feminin. Occitania qu’ei lo país qui compta lo mei de clubs feminins. Enter las Lanas e lo Bearn, shens parlar de las bigordanas, Lons, Èrm e Tarba qui ganhèn títols de campionas de França.
 
Bearnesas e Bigordanas que son actuaument en Eleit 2 dab ua qualificacion a viéner tà las jogairas de Lons. Aquestas, après s’estar escadudas a pujar en Top8, que vadón campionas de França. Quauquas annadas arron la devarada en Eleit 2, que’s son mantienudas, qu’ahortín la lor formacion entà tornar jogar los purmèrs ròtles. Qu’èra meilèu aquò çò de mei complicat, mantiene’s, consolidà’s e tornar viéner cercar un títol. Actuaument, que comptan tres internacionaus qui participèn a las darrèras partidas de l’equipa de França abans lo tornei. La lor apressada dab la seccion professionau de la Seccion Paulina non pòt pas sonque acompanhar-las dens un projècte perenne e ambiciós. Aqueth exemple que n’ei un au demiei de tant d’autes, mes qu’amuisha que tà ahortí’s, las bonas volontats e los mejans umans que deven estar acompanhats de mejans financèrs e de sostiens d’estructuras solidas. La practica feminina qu’a dias deus beròis davant era, que demora a saber si ei péber aus uelhs o la fruta d’ua volontat federau reau de desvolopament. Que i a nombrós clubs de rugbi feminins en Bearn, en las Lanas, l’Armanhac Bigòrra… Que’vs convidi a las anar véder jogar e partatjar ua vrespada, au finau, a l’entorn d’un estadi de rugbi.




abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article