Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

La planeta daus monins: roman antispecista?

Joan-Cristòu Dourdet

Joan-Cristòu Dourdet

Ensenhaire-cerchaire en linguistica e afogat d’occitan. Milita per la causa animala e minja pas mai charn que peisson, produchs dau lach o ben uòus (se pòt dire que es vegan)

Mai d’informacions
Las adaptacions cinematograficas de La Planeta daus monins, roman de 1963 dau francés Pierre Boulle, son sovent mai conegudas que l’òbra romanesca ela-mesma, que siá la version de 1968 de Franklin J. Schaffner coma Charlton Heston o enguera l’adptacion de 2001 de Tim Burton o mai recentament, la prequela de Rupert Wyatt La Planeta daus monins: las originas.
 
Lo roman conta l’istòria d’umans que se’n van per una expedicion espaciala devers lo sistema solar de Betelgeuse a mai o mens 650 annadas-lutz de la Terra. Lo raconte utiliza l’artifici narratiu de la paradòxa temporala daus bessons dins lo quadre daus viatges dins l’espaci d’après las conclusions que se pòden tirar de costuma de la teoria de la relativitat especiala (o restrencha) d’Einstein. Qu’es question que lo temps se desbotjariá pas de la mesma maniera per quauqu’un que viatjariá a granda celeritat dins l’espaci que per quauqu’un que demorariá sus Terra, lo viatjaire prenent plan mens d’annadas que lo que demòra sus Terra. Entau explica lo roman de Pierre Boulle lo viatge daus umans per Betelgeuse en mas quauquas annadas dau temps que se passa a pauc près 650 ans sus Terra.
 
Lo raconte pren en fach una forma circulara, començant per la descuberta per dos toristas en vacanças au bòrd d’un vaisseu espaciau d’un manescrich dins una botelha que lor conta l’istòria de l’equipa de viatjaires interestellars dau professor Antelle en 2500 acompanhat dau fisician Arthur Levain e dau jornalista Ulysse Mérou, narrator de l’istòria, e tornant a la fin a quilhs dos toristas, Phyllis e Jinn.
 
L’equipa dau professor Antelle’chaba au bot de dos ans per júnher lo sistema solar de Betelgeuse e per se pausar sus una planeta que van nommar Soror. Sus quela planeta, van descubrir daus umans sauvatges incapables de paraula e subretot una civilizacion de monins lingatgiers que mestresa la planeta e redusís los umans a l’estat d’esclaus e de cobais per de las experiéncias scientificas. Se vei prumier una inversion daus ròtles dominants-dominats entre los umans e los monins sus una planeta que sembla beucòp la planeta Terra e qu’es, per ben dire, coma son nom Soror l’i fai pensar, tot coma una planeta sòr. La civilizacion simiana es mai o mens organizada coma la daus umans de la Terra en 2000 o un pauc avant emb de las ciutats, una ierarchia sociala, daus scientifics etc. Los monins coneissen totparier tres raças diferentas qu’an’chabat per coabitar pacificament: los gorillas, los orang-otans e los chimpanzés mas se vei lo mesme sistema de discriminacion devers los mai febles que se pòt trobar dins nòstras societats umanas.
 
Lo prumier evenament marcant per çò qu’es de l’inversion daus ròtles es la batuda aus umans organizada per los monins, una chaça a l’uman en fach, per capturar daus cobais per lors experiéncias. Pendent quel evenament, Arthur Levain es lo prumier personatge a disparéisser. Pus tard, aprendràn que lo professor Antelle es vengut fòu. L’istòria focaliza donc sus Ulysse Mérou e los personatges non umans que rescontra, subretot Zira e Cornelius, dos chimpanzés que l’ajudaràn beucòp. Los umans son tractats per los monins tot coma los umans tractan los monins o mai generalament los animaus auei dins nòstras societats. Quò es los monins aquí que son los mestres de la planeta e detenen la superioritat sus las autras espécias çò que provòca un desplaçament dau punt de visda que permet de se surtir dau biais de veire antropocentric de l’univers, de sòrta qu’es mes en evidéncia que los umans son p’unpiau lo centre dau Monde e pas mai voats a zo èsser mas ren mas un epifenomene e que d’autres èssers podrián téner la mesma plaça. Ulysse rescontrará maitot Zaïus qu’es un “scientific” que crei p’unpiau que los umans pueschan possedir una arma o un esperit. Los monins menen plen d’experiéncias directament sus lo cerveu daus umans.
 
Pierre Boulle presenta aquí una satira de la societat umana que fai quauqu’un pauc pensar a l’òbra de Jonathan Swift, los Viatges de Gulliver, subretot au quatresme viatge de Gulliver que lo mena au país daus Houyhnhnms, chavaus d’intelligéncia superiora que costejan daus umans sauvatges. La satira de Boulle es tanben un biais de se trufar daus dògmas umans en botar dins la gòrja daus monins los mesmes arguments per justifiar lor superioritat, e per via de consequéncia lor biais de tractar los umans, que los que los umans d’aura sus Terra avançan. Los monins explican que los umans serián per esséncia incapables d’intelligéncia, que lo desvelopament superior daus monins es degut a lor capacitat d’adaptacion ligada a lor vita dins los aubres e a lors mejans naturaus dau temps que los umans an jamai pogut se desvelopar per’mor qu’eran entraupats au sòu, un brave moment d’umor autoderisòri.
 
L’òbra de Pierre Boulle es d’efiech clafida d’umor, un umor sovent ironic o mai cinic de las vetz, se trufant de l’orgulh daus umans que pretenden explicar lor superioritat d’un biais scientific indefectible e essenciau quand, en fin de compte, tot es nonmàs question de circonstàncias. L’òbra de Boulle se trufa de las pretencions e de la sufiséncia daus umans que son quitament capables de persentar coma absoludament veràia n’impòrta quau teoria mas que siá etiquetada coma scientifica. Se trufa tanben daus monins e de lors discors de superioritat quand balha d’apréner que, per lo passat, l’i aguet sus Soror una civilizacion umana desvelopada. Pasmens, lo roman tòrna jamai metre en causa la superioritat daus monins d’aura sus los umans sauvatges.
 
Totparier, dins quela istòria los monins son pas melhors e fan pas mielhs que los umans, practicant  lor dominacion sus las autras espécias nonmàs per que ne’n son capables e sens aver desvelopat de saviesa particulara, tot parier coma los umans. Dins l’òbra de J. Swift, los chavaus dau viatge au país daus Houyhnhnms tanben, e mai sián un pauc mai savis, menan un poder de dominacion. Finalament, Pierre Boulle nos balha una òbra bassetz cinica que ditz que tot èsser qu’a la possibilitat d’exerçar lo seu poder sus los autres zo fará a la fin. Lo raconte’chaba en dos temps tant cinic l’un coma l’autre:
 
— prumier emb lo tornar sus Terra d’Ulysse e de la femna umana que se’n es enamorat sus Soror mai lor filh qu’an la suspresa de descubrir que la Terra es aura dominada per daus monins, que l’i a benleu pus d’umans superiors dins la galaxia,
 
— segond, en tornar aus dos personatges toristas de l’espacis dau començament dau roman que se descuebra que son dos chimpanzés que pensan que tot aqueu raconte d’umans intelligents es ren mas una ficcion mistificatritz, que los monins son en quauqua sòrta l’enja dominatritz e la finalitat de l’Univers.
 
Se podriá donc considerar que la Planeta daus Monins conten mai d’un biais de veire antispecista,  subretot per son biais de tornar inscriure l’espécia umana dins una istòria universala, fruch d’una evolucion aleatòria, que permet un decentrament antropologic mai si se pòt queraque pas vertadierament dire que l’òbra de Boulle siá plenament antispecista au sens que balhan au terme auei. L’òbra balha tanben de pensar que quau que siá l’espécia mai desvelopada, tòrnan totjorn a una mesma organizacion dominants-dominats e que jamai se’n podràn tirar.
 
Qué que ne’n siá, l’òbra de Pierre Boulle es de bon legir per un antispecista e mai per d’autres segur, aitanben per los que son refractaris a la sciéncia-ficcion, que l’òbra suert larjament dau quadre costumier dau genre qu’es d’ordinari mai sofisticat e estranh emb sas fantasmagorias nombrosas, som aquí mai dins una satira sociala que la sciéncia-ficcion ne’n es nonmàs un pretexte.
 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Joan Francés Blanc Liyon
3.

Pierre Boulle es un provençau d'Avinhon. Sa maire èra una Seguin, dels Seguins estampaires (sabètz, los qu'estampèron, en 1859, per l'editor Romanilha, un poèma epic "Mirèio"...)

Sa vida personala es ja un roman, e cal segur tornar legir sas òbras que las adaptacions son pas de las bonas.

  • 6
  • 0
Guilhèm Thomas Tolosa
2.

Mercés per aquel article que torna balhar l'interés d'aquel roman, qu'efectivament es plan interessant e que qu'apresta a la reflexion.

Ailàs los filmes, cossí que siá jutjada la lor qualitat, en prenent a cada còp lo libre de lor biais, ne desvarian totjorn la reflexion de basa, que me sembla, aital, mal coneguda.

Avètz rason, se trufa de l'orgulh de l'uman, mas tanben del lector ! Me soveni qu'es un pauc lo prètzfach del capítol final.

E aquò's un vertadièr torn de man qu'es jamai estat conservat dins los filmes.

  • 8
  • 0
Jan l’Aisit
1.

N’ei pas lhèu pèc d’esperar unhaute scenari. La sciéncia qu’ei a demostrar chic a chic que cada "pròpi de l’òmi" non ei un don divinau, senon lo hrut d’ua longa evolucion. Aquò n’infirma pas que i agi, se pòt, caractèrs o facultats pròpias a l’omi. Mes qu’i a probable un pròpi de l’abelha, de l’elefant o deu lagast de mar tanben. Los progrès de l’etologia que ns’aprénen los animaus qu’an a divèrs grads soviers, sentiments, càpia, formas de lengatge.
"L’abús de posicion dominanta" (qui da l’esclavatge, la misoginia, lo colonialisme, la suberespleitacion deus ecosistèmas, lo neocapitalisme…) n’ei pas ua fatalitat, com ac muishan las avanças societaus. Uei vidèos que denóncian l’orror deus tuaders o deu neurissatge industriau, dètz ans a ne se’n parlèva pas.
Mes qu’èm uei en ua corsa enter l’ubris e la rason. Per ara l’ubris que davanteja.

  • 10
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article