CAPCALERA: la botiga

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 21 d'abril

Joan Lluís Lluís

Dijòus, 29.10.2015 03h00

Quora lo Senat francés acaba las lengas minoritàrias


Comentaris 6 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (13 vòtes)
carregant En cargament


Lo Senat francés enterrèt lo 27 d’octòbre la possibilitat que França ratifiquèsse la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias. Los senators aguèron pas manco de votar sul fons de la question: la majoritat conservatritz del senat adoptèt una “question preliminara” que met un ponch final al procès de ratificacion. La question preliminara es un mecanisme que permet que quitament abans de votar un tèxt se vòte sus l’oportunitat de lo sometre al vòte. Una mena d’emendament a la totalitat. Amb l’adopcion d’aquesta question preliminara, per cent ochanta vòtes per e cent cinquanta cinc contra, la drecha a volgut donar un timplal a François Hollande. Las lengas dichas regionalas son estadas, en aquesta escasença, un simple pretèxt. Una escaramossa ganhada contra lo president de la Republica per aplanar un pauc mai lo terrenh a la reconquista del poder iniciada per Nicolas Sarkozy.

Evidentament, los arguments brandits foguèron los de tostemps, posats dins lo manual del jacobin ordinari, e que se poirián resumir en una mena d’espirala absurda e sens fin: la Carta es contrària a la Constitucion, e per tant, se pòt pas modificar la Constitucion per ratificar la Carta pr’amor que la Carta es contrària a la Constitucion… Sos opausants, es clar, èran quasi totes locutors d’una de les lengas que la Carta, benlèu, auriá pogut salvar: “La ratificacion presenta pas nat caractèr d’urgéncia”, çò diguèt un senator occitan sens rire, mentre qu’un alsacian lausava sa lenga “truculenta e  saborosa” que dona a sos locutors “ochanta manièras per dire de compliments a una femna”. E tanlèu fasiá tombar la lama de la guilhotina sus l’avenir d’aquela lenga que pretendiá d’aimar.

François Hollande a perdut pr’amor qu’es tardièr. Quand foguèt elegit, en 2012, aviá inclusa la ratificacion demest sas promesas electoralas mas, coma o afortiguèt un setmanièr militant jacobin, Marianne, se tractèt d’una “promesa qu’aviá rason de complir pas”, puèi qu’aparentament fasiá perilhar l’unitat de la republica e del pòble francés. Hollande, totun, aguèt de desenterrar sa promesa après de trebolums socials en Bretanha mas, en aquel moment, lo Senat, qu’èra d’esquèrra en 2012, èra vengut de majoritat conservatritz.  Los representants de la drecha, modèstes en aquesta victòria, an anonciat voler far adoptar una lei generala sus l’usatge de las lengas regionalas, que ne permeta lo desvolopament dins un encastre especificament francés, sens relacion amb nada carta internacionala. Exactament çò qu’aviá promés Sarkozy en 2007 e que compliguèt pas jamai. Ja o diguèt un ministre francés: en politica, las promesas engatjan sonque los que las creson.

Çò es que, amb Hollande, i an perdut totas las lengas. E fòrça mai las lengas qu’Hollande, es clar. Aqueste vòte es una leiçon pel solet president francés qu’enfin aurà presa la decision de menar a bon tèrme la ratificacion, mas subretot es una leiçon que son successor la remembrarà. E lo successor de son successor. E fòl serà qui se voldrà tornarmai cremar los dets amb aquesta question. Valdrà fòrça mai daissar agir la lei biologica: d’aicí a vint o trenta ans, en restarà tan pauques locutors que degun pensarà pas mai seriosament qu’aquelas lengas se degan protegir, e encara mens promòure. Òu, que soi las d’aquela arnada, putreficada e rovilhada republica francesa que d’unes encara gausan pretendre qu’es ma pàtria.





Traduch del catalan e publicat d’en primièr sus Vilaweb, amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion. 



publicitat
BANNER1: IEO Arièja



Comentaris

2 de novembre 15.41h

#2 De tot biais, ratifiar la charta chamnharà ren, los articles chausits son desjà aplicats.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 d'octòbre 19.49h

Disculpeu que escrigui en català (sabi pas encara l'occitan).
Trobo que només amb una diferència de 30 diputats es vulgui ignorar aquesta qüestió completament.
Segur que és el què cerquen, ja que francs i castellans sempre han fet les coses així.
No hi haurà manera d'incidir-hi més tard?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 d'octòbre 11.28h

L'esquèrra francesa faguèt exactament çò que calguèt per evitar que la quita question siá pausada al Congrés: esperèt qu'age perdut la majoritat al Senat per se remembrar de la promessa.
Es evident que i a collusion entre l'esquèrra e la drecha francesa per eradicar nòstra lenga.
Mas l'esquèrra franchimanda pòt èsser siauda, los occitanistas encluscats van contunhar de votar per ela. Un exemple per las eleccions regionalas en Centroccitània: lo Pòc va votar pels Verds franchimand... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 d'octòbre 09.26h

Se l'esquèrra francimanda aguèsse volguda ratificar la carta, auriá pas votada per l'article 2 de la constitucion. Me pensi que lo problèma es que sèm dins lo " país dels dreches umans ".


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 d'octòbre 09.01h

#1 De tot biais, l'esquèrra voliá ratificar la carta amb una declaracion interpretativa. Per ieu, vòl dire : ratificar la carta sens cambiar res.


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 d'octòbre 08.29h

las causas serian estaas diferentas benlèu, se après lo vote favorable de l'Assemblaa sus una reforma constitucionala en janvier de 2014, lo Senat, qu'èra alora de gaucha avia discutat e votat lo texte. Seria interessant que los occitanistas d'Arieja demandesson a JP. Bel perqué, coma president dau Senat d'aqueu temps, a pas obrat per qu'aquo se faça...


Valora aquest comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER3: Ràdio Occitània

Perfil

Joan Lluís Lluís

Joan Lluís Lluís logo rss

Joan-Lluís Lluís es un escrivan nòrd-catalan

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions