Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

1907 e la lenga

Junh de 1907, vaquí una data bèla, la de la granda revòlta viticòla de Lengadòc. Se sap gaire qu’amb ela se joguèt un vertadièr drama per l’occitan. Imaginam pas uèi l’ample que prenguèt aqueste movement. Lo nivèl das manifestacions es estat astronomic. Aital aprèp los 300 000 de Nimes lo 2, se trapèron 600 000 manifestants au Clapàs lo 9 de junh, lo mes qu’es estat la cima dau moviment amb lo 20 la mutinaria dau 17en regiment a Besièrs, e una repression que faguèt ailàs de mòrts. La mitat de la populacion de l’anciana region a manifestar e aquò amb los transpòrts d’aquel temps! Amb aquel vam de mobilizacion giganta d’un pòble, que gaireben totes, parlavan la lenga, demandèron au grand Frederic Mistral, prèmi Nobel dempuèi 1904, de presidir lo mitin de Montpelhièr. Pèire Devoluy, son successor coma capolier dau Felibrige, movement per la lenga fondat pel quite Mistral, lo venguèt suplicar de genolhós, mas de bada. Lo Mèstre èra tancat en contra de mesclar la lenga aus movements sociaus: refusèt regde. Devoluy diguèt qu’aviá vist Calendau, un eròi d’òc d’una d’un grand poema de Mistral, “renegat per son paire”. I ganhèt una rancura sorna dau Mèstre e se faguèt un fòrt replec conservator dau Felibrige, que refusèt las doberturas qu’engimbrava Devoluy “lo Capolièr de l’accion”, e lèu lo desbanquèron dau capolierat. L’escasença mancada d’afirmacion d’identitat e de la lenga amb la tancadura dau movement que portava la renaissença d’òc, vaquí un punt màger de l’istòria de la cultura nòstra. Las seguidas ne son plan vivas uèi.
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Racatge Jornalenc
5.

1907 es l'annada onte avem racat lo mai

  • 0
  • 3
Claudi Martí (ja qu\'es el l\'autor)
4.

Avèm pas agut páur del Tigre
l'annada de 1907.
Nos fotèm coma d'una figa
de las menaças Pogna(tovski).

Sabèm plan que sus d'autras rotas,
marchan los de Menerbès,
Carcassès, e Corbièras totas :
sèm loscomando de la nuèit !

  • 11
  • 1
oksitanlaştıramadıklarımızdanmısınız Apraquital, tresena tenda apèi lo tuc còsta lo riu ont se banhan nusas las zègas a negrenuèch
3.

Plan mercés per aquel compendi retrach.

Fuguèc la darnièra escasença pel mond occitanofòn, un còp mai, es estada mancada n’en podèm èsser monhes, amarós!

Los regiments del sud de leger pecaire n’en paguèron lo pretz del fuòc en 1914. Es tot lo drama nòstre, una cruzèla manca de vistada esvenidoira, sabèm pas amodar los quichets dins un meteis balan.

Se fusquèc una revòlta granda fusquèc tanben una descofida nòstra a l’alssada de la revòlta. a l’amagat s’en pòrta enquèra lo dòl auèi ; Pr’aquò al fial del temps que s’esgruna lo rabeg portaire d’aquela aura demesís e de tròç en tròç se passatja dins qualques libres d’istòria lor e non pas l’istòria nòstra. Son totjorn los venceires qu’escrivan las istòrias

Nos damora lo gost ispre de la rementida d’aver pas sabut agantar las oportunitats del moment passat. E las bramècas butan lors sisclals los uèlhs embeguts s’amb’aquò se podiá sensificar ? cal sap !…..

Vai t’en vai tè, las lagremas an rajat de tròp e escantit lo fuòc del dedins !, los chakras son destimborlats e lo marran es vengut plan manse.

  • 4
  • 0
lo fabre St-Julien
2.

Aquò es fòrça interessant mas citatz pas vòstra font d'informacion !

  • 3
  • 0
lo fabre St-Julien
1.

Aquò es fòrça interessant mas citatz pas vòstra font d'informacion !

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article