Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Una lenga jove

Nòstra lenga occitana es bravament en dificultat. L’UNESCO, qu’es pas un gropuscul d’occitanistas enrabiats, la classa dins totas sas variantas dins la categoria “En Grand Dangièr”, lo de la disparicion coma lenga viva.
 
Aquò’s pas vengut tot solet. Es la resulta d’una accion lingüicida capuda menada per França dins totas sas definicions: reiaume, empèri o republica. E aquesta a pas daissada sa part au gat e menada una accion metodica, acarnassida e fòrça activa uèi encara amb l’actual govèrn, e l’accion dau sinistre Blanquer.
 
Aquel perilh de disparicion dona idèia que nòstra lenga es vièlha, coma un uman au cap del camin, sens fòrça e pensionara de l’EHPAD de las lengas.
 
Aquí lo pensar comun es enganaire.
 
Una lenga viu pas coma un uman, morís pas soleta, per que mòre la cal tuar. Los libres d’istòria son plen d’aquò.
 
Ne va puslèu de las lengas coma de las espècias animalas. Los tigres son en via de disparicion mas cadun plen de vida e ferotge, atal los gorillas, en grand peril eles tanben, mas tant garruts coma sos aujòls.
 
Una lenga a l’atge de lo que la parla. Parlada per de joves es jove, coma la vida portada pel joventum es joinessa. Aquò o devem integrar dins la comunicacion de nòstra accion per la lenga. S’agis pas tant de l’aparar que d’i balhar un avenidor.
 
Lo grand poèta Delavouet disiá que son provençau èra jove e encantarèl. A lo legir , e vos o recomandi bravament, aquò se verifica plan.
 
L’occitan es una lenga jove que perilha.
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

artur quintana i font La Codonyera (Aragon)
2.

Praquô doblidatz que tanben Espanha e Italia son d'estats linguicidas tant mai que França.

  • 2
  • 0
Papioli
1.

Una lenga jòuna parla de libetat.
Bona annadada, bona santat, se disia, fai pas tant de temps qu'aquò, lo jorn de l'an.
Quauqu'un rencherissia en dire la santat, subretot la santat que quand la santat vai tot lo reste vai . Aquela persona exprimava una paur. Paur de mancar, d'esser malaudes, de pas aver pron a minjar, de perdre son trabalh, de pas i arribar, de par esser a la nautor.
E ben la paur quò es l'arma dau diable perque menaçar es una fòrma de colonisacion de dominacion.
L'autra arma dau diable es la rivalitat, la culpabilitat.
Nòstra societat es facha de paurs e de rivalitats. Lo diable a prengut lo poder en nos, chas los autres, au niveu de las colectivitats e de l'estat.
Vivam dins la paur, paur daus micròbes e daus virus, paur de l'autre, paur de la guerra, paur de la famina. Tot aquò nos empescha de veire ente es lo bian e nos fai revendicar de faussas solutions.
La libertat es de reclamar una autra medecina pas d'aceptar los vacins e medicaments que cerchan a 'trapar lo mai d'argent possible.
En 1322, lo darrier catare cramat disset :"Dins 700ans lo laurier tornara flurir". Quò nos amena en 2022. la lutz triomfara dau mau. Chantarem, dansarem, ensemble sos un aubre. Cramarem los mascas e banirem lo confinament. Prendrem la vita a brassia e laisseram la paur e la rivalitat s'etiolar. La libertat chanta la vita. La vita chanta la libertat.

  • 8
  • 7

Escriu un comentari sus aqueste article