Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Lengas e pensada

Demest las discutidas sus las lengas s’oblida l’importància qu’an per la pensada.
 
Es pas, la lenga, una aisina de comunicacion simplòta. E de passar de l’una a l’autra es pas equivalent coma de passar d’aiga per un tudèl rotge o verd.
 
Per mesurar lor importància es plan de pensar, per exemple, qu’en breton l’arbre es femenin. La simbolica de l’arbre mascle es anequelida, lo garric garrut es pas pus l’imatge dau paire senhorejant mas la d’una maire. Revision generala pels ‘psis’!
 
Autre exemple, en alemand lo solelh es femenin e la luna es un mascle, coma la mòrt amai. Amb aquò anatz revirar nòstra literatura de luna doça e de solelh rèi.
 
Las lengas pòrtan un fum de diferéncias de pensar lo monde, la vida.
 
Atal lo francés es una lenga de possession, es lo vèrb aver qu’es l’auxiliari de èsser: “j’ai été”. L’occitan es mai de l’èsser qu’es el son auxiliari: soi estat.
 
Aquestas diferéncias se trapan dins un fum de biais de parlar de la vida vidanta.
 
Atal se lo francés ditz “ma femna, mon filh, ma veitura” l’occitan dirà “la femna, lo filh, la veitura”. O lo “je vais prendre ma douche” meravilhós. Ditz plan que la docha dèu esser seuna e, amai, que se la cal prene. Avisa la possession! Dèu estre tant teuna la docha per te banhar?
 
Las lengas nos fan filosofar sens o saber.
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Claudi SI Creux Tolosa
7.



Temps a, la linguistica debatèt bravament d’aquelas questions. Es pas pus gaire lo cas al jorn de uèi. Çaquelà, per d’unes que i a, res a pas cambiat e, subretot, aquela teoria s’es democratizada dins lo jornalisme e lo militantisme (1)



Sembla pas que las lengas, en elas-meteissas, « filosofen » o « marquen la pensada ». De monde que parlan la meteissa lenga podon pensar de causas del tot diferentas sus totes los subjèctes. Se coneis pas que « la » solelh o « lo » luna ajan plan cambiat la condicion de la femna en Alemanha o en Bretanha (meteissa règla en breton).



Es la cultura e l’istòria que fan mudar las representacions, laqualas dependan del lengatge, dels discorses (las paraulas, los escriches : vocabulari, expressions, biaisses de pensar, eca.), mas pas de la lenga, de tala o tala lenga, que demòra la meteissa à travèrs los cambiaments de civilisacion e que sas variacions se devon imputar a son evolucion interna coma sistèma, finalament pro claus (es par aquò que dura)



Es de bon comprene que los defensors de tala o tala lenga, que vòlon far veire l’interés de la lenga que defendon, ajan la tentacion d’atribuïr a la lenga meteissa de « filosofias inerentas a la sintaxi e al vocabulari ». Mas es un dangièr grand : lo de l’essencialisme, del fixisme de las ideas, que va contra las ideas nòvas : totas las lengas pòdon TOT dire, i a una EGALITAT antropologica de las lengas (un dels principis fondators del Forom des Langues du Monde de Tolosa, puèi de los qu’an seguit lo modèl endacòm mai), totas las ideas se pòdon pensar dins totas las lengas . D’unas feministas tomban sovent dins aquela engana. E lo chauvinisme franchimand jòga de longa dins aquel registre, contra las lengas de França e las lengas estrangièiras : « calrté et richesse de la langue française », la pròba : lo francés foguèt la lenga de la diplomacia europea e de còps mondiala pendent de sègle bla, bla, bla (en oblident de dire qu’es la poténcia politica e militara de França qu’impausèt le francés e non pas sas vertuts linguisticas). Plan melhor que los militants occitans o bretons, Meschonnic fa un sòrt a aquela mitologia (veire De la langue française, essai sur une clarté obscure, Paris, Hachette, 2001)



Los militants qu’atribuïsson una pensada especifica a las lengas partan d’una intuicion justa (es ben dins la lengas qu’ausisson se conservar los biaisses de pensar) mas sens saber destriar lenga e discors : d’aquí una tendéncia a la fixacion sus la lenga objècte e negligéncia de las òbras ont, dins la lengas, se vei una pensada viure, se transformar ; e aquò’s grèu dins l’ensenhament.



Segonda intuicion justa, politica aquela : i pòt pas aver d’occitanisme vertadièr, de bretonnisme consequent, eca, sens defensa e promocion de la lenga. ÒC mas non pas perqué l’occitan o lo breton aurián de qualitats particularas, coma lengas, que balhen una vision del monde irreductibla, mas perqué aquestas lengas pòrtan una istòria e una culture (aquela de lors estatuts e donc de l’estatut del monde que la parlan / la parlavan) completament irrecuperablas pel poder, irreductiblas a l’ideologia francesa que las a condemnadas. Lo sol fach de parlar occitan o breton en França (qué que se diga) es un acte de resisténcia (passiva o activa) en el-meteis (mas val melhor dire de causas inteligentas que renfòrcen la resisténcia, plan segur).



Darrièr punt que relativiza un pauc mas remarcas precedentas : dins de trabalhs que i a, que van luènh dins la reflexion especulativa sus l’Òme, la Pensada, eca. (per exemple la filosofia), la lenga pòt aver un efècte poderós sus la pensada ; veire çò que ditz Benveniste sul vèrbe « èsser » en alemand e son ròtle dins la filosofia de Heidegger. Vertat que los filosòfs contemporaneus son sovent demorats ignorents de las sciéncias del lengatge, e atal, malgrat eles, an dichas plassas asenadas (ieu tanben benlèu). Ne poiriái citar a bodre. Me contentarai de vos remandar al grand mèstre (dels mediàs) Onfray e de çò que diguèt sus las lengas de França (sèm totes de diplodòcus d’après el). Basta ! (2 )







1 L’ipotèsi dels linguistas americans Sapir e Whorf (formulada dins la annadas 1920), que la lenga determinariá la pensada es de mai en mai mesa en causa – o al mens relativizada – per fòrça linguistas, particularament, dempuèi las annadas 1960, sus la basa de recèrcas empiricas..



2 Onfray a changé d’avis : dans Décoloniser le provinces, Éditions de l’Observatoire, 2017, il défend les langues de France ///// ( tant mieux, mais…) ( CS )



Las notas son de Joan Sibille ( linguiste cercaire a Jean Jaurès e membre del Carrefour Culturel Arnaud-Bernard )

  • 2
  • 0
Claudi SI Creux Tolosa
6.




Temps a, la linguistica debatèt bravament d’aquelas questions. Es pas pus gaire lo cas al jorn de uèi. Çaquelà, per d’unes que i a, res a pas cambiat e, subretot, aquela teoria s’es democratizada dins lo jornalisme e lo militantisme (1)



Sembla pas que las lengas, en elas-meteissas, « filosofen » o « marquen la pensada ». De monde que parlan la meteissa lenga podon pensar de causas del tot diferentas sus totes los subjèctes. Se coneis pas que « la » solelh o « lo » luna ajan plan cambiat la condicion de la femna en Alemanha o en Bretanha (meteissa règla en breton).



Es la cultura e l’istòria que fan mudar las representacions, laqualas dependan del lengatge, dels discorses (las paraulas, los escriches : vocabulari, expressions, biaisses de pensar, eca.), mas pas de la lenga, de tala o tala lenga, que demòra la meteissa à travèrs los cambiaments de civilisacion e que sas variacions se devon imputar a son evolucion interna coma sistèma, finalament pro claus (es par aquò que dura)



Es de bon comprene que los defensors de tala o tala lenga, que vòlon far veire l’interés de la lenga que defendon, ajan la tentacion d’atribuïr a la lenga meteissa de « filosofias inerentas a la sintaxi e al vocabulari ». Mas es un dangièr grand : lo de l’essencialisme, del fixisme de las ideas, que va contra las ideas nòvas : totas las lengas pòdon TOT dire, i a una EGALITAT antropologica de las lengas (un dels principis fondators del Forom des Langues du Monde de Tolosa, puèi de los qu’an seguit lo modèl endacòm mai), totas las ideas se pòdon pensar dins totas las lengas . D’unas feministas tomban sovent dins aquela engana. E lo chauvinisme franchimand jòga de longa dins aquel registre, contra las lengas de França e las lengas estrangièiras : « calrté et richesse de la langue française », la pròba : lo francés foguèt la lenga de la diplomacia europea e de còps mondiala pendent de sègle bla, bla, bla (en oblident de dire qu’es la poténcia politica e militara de França qu’impausèt le francés e non pas sas vertuts linguisticas). Plan melhor que los militants occitans o bretons, Meschonnic fa un sòrt a aquela mitologia (veire De la langue française, essai sur une clarté obscure, Paris, Hachette, 2001)



Los militants qu’atribuïsson una pensada especifica a las lengas partan d’una intuicion justa (es ben dins la lengas qu’ausisson se conservar los biaisses de pensar) mas sens saber destriar lenga e discors : d’aquí una tendéncia a la fixacion sus la lenga objècte e negligéncia de las òbras ont, dins la lengas, se vei una pensada viure, se transformar ; e aquò’s grèu dins l’ensenhament.



Segonda intuicion justa, politica aquela : i pòt pas aver d’occitanisme vertadièr, de bretonnisme consequent, eca, sens defensa e promocion de la lenga. ÒC mas non pas perqué l’occitan o lo breton aurián de qualitats particularas, coma lengas, que balhen una vision del monde irreductibla, mas perqué aquestas lengas pòrtan una istòria e una culture (aquela de lors estatuts e donc de l’estatut del monde que la parlan / la parlavan) completament irrecuperablas pel poder, irreductiblas a l’ideologia francesa que las a condemnadas. Lo sol fach de parlar occitan o breton en França (qué que se diga) es un acte de resisténcia (passiva o activa) en el-meteis (mas val melhor dire de causas inteligentas que renfòrcen la resisténcia, plan segur).



Darrièr punt que relativiza un pauc mas remarcas precedentas : dins de trabalhs que i a, que van luènh dins la reflexion especulativa sus l’Òme, la Pensada, eca. (per exemple la filosofia), la lenga pòt aver un efècte poderós sus la pensada ; veire çò que ditz Benveniste sul vèrbe « èsser » en alemand e son ròtle dins la filosofia de Heidegger. Vertat que los filosòfs contemporaneus son sovent demorats ignorents de las sciéncias del lengatge, e atal, malgrat eles, an dichas plassas asenadas (ieu tanben benlèu). Ne poiriái citar a bodre. Me contentarai de vos remandar al grand mèstre (dels mediàs) Onfray e de çò que diguèt sus las lengas de França (sèm totes de diplodòcus d’après el). Basta ! (2 )




1 L’ipotèsi dels linguistas americans Sapir e Whorf (formulada dins la annadas 1920), que la lenga determinariá la pensada es de mai en mai mesa en causa – o al mens relativizada – per fòrça linguistas, particularament, dempuèi las annadas 1960, sus la basa de recèrcas empiricas..


2 Onfray a changé d’avis : dans Décoloniser le provinces, Éditions de l’Observatoire, 2017, il défend les langues de France ///// ( tant mieux, mais…) ( CS )


Las notas son de Joan Sibille ( linguista cercaire a Jean Jaurès Universitat e membre del Carrefour Culturel Arnaud-Bernard ) .

  • 1
  • 0
Lenga d\'aur, Lenga dels aucels...
5.

#2 Es vertat, l'èrba es totjorn pus vèrda a co del vesin e cal plan destriar la teoria, l'ideal, de la realitat
prosaïca. Es tras qu'exacte que la lenga estructura lo biais d'interpretar la realitat e doncas de pensar. Rai, mas en despièch d'aquo se constata que los comportaments umans, bons o marrits se retroban pertot amb de proporcions identicas quinas que siaguen las lengas parladas . Lo fach que i aja de lengas que d'un punt de vista semantica semblarian mai biaissudas, democraticas, respiechosas o egalitàrias que d'autras a jamai fach qu'aqueles que las parlan serian mai braves, doberts o democratics que d'autres. Es pas la lenga que fai lo dictator, lo violaire, lo tuaire o l'umanista benvalent.

  • 4
  • 0
.t.
4.

#1 En creòle , se ditz parièr com en lingala ! pròba d'un biais de pensar qu' a passat la mar en lo cap deus presoners esclaus !

En creòle , tanben i a un biais de pensar hòrt interessant , de mau encapiar per un Europèu: lo còs d'una persona n'es pas la persona , es quauquarren mei, es sonque lo supòrt de la vita de la persona. E cresi qu'an rason ...
Per exemple, ne se ditz pas : "sui malaut" , mès "èi lo còs malaut", " sui malaut" vòu díser que "me senti lo cap malaut , me senti pas adaise " / "èi lo còs cansat" es diferent de "sui cansat " = sui hart ,n'èi pro ! /" m'èi tombat lo còs" per s'espatarrar / una persona vièlha se ditz un " vielh còs" pr'amor qu' es lo son còs que las annadas an marcat , "sui vielh" vòu díser " mantunas annadas de vita m'an hèit avisat, madur, suau" / " èi un còs polit ?" demanda lo o la que s'a cargat un vestit nau .Etc...etc...




























  • 1
  • 0
.t.
3.

A jo tanben m'agrada hòrt que l'occitan n'emplega pas possessius per tot ! me sembla que n'es pas per còp d'azard , significa quauquarren prehont ! "Je mets MA chemise" Perque insistir sus la possession ? vas cargar la camisa deu vesin ? non ! >> lavetz "me hiqui LA camisa" : sonque per díser çò que hès , es pro ! sufís !

Pròche d'aquò , un aute biais de díser en occitan m'agrada hòrt : "MON chien" ! Non ! es "LO can " Ne lo possedisses pas ! En occitan se ditz "aqueth can m'a pres per mèste" . Vòu díser qu' un uman n'es pas lo MÈSTE d'una bèstia , es la bèstia que decidís , t'escotarà se li agrada ! se tu , li agrada ! Aquò me sembla respectar mei totas las creaturas .

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article