Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Loís-Xavièr de Ricard

La comuna de Montpelhièr donèt fa gaire lo nom de Loís-Xavièr de Ricard a una de sas carrièiras.
 
Es l’escasença de rementar una personalitat fòrça originala e un dels actors dau movement de presa de conciéncia de nòstre miegjorn que s’i parlava pas un patés, una escobilha de lenga, coma totas las institucions dau país o afortissián. Non èra, es, una lenga de civilizacion e de nauta cultura.
 
Sortit d’una familha setòria Lois-Xavièr de Ricard (1843-1911) es passat a l’istòria per son ensag de crear un felibrige roge e republican. Trapava que lo Felibrige, marcat de clericalisme, “papifiá” de tròp.
 
Poèta foguèt dau ceucle dels Parnassians e jove jornalista foguèt perseguit per l’Empèri de Napoleon III per “parlar de politica sociala sens l’autorizacion dau govèrn”. De mai participèt activament a la Communa de París e aquí tanben li calguèt fugir.
 
Puèi, tornat au Clapàs, i menèt amb estrambòrd una granda activitat amb sa femna la remirable Lidia Wilson-de Ricard. I lancèron amb l’August Forès La Lauseta, “l’armanac dau patriòta latin” per un felibrige republican, aquò amb lo patronatge de Victòr Hugo.
 
Teorician e pensaire d’un avenidor federalista de l’umanitat, foguèt en mai d’aquò un promotor de l’idèa de l’Union Latina.
 
La paraula de de Ricard es encara d’actualitat que teorizèt l’unitat dins la diversitat e militèt per l’emancipacion das femnas que se ditz uèi feminisme.
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Matiàs Carcassona
1.

Ai totjorn pensat, en legir Ricard, qu'es el qu'es estat lo prumièr vertadièr occitanista modèrn dins la forma de l'expression ideologica que conoisserèm au s. XX (emai se per res au mond, coma l'escriviá a Mistral, el auriá renonçat au parlar lengadocian orientau qu'aprenguèron amb la Lidia en arribar a Montpelhièr, per un occitan "estandard" desincarnat, enfin )...
Per contra sa falhida patetica en politica, a despart de quauques contribucions a la Dépêche ont temptava de disseminar una pensada "federalista" (d'esquèrra, que lo terrenh es estat occupant lèu-lèu per Maurràs), que jamai prenguèt rasiga, ni en França, ni dins lo Felibritge vertadièrament, deuriá nos faire meditar sus la dificultat qu'an totjorn agut los militants de la Causa occitan a comunicar amb la societat de son temps, pense a l'episòdi ridicul ont dins un meeting politic a Pesenàs, lo paure Ricard legiguèt la fastigosa tièira dels crimis de la Revolucion per dire de sensibilizar lo mond contra la França "centralista" e jacobina, faguèt mèuca que non sai, e i sèm totjorn dedins ...

  • 10
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article