Dimècres, 9.3.2022 03h00
Reconeguda en Grand Dangièr per l’Unesco nòstra lenga d’òc es en situacion d’urgéncia lingüistica. D’aquí ne ven una mena de parallèla amb la situacion d’urgéncia que lo COVID impausèt a la societat tota.
Las personas en urgéncia devon de tota fòrca dintrar dins de servicis especializats amb una granda mobilizacion d’esplèches, de maquinas e de suènhs. Mas, l’avem plan viscut, lèu-lèu lo personau especializat manca e aquò fa un tancatge bèl amor que la formacion d’aqueles personaus es longassa.
Per la nòstra lenga es un pauc semblant. L’urgéncia lingüistica fa mestièr d’una mobilizacion das collectivitats que son responsablas daus bens collectius que bel primièr la lenga n’es un. Mas la marridassa situacion de l’ensenhament de l’occitan fa qu’avèm plan pauc de monde formats.
Aquò fa un tancatge màger per l’accion, e esperar lo temps longàs de la formacion escolara va pas amb l’urgéncia. Cal gaireben 20 ans per formar un jove!
Tancats amb lo metèis problèma, los Bretons amb lor nhac, lancèron de formacions intensivas d’adultes de 9 meses. Mercés a lora Region formèron atau l’an passat 371 personas amb un plan bon nivèl de lenga.
Nautres pecaire sèm per aquò plan endarrierats. Per la Granda Occitània das 4 Regions e 5 còps mai de monde, sonque 7 personas foguèron formadas!
La formacion intensiva d’adultes es un enjòc determinant per l’urgéncia occitana. Es dins la man das Regions.
#13
Te comprèni ben, mas se pòt pas diser las causas atal caricaturadas, amai se dins un biais de trasc o de trusc i pòdon semblar.
Cal de diplomacia, quicòm qu’es grandament de manca ençò dels occitanistas, segurament los rebrècs de qualquas frustracions. Cal totjorn emparagir los recastes, enquèra que aqui tanplan siás caisegut dins la tematica recastes qu’es coma la falta. Son pas causas que fan enantir !
Cambiar lo discors e valorizar.
#12
La lèi del mendre esfòrç, l'absència de motivacion e de temps disponible...
Benlèu cercar del costat del plaser de la caminada campèstra e montanhòla...
#11
Esters qualques airals, masatges, cammàs que coneissi pas, sabi pas ont se pòdon amagar los siá disent natius (disi siá disent, d’aqui estant que n’en caldriá una definicion ambe gras - cal pas botar totis los natius dins los meteis nivèl, d’unis son mai perficients que d’autres.)
Ja dins las annadas 90 dins los ostals de retirada lo personal que compreniá la lenga eron escasses, los que comprenian èron jove retirats e trabalhavon cap pus. A l’espital a-n-aquela metei... Legir la seguida
#10
Una lenga sense possibilitat d'immersion en espacis populars vivents, es impracticabla.
N'i a pas d'exemple, o al mens d'escampilhon d'espaci public occitanofòne.
Se l'occitan es capaç de resiliéncia, aquò vendrà solament entre natius (de per definicion).
Ostal de retirada, puèis extension al villatge, puèis a l'escòla, puèis al ròdol...
#9
Los locutors naturals an gaireben dispareguts e se n’en damora enquèra son plan vièlhs, cansats o malauts,lor podèm pas demandar un esfòrç de contunh sus una longa passada. Enquèra que calguèssa una estructura.
Puèi los naturals sabon pas escriure la lenga, aquò rai, son de bona escota per lo balan de la lenga.
Aviái un còp establit un mena de treliç per identificar los naturals, mas enquèra n’i a qu’an sompat dins lo sòmi e que se trachon brica de la realitat mai d... Legir la seguida
Es dins la man de las Regions?
Non pas mailèu dins la boca dels darrièirs parlaires?
Le patoès se sap, que se passa naturalament...
#4
E de tot biais digun a dich qu’èra la falta d’un tal o d’un autre, per la bona rason que de qual es la falta nos n’en fotèm.
Lo problèma es pas de caçar la falta, mas de saber e d’ensatjar cossi melhorar e poder fa mai.
Quora auretz encapat aquò alandarà las pòrtas
#4 Sonque ua prauba ironia com argument? N'i vedetz pas clar? Qu'ei tròp aisit d'acusar lo gran maishant estat francés meilèu que de's tornar hicar en question...praube occitanisme....Pas òsca!
#4
Las meteissas causas produzisson los meteis repercutiments.
Avetz res produzit de per las causas bufècas
Es pas cocanha d’activar la pompa a shadòc : « Mai fa meca, mai a una escasença de capitar ».
Ja qu’avèm pas tròp d’ande per s’i estrefar caldriá pas tampar lo quasèrn e nos escalcir la menestra cocacòlà (las botòlias de la bevenda son vuèjas).
Sabi plan que soi brica cortés e vos n'en vòli pas, mas tenetz una mena de discors qu'a pas jamai fach enantir que q... Legir la seguida
L'an passat, sonque 7 personas seguèron de formacions professionalas en Occitània. Sabi que n'i aviá una a Tolosa mas aquò vòl dire los CFPO d'Ortès e Besièrs ne prepausèron pas ?
Joan-Loís Blenet: parlatz de la formacion als adultes. Per ieu, es quicòm mai que la formacion professionala dels vòstres CFPOs. Cal compréner que tot lo mond a pas enveja de trabalhar en Calandreta, al CFPO o a Aprene.
Se cal tanben pausar las bonas questions: perqué d'unes professors demòran pas a Cal... Legir la seguida