CAPCALERA: ajuntament de tolosa
CAPÇALERA2: mot amagat

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 26 de mai

Joan-Loís Blenet

Dimècres, 23.3.2022 03h00

La formacion tornarmai


Comentaris 3 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


Es pas marrit de tornar a la question de la formacion que n’avèm parlat fa gaire. Formacion es un mot valisa per un domeni qu’es pro complicat. La formacion intensiva d’adultes es quicòm mai que la formacion daus regents, qu’ela es dau domeni de la formacion iniciala, aquela que se fa a l’INSPE, o a APRENE per l’occitan, e que depend del ministèri de l’ensenhament superior e de la recèrca.
 
Las que parlèrem son de formacions professionalas que dependon del ministèri del trabalh e que las Regions finançan: es un percors dich intensiu que dura 5 meses a temps plen per avançar en lenga demercé mai o mens de 600 oras en tot. Cal dire qu’es una intensitat pro leugièra.
 
L’objectiu d’aquel percors, reservat als caumaires, es de formar d’adultes capables de prene una activitat professionala amb l’occitan coma lenga de trabalh. Atau formar a la lenga un filmaire que farà de collectage occitan. O un administrator que poirà gerir una estructura culturala o venir cargat de l’occitan d’una collectivitat. Amai l’infinit daus possibles.
 
De formacions d’aquesta mena fan obligacion pels apreneires d’un encastre institucionau per lor estatut, la cobèrta sociala, eventualament una remuneracion etc. Aquela mena de formacion es en mans das regions amor que per existir devon èsser previstas dins las programacions de formacion professionala que son de competéncia regionala. Previstas e finançadas, son de mercats publics. Per l’occitan, una accion capuda e de longa man cap a la Region Lengadòc-Rosselhon puèi Occitania permetèt d’agantar la pichòta resulta d’un mercat public de 8 plaças pel programa de formacion 2019/2022 e de 7 plaças pel programa 2023/2026. Vesèm plan que lo progrès progrèssa!
 
Coma las autras regions d’Occitania granda lancèron pas de mercats publics de formacion per l’occitan, los organismes de formacion non pòdon pas respondre e candidatar a de mercats qu’existisson pas. Dau còp alai i a pas res d’aquesta mena.
 
Es perque i a de mercats publics de lor Region amb fòrça plaças que los bretons posquèron formar 371 adultas d’aqueste biais l’an passat.
 
De segur sabèm que n’i a pas pro amb mens de 600 oras de formacion. Per capitar un bon nivèl B2 de l’encastre europenc de referéncia de las lengas caldriá doblar lo nombre d’oras, e lo finançament alavetz.
 
Mas aqueste limit de 600 oras es impausat perque i a pas de formacion en occitan que balhe una certificacion reconeguda coma un “diplòma-mestièr”, e cal saber que lo DCL n’es pas un.
 
Atau coma i a pas de vertadièr diplòma per l’occitan, e que las regions n’an pas demandat un, la Region Occitania vòl pas finançar mai d’oras.
 
Vaquí un exemple concret de batèsta tecnicopolitica que cal menar per far avanç per l’occitan e un sector d’activitat ont sèm, encara, plan febles.
 
 
 
 
 abonar los amics de Jornalet

 



 



publicitat
BANNER1 - comuna tolosa



Comentaris

24 de març 11.47h

#2 Lenga vesina: Metòde
- Lexic
A lexic commun, culte o popular, es un exercici de transposicion grafica e fonetica, dirècta o mailèu de per la font etimologica.
A lexic especific, es un exercici de substitucion.
- Morfologia
La flexion verbala es una dificultat seriosa.
La flexion grafica e/o fonologica del genre e del nombre es relativament mestrejabla amb entrainament..
- Parlar corrent
La fluiditat de la cadèna parlada depend d'una practica regulara sostenguda...

Tot aquò requière u... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de març 10.29h

#1 ''la popa'', ''immersion al país'' de qual país imaginari nos parlatz svp ? Un endrech amagat dins las montanhas ? Sètz vos que sètz fòra sòl, o alara es d'ironia.
L'enjòc màger es d'apréner un occitan clar e larg, e sens arquaïsmes coma la negacion de l'Academia, abandonada dempuèi lo sègle XIV. Aisit de legir e de prononciar amb de règlas fixas e plan pausadas. Lo dialectalisme tua nòstra lenga e descora los apreneires quand ausisson que alai se ditz aital mas pas endacòm m... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de març 22.50h

Le patoès se sap, que se passa dempuèis la popa.
L'occitan (estandard), lenga estranhièira s'aprend en formacion, fòra sòl, sens possibilitat d'immersion al país.
Manca de familhas d'acuèlh?...


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.

Perfil

Las mai...


Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions