Dissabte, 4.7.2020 03h00
Tacite èra crentat dels latinistas joves. Una lenga sarrada amb una pensada ponchuda e crudèla. Mas Tacite nos parla encara bravament.
Atal, dins aquel tròç de la “Vida d’Agricola” que foguèt lo conquistaire dels Grands Bretons, los angleses d’ara. I parla de çò que fasiá Agricola en ivèrn, quand s’arrestavan las operacions militaras.
Non foguèron, los Grands Bretons, los que son venguts "los Angleses d’ara". Los Grands Bretons èran e demòran los Bretons (exiliats pichons, fotuts a la pòrta de lor ostal per aqueles fotuts Angleses) los Escosseses,, los Galleses e los Irlandeses. Los Angleses non avián res a far en Granda Bretanha. Son d'envasèires, coma los Franceses en Occitania, Euskadi o Catalonha nòrd.
Aquel article m'a balhat l'enveja de tornar legir los classics latins e de tornar agafar lo "GAFIOT"
Lo latin que l'occitan e lo catalan ambe lo toscan son las lengas neò-latinas las mai pròches, m'a totjorn agradat-aguèri 16/20 al bachilièrat en un temps onte era una fòrça bona nòta- Aprecii ges ni mica lo francés qu'es fòrça influenciat pel germanic -los Francs eran un poble germanic- e lo pigdin anglés.
De mai, soi pas luenh de pensar ambe l 'occitan Jòrdi BRASSENS que la m... Legir la seguida